Cuba és un país molt especial, i és que pocs països amb tants pocs quilòmetres quadrats han tingut tanta importància en la història mundial. Tampoc se n’escapa la seva importància a nivell esportiu, amb fites tant destacades com el rècord del món del salt d’alçada de Javier Sotomayor, evidentment saltant a l’estil Fosbury.
Des de fa molts anys el petit país caribeny és conegut per ser un dels lloc on ha arrelat més el beisbol considerant-se encara a nivell mediàtic com “l’esport nacional” (cal dir que allà ningú li diu beisbol sinó “pelota”). Però realment és el beisbol el que importa ara més a Cuba? La veritat és que ja no.
No cal donar gaires voltes per l’illa per adonar-se que fa temps que alguna cosa ha canviat. El beisbol és l’esport més reconegut, però ja no és l’esport que desperta més passions a Cuba a nivell popular. El que torna bojos a la majoria dels cubans ara mateix és el futbol. Bé, més que el futbol, una rivalitat, la mateixa que aquí, i és que a Cuba tots els amants de l’esport són o del Barça o del Madrid. I poca broma que la cosa sembla que està al 50%.
Pinzellades de beisbol
Tot i això, com que la selecció cubana de futbol encara no és cap potència, hem trobat pinzellades artístiques dels esports en què tradicionalment ha destacat el país. De moment als quadres dels artistes encara no hi hem trobat futbol. Tot arribarà. De moment bons quadres de beisbol.
Les medalles als Jocs seguiran guanyant-se amb la boxa, el judo, el voleibol o el beisbol, però els joves s’han enganxat a la moda del futbol. La globalitat i l’obertura (com explica aquest reportatge al País) han fet arribar una “futbolmania” que sembla complicat que els pugui marxar espontàniament. I menys tenint en compte que el mateix Real Madrid ja fa un parell d’anys que ha aterrat a l’illa en busca de nous valors.
Recordem un article sobre Cuba i Beisbol
http://revista.fosbury.cat/temporada-regular/2353-en-beisbol-a-urquiola-i-cepeda-els-diuen-cuba.html
