Fa pràcticament 200 anys es va disputar el primer campionat oficial de billar a la Gran Bretanya després que el joc anés establint el seu mecanisme el segle XVIII. Amb una llarga història com a exercici d’entreteniment, la majoria de nosaltres l’hem provat alguna vegada en algun bar vinculant el billar a un passatemps de precisió. Un joc que les matemàtiques han celebrat i estudiat detingudament i que ja fa molts anys que compta amb federacions esportives arreu del món.
Durant una pila d’anys les seves tres modalitats principals (snooker, carambola i pool) van anar configurant les seves estructures organitzatives per lliure i va ser l’ambició del somni olímpic la que va ajudar a unir-les sota un mateix paraigües federatiu d’abast internacional. El billar va començar a picar a la porta del COI als llunyans anys 50, però l’olimpisme tenia moltes reticències i una excusa normativa sense fissures: calia que l’esport comptés amb un únic interlocutor que englobés totes les seves disciplines. Sense l’interlocutor, no hi havia Jocs. Durant anys aquella missiva va semblar un objectiu impossible fins que als anys 80 el suís André Gagnaux, president de la Federació mundial de carambola (UMB) va començar a treballar amb els representants de l’snooker per bastir un front comú.
Malgrat que el primer intent no va reeixir, el 1990 una reunió a tres bandes va acabar derivant en la constitució de la Confederació Mundial dels Esports de Billar (WCBS) el 25 de gener de 1992, amb el mateix Gagnaux com a primer president. Mesos més tard el billar era reconegut com un esport i el 1996 el COI fa el reconeixement oficial a la WCBS. Era el pas previ indispensable per entrar al programa olímpic, però no l’únic. L’any 1997 el billar va ser un dels 5 esports preseleccionats per debutar a Atenes 2004, però era el tercer de la llista i finalment només 2 van passar a formar part dels Jocs de Grècia. El camí per ser a Pequín 2008 pràcticament no es va arribar a obrir i l’èxit tampoc va arribar en l’edició de Londres 2012.
Objectiu: París 2024
Amb l’aval d’unes audiències televisives milionàries (especialment en l’snooker), de disciplines diverses que premien habilitats diferents i d’una àmplia pràctica popular amateur consolidada arreu del món, el billar va ser un dels 26 esports que van tornar a trucar a la porta de Tòquio 2020. Es va tornar a quedar amb un pam de nas després de no formar part de les 5 modalitats escollides (escalada, surf, karate, beisbol i skate). Sis anys abans que es disputin els Jocs de París de 2024, el billar sembla convençut que 70 anys després ha arribat la seva hora. El passat mes de març la WCBS va presentar formalment la sol·licitud al COI i ara ha iniciat una campanya per recollir el suport ciutadà en múltiples formes; també, és clar, a través de les signatures per internet.
Sigui com sigui, el billar no ho tindrà fàcil. Altres esports que també s’han fet populars com a jocs com els escacs o la petanca també fa dècades que ho proven sense èxit. I, mentrestant, l’aparició de noves modalitats marcades pel xou (sabíeu que el cheerleading també vol ser olímpic?) semblen comptar amb el vist-i-plau d’un COI amb ganes d’apropar-se constantment al públic més jove.
