Ja fa anys que Holanda és la potència indiscutible del ciclisme femení. Amb noms estel·lars com el de Marianne Vos, Annemiek Van Vleuten, Anna van der Breggen o Chantal Blaak al capdavant, el país europeu s’ha repartit tots els grans triomfs del darrer lustre amb poques excepcions. Aquest mes de setembre la dinàmica dominant ha continuat fent camí amb una protagonista de palmarès extraordinari que ha aprofitat com ningú les circumstàncies viscudes per les seves rivals.
Anna van der Breggen (1990) és una de les millors ciclistes de la història. El seu palmarès així ho indica malgrat no tenir el mateix impacte que l’actual versió de Van Vleuten, el nombre impossible de victòries de Vos o la fama llegendària de ciclistes que l’han precedit com Jeannie Longo. Ciclista des de ben jove, a Van der Breggen li va costar començar a acumula triomfs de mèrit a l’elit. L’any 2015, després d’algunes victòries interessants i convertida ja en un nom important del pilot, va esclatar definitivament amb la victòria al Giro d’Itàlia, a la Fletxa Valona, a La Course, a l’Omloop i amb la doble medalla de plata als campionats del món. Des d’ençà no ha parat de guanyar cites importants.
Un palmarès excepcional
Van der Breggen és campiona del seu país, campiona d’Europa, campiona del món i campiona olímpica. Ha guanyat totes les grans clàssiques: Lieja-Bastogne-Lieja, Tour de Flandes, Fletxa Valona, Amstel Gold Race, Strade Bianche, GP Plouay i La Course, i ha triomfat en tres ocasions diferents al Giro d’Itàlia, la cursa per etapes més important del món. Estrella total, l’holandesa ha viscut les dues darreres temporades a l’ombra de la seva compatriota Van Vleuten. De fet, ha perdut tots els cara a cara excepte la Fletxa Valona de l’any passat, la cursa on Van der Breggen ja acumula cinc triomfs i on és capaç d’aprofitar la seva increïble explosivitat en cotes dures però curtes.
Aquest 2020 Van der Breggen va focalitzar el seu objectiu en els campionats nacionals d’Holanda i va aconseguir passar la mà per la cara de Van Vleuten a la prova en ruta, que sempre se li havia resistit. Era una victòria important per a ella, però que en cap cas revertia el pronòstic per al Giro: Van Vleuten competia a un altre nivell i la resta de ciclistes estaven cridades a lluitar per la segona posició. La cursa italiana va començar tal com preveia el guió, però Van Vleuten va patir una caiguda a mig camí i va haver d’abandonar. Òbviament, Van der Breggen no va desaprofitar aquesta oportunitat d’or per sumar la seva tercera victòria a la general malgrat no poder guanyar cap etapa.
Els mundials d’Imola, el somni complert
Coronada campiona de forma imprevista, l’holandesa s’ha plantat als campionats del món com a clara candidata a les medalles. Amb Van Vleuten absent i convalescent a la prova de contrarellotge, Van der Breggen semblava predestinada a sumar la seva cinquena medalla de plata en aquesta disciplina en uns mundials. La nord-americana Chloe Dygert, una especialista que va destrossar el crono el 2019 i que no ha competit aquest any, arribava a la cita en plena forma i així ho va demostrar amb àmplies avantatges durant el recorregut sobre totes les rivals. Malauradament, l’estatunidenca va perdre el control de la bicicleta en un revolt i va patir una forta caiguda que la va deixar fora de joc. Van der Breggen, un cop més, va saber aprofitar les circumstàncies i va guanyar la medalla d’or que feia anys que perseguia. La cirereta del seu palmarès.
El cap de setmana ha arribat el torn de la prova en ruta, la cita en què l’holandesa tenia més números de triomfar atès que el circuit comptava amb dos petits murs ideals per a les seves característiques. Van Vleuten, a mig gas, ha participat a la cursa però ha estat incapaç d’aguantar el ritme de la seva companya d’equip en un atac sec en pujada. Probablement sense la caiguda al Giro podria haver aguantat l’atac o bé recuperar el terreny perdut en el tram final de cursa, però en qualsevol cas hauria hagut d’esforçar-se al límit per aconseguir-ho en el millor terreny possible per a Van der Breggen.
Un atac en solitari i rodar amb càmeres de pel·lícula fent-li companyia fins creuar la meta al circuit d’Imola com a campiona del món per segona vegada en tres dies. És tot just la segona ciclista de la història que aconsegueix el doblet d’or mundial en un mateix any.
El darrer any com a ciclista
Una setmana d’autèntic luxe per a Van der Breggen, que ha sabut convertir unes circumstàncies favorables en un triple triomf memorable i merescut abans que aquesta setmana intenti el seu sisè assalt consecutiu a la Fletxa Valona, ja com a portadora del mallot arc iris. El 2021 vestirà aquest mallot en totes les curses que disputi abans de retirar-se quan acabi la pròxima temporada. Van der Breggen diu que vol plegar al màxim nivell (i així ho farà) abans de provar sort com a directora esportiva. I si plega aviat (recordem que té 30 anys) també és per formar una família sense la pressió i les exigències de l’alta competició. Ser dona i voler ser mare quan ets al teu màxim nivell esportiu: les altres circumstàncies que defineixen el futur d’Anna van der Breggen… i les opcions d’èxit de les seves actuals rivals.
