A Ciutadella tenen un ciclista d’or. Albert Torres, nascut el 26 d’abril de 1990 s’ha convertit en els darrers anys en la gran referència del ciclisme en pista estatal conjuntament amb l’inseparable company Sebastián Mora, de Castelló de la Plana. El menorquí ha reblat una temporada magnífica proclamant-se bicampió d’Europa de ciclisme en pista. Ho ha fet en una cita menystinguda pel calendari de 2016, en què els grans especialistes van centrar els esforços en els Jocs Olímpics de Rio que Torres va haver de seguir des de casa per una planificació deficient de l’equip tècnic espanyol.
A Saint Quentin de Yvelines, però, ha tornat a demostrar que la seva ambició no té límits. Or a l’òmnium en solitari i or al madison fent parella amb Mora. En aquesta darrera modalitat els dos ciclistes el Team Raleigh han revalidat el títol obtingut el 2015. Torres n’és un autèntic especialista: fa dos anys, el 2014, va arribar a proclamar-se campió del món de la disciplina fent parella amb David Muntaner. I no és pas casualitat: entre 2013 i 2016 Albert Torres ha aconseguit pujar al podi dels 4 campionats del món disputats: un or, una plata i un bronze en madison i una altra plata en scratch. Malauradament per a ell i per a l’esport menorquí, cap d’aquestes dues disciplines forma part del programa olímpic actual.
Òmnium, l’esperança rumb a Tòquio
Després d’un cicle d’èxits, el camí cap als Jocs de Tòquio 2016 comencen amb bones expectatives per a Torres. Als europeus de França ha estat un dels ciclistes que ha estrenat la nova modalitat d’òmnium, una cursa que compta amb un nou reglament: ha passat de 6 a 4 disciplines i ara proves com l’scratch o la prova en puntuació tenen molta més importància. Precisament, en la puntuació (i en el tempo) és on Albert Torres ha passat la mà per la cara a tots els seus rivals de l’òmnium i ha assegurat una medalla d’or il·lusionant.
Estarem ben pendents del paper que pugui jugar el menorquí al mundial de 2017 que es disputarà a Hong Kong entre el 12 i el 16 d’abril. Una disciplina olímpica que podria convertir en olímpic a Torres d’aquí a 4 anys si és capaç de mantenir un altre cicle d’èxits. En el balanç d’aquest 2016, més enllà d’un bronze mundial i dos ors europeus, també s’hi ha de sumar el triomf compartit amb Mora als 6 dies de Rotterdam. Un any excel·lent.
Un apassionat de la carretera
Tot i brillar a la pista i haver-se convertit per mèrits propis en un dels grans noms del panorama internacional al velòdrom, Torres manté intactes les ganes de provar-se en carretera. De fet, aquest 2016 ha aconseguit els millors resultats de la seva carrera. Iniciada a les files del Geox com a aprenent el 2011, Torres va trobar continuïtat al Team Ecuador entre 2014 i el març d’aquest 2016. Llavors, va decidir fer el salt al Team Raleigh britànic, un equip continental en què també hi milita Sebastián Mora i el jove olotí Adrià Moreno.
Aquest 2016 Torres ha demostrar la seva punta de velocitat en proves prou rellevants del calendari ciclista. Començant a casa, a Mallorca, on resideix bona part de l’any quan no és a Derby amb l’equip anglès. Va aconseguir un 10è i un 5è lloc a les clàssiques mallorquines que es va endur l’alemany André Greipel. Amb la samarreta de l’equip espanyol, també va ser setè en una de les etapes de la Volta al País Valencià guanyada per Groenewegen. A l’abril, va ser sisè en una altra etapa del Tour de Yorkshire guanyada per Van Poppel.
Albert Torres té ganes de continuar compatibilitzant la pista i la carretera i créixer en els dos terrenys. Té 26 anys: el 2017 pot ser esplendorós.
