15 de Juny. Aquesta és la data límit per a acreditar el compliment dels requisits necessaris per a poder accedir a una plaça a la Lliga Endesa. O, per ser més exactes, abans del 15 de Juny. És a dir, la data límit són les 0.00 h del 15 de Juny. Perquè aclareixo aquest extrem? Doncs perquè és la causa d’un dels embolics més grans en que s’ha ficat l’Associació de Clubs de Basquetbol (ACB) i que afecta al Club Ourense Baloncesto.
Resulta que l’any 2015, el 15 de Juny era dilluns i, per tant, ‘abans’ del 15 de Juny volia dir, diumenge. Doncs bé, l’Ourense va presentar tots els papers, inclòs un aval per l’important import que s’ha de pagar, el dilluns 15 de Juny al matí. Primer se’ls hi va acceptar i es va anunciar l’ingrés del COB a l’ACB. Posteriorment, i prèvia reclamació del Fuenlabrada, se’ls va deixar fora i, dies després, veient l’ACB que si la cosa arribava als jutjats tenien les de perdre (ja que essent el 14 de Juny dia no laborable, el plaç quedaria obert un dia més), se’ls hi va garantir als gallecs la possibilitat d’un ascens “diferit”. És a dir, que l’ascens es fes efectiu aquest any si seguien complint els requisits.
I quins són aquests requisits?
- El primer de tots, i probablement l’únic que hauria de comptar, és, òbviament, haver guanyat esportivament una plaça. Ja sigui quedant campió de la Lliga Regular de la Lliga LEB Or o bé, guanyant el play-off que disputen els equips que queden entre la segona plaça i la novena. Aquest any, els equips que han aconseguit aquestes places són el Quesos Cerrato Palencia (campió de la lliga regular) i el Club Melilla Baloncesto (campió dels play-offs).
- El segon requisit, actualment el més difícil de complir, es realitzar els pagaments del famós cànon, que es divideix en dues parts:
- Cànon d’inscripició: aproximadament 3 milions d’euros més IVA, a fons perdut. Només es paga la primera vegada que un club accedeix a la ACB, mentre que els clubs fundadors de la lliga no l’han pagat mai.
- Fons de Regulació d’Ascensos i descensos (FRAD): aproximadament 1,5 milions més IVA, que es paga al pujar de categoria i, si es vol, es recupera al baixar. Sumats, i comptant l’IVA, sumen gairebé 5 milions i mig d’euros.
- Tercer: També cal presentar una auditoria completa positiva dels comptes del Club.
- Quart: Disposar d’un pavelló amb més de 5.000 places d’aforament o d’un projecte d’ampliació de l’actual, en cas de que no compleixi.
- Cinquè: Cal convertir-se en una Societat Anònima Esportiva, per la qual cosa cal un capital de més de 2 milions d’euros.
Tot comptat i debatut, calen entre 8 i 9 milions d’euros perquè un equip pugui entrar a la Lliga Endesa.
Com deia al principi, avui és la data límit per a que els 3 equips que hi tenen dret (Ourense, Palència i Melilla), presentin els papers que els haurien de permetre accedir a una plaça a la lliga ACB.
Però la Lliga ACB ha emès, aquest matí, un comunicat (http://www.acb.com/redaccion.php?id=123493) explicant com el Palència i el Melilla declaren que no han pogut complir els requisits econòmics i sol·liciten que se’ls hi conservin els drets d’ascens per a la temporada que ve, valent-se, doncs, del precedent del COB.
I que passa amb el COB? L’any passat tenia un aval firmat per l’import total del cànon d’accés (juntament amb el compliment de tots els altres requisits), però els canvis en els governs de l’Ajuntament i de la Diputació han fet que, aquest any, no els hi hagin concedit el mateix aval. I per tant, tampoc compleixen els requisits econòmics.
I quina és doncs, la situació? Si no hi ha un miracle d’última hora des d’Ourense, aquest any tampoc hi haurà ascensos entre la Lliga LEB Or i la Lliga ACB i, és clar, tampoc hi haurà descensos, perquè la normativa de l’ACB diu que, en cas de no poder pujar els equips que els hi correspon, són els que ja estaven a la lliga els que han de rebre la invitació a mantenir-se. Una invitació amb trampa. Si un equip volgués ser ‘honest’ i digués: “no, jo he merescut el descens i vull baixar”, això significaria perdre tots els drets adquirits (és a dir, sobretot, el cànon i el FRAD).
I des de quan és tant difícil pujar a la ACB? I qui pagava abans aquests imports?
La veritat és que fins fa ben pocs anys tots els equips que assolien una plaça d’ascens aconseguien pujar. Bàsicament hi havia dos models: un, una administració pública (ja sigui Ajuntament, Diputació, Cabildo, etc…) es feia càrrec directament del pagament; o bé, 2, una administració pública firmava un aval front una entitat bancària que concedia un crèdit per a poder efectuar el pagament.
Tots podien pujar, però això no vol dir que econòmicament fos senzill. El Basket Zaragoza, que va pujar a la ACB el 2008, encara a dia d’avui està pagant el crèdit corresponent al cànon. D’altres, com el Menorca, el Granada o l’Alacant han desaparegut enfonsats pel deute i els seus interessos.
Va ser, però, quan les Administracions Públiques van tancar les aixetes que es va complicar definitivament les opcions de pujar.
