Els EUA amb 2.399 medalles, la desapareguda URSS amb 1.010 i la Gran Bretanya amb 780 lideren el medaller olímpic si sumem el total d’ors, plates i bronzes aconseguits. Darrere seu, més d’un centenar de països, 26 dels quals s’han de conformar en haver guanyat tan sols una medalla en les seves múltiples participacions en uns Jocs Olímpics d’estiu. En qualsevol cas, ja és més que la setantena de països que fins ara encara no n’han pogut aconseguir cap.
Entre aquests ‘unimedallistes’ hi ha tres reis. Els tres únics països que han guanyat només una medalla però que és una medalla d’or: Burundi, Grenada i els Emirats Àrabs Units.
L’heroi olímpic de Burundi és Vénuste Niyongabo. Sent d’un país centreafricà no ens ha d’estranyar que es tracti d’un corredor de fons que als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 va guanyar la prova dels 5.000 metres. La victòria de Niyongabo va ser tot un èxit per aquest petit país africà, que just era membre del Comitè Olímpic Internacional des de 1993 i que recentment s’havia vist afectat també pel conflicte entre hutus i tutsis a causa del genocidi iniciat pel govern hutu al país veí de Ruanda.
Més actual és el campió olímpic de Grenada, un petit conjunt d’illes del Carib de poc més de 100.000 habitants. És Kirani James, el vencedor dels 400 metres en els darrers Jocs Olímpics de Londres 2012, en un podi exclusivament caribeny, compartit amb Luguelín Santos, de la República Dominicana, i Lalonde Gordon, de Trinitat i Tobago. James afrontarà els Jocs de Río amb el repte de portar una segona medalla a casa seva i de seguir donant a conèixer el seu país arreu del món.
El tercer país que compta amb una sola medalla però que és d’or són els Emirats Àrabs Units. Aquest país del Golf Pèrsic compta amb un campió olímpic de tir esportiu, en la modalitat de fosa doble. Es tracta d’Ahmed Al Maktoum, medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i membre de la família reial de Dubai, que a banda de la victòria va aconseguir també el rècord olímpic.
