Del Mont Saint-Michel a París. Del 2 al 24 de juliol. 3.519 quilòmetres per a una 103a edició del Tour de França que, amb un recorregut amb molta presència de muntanya i una llarga llista de potencials protagonistes, entreveu emocions fortes. Seran un total de 21 etapes durant tres setmanes de cursa. Potser tens la sort de poder-les veure totes, si no t’adorms fent la migdiada, és clar. Però per si de cas, hem seleccionat cinc etapes que has de seguir en directe perquè prometen ser espectaculars i decisives per a la classificació general.
Dissabte 9 de juliol. 8a etapa: Pau – Bagnères de Luchon (184 km)
El Tour haurà tingut el primer tast pirinenc el dia abans, amb l’arribada al Llac de Payole. Aquest any els Pirineus arriben primer que els Alps però amb etapes que, a priori, semblen més dures. La que anirà de Pau a Bagnères de Luchon tindrà quatre ports de muntanya. El primer, ni més ni menys que el Tourmalet, (llàstima que l’haguem de veure quasi sempre als quilòmetres inicials!), de categoria especial, després l’Hourquette d’Ancizan, de segona; i finalment vindran el Val Louron-Azet i un altre clàssic com és el Peyresourde, ambdós de primera categoria. Des del cim d’aquest coll els ciclistes recorreran quinze quilòmetres d’una baixada que pot ser apassionant fins a la meta de Bagnères de Luchon.
Diumenge 10 de juliol. 9a etapa: Vielha Val d’Aran – Andorra Arcalís (184,5 km)
L’etapa catalana del Tour 2016 serà un regal que val la pena viure en directe. La Val d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i el Principat d’Andorra gaudiran d’una jornada que segur que atrau a milers d’espectadors, que es concentraran als cinc ports que travessarà l’etapa. El Port de la Bonaigua només començar, el Port del Cantó a mig recorregut i, un cop dins Andorra el Coll de la Comella, el Coll de Beixalis i, finalment, l’ascensió a l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís. Aquesta última pujada, de categoria especial amb 10,1 km al 7,2%, pot resultar demoledora tenint en compte tot el que els corredors portaran acumulat.
Dijous 14 de juliol. 12a etapa: Montpellier – Mont Ventoux (184 km)
Com si amb els Alps i els Pirineus no n’hi hagués prou, el Tour inclou també aquest any el cèlebre i temut Mont Ventoux. Una muntanya llegendària que s’ha guanyat el respecte que imposa amb els seus 15,7 km al 8,8% i el seu característic paisatge lunar sense vegetació. L’etapa serà el 14 de juliol, festa nacional francesa, la qual cosa farà que els ciclistes de casa estiguin especialment motivats per guanyar-la. Entre els ciclistes que pujaran el Mont Ventoux n’hi haurà un que ja sap què és arribar-hi en primera posició. El britànic Chris Froome, guanyador de l’última etapa disputada en aquesta muntanya el 2013, l’any del seu primer Tour de França.
Diumenge 17 de juliol. 15a etapa: Bourg en Bresse – Culoz (160 km)
Abans d’entrar pròpiament als Alps, el recorregut es començarà a complicar al massís del Jura. Aquesta etapa, que pot passar desapercebuda a primera vista perquè no acaba en alt, pot ser una tortura per aquells que afrontin la tercera setmana justos de forces. Tot i ser una jornada relativament curta, els 160 km inclouen sis ascensions puntuables a les quals s’hi han de sumar altres quilòmetres de pujada tot i que no estan tipificats com a ports de muntanya. Entre aquestes ascensions destaca el Grand Colombier, de categoria especial, i el Lacets du Grand Colombier, vuit quilòmetres explosius que es coronaran a només catorze quilòmetres de l’arribada.
Dimecres 20 de juliol. 17a etapa: Berna – Finhaut Emosson (184,5 km)
Aquest any els Alps són més sorprenents que mai perquè el recorregut seleccionat evita els colls més coneguts i recordats pels aficionats: l’Alpe d’Huez, el Galibier, la Madeleine… A canvi, s’aposta per pujades fins ara inèdites com la de la dissetena etapa, amb final al llac d’Emosson. Des de Berna, la capital suïssa, els ciclistes s’encaminaran cap a aquest destí amb dos primers ports de tercera a priori inofensius. Els últims trenta quilòmetres, però, seran mortals. Primer, 13 km al 7,9% al Col de la Fordaz i, després de set quilòmetres de baixada, una altra vegada cap amunt per ascendir al mencionat llac d’Emosson en una pujada de 10,4 km, amb un pendent mitjà del 8,4% i amb rampes que al final de tot superen el 12%.
I més… Només n’hem triat cinc, però el Tour 2016 segur que té moltes altres etapes dignes de veure. Des dels primers a les costes de Normandia, amb els sempre temuts talls del grup pel vent, fins les dues últimes etapes alpines, que poden resultar del tot decisives. I no ens deixem les dues jornades contra el cronòmetre, amb una etapa plana i una cronoescalada a només tres dies del final als Camps Elisis. Que comenci l’espectacle!
