Punt final a 30 anys d’eurolliga a Televisió de Catalunya

3 minuts de lectura
La victòria del Real Madrid de Luka Doncic a la Final a Quatre ha estat la darrera transmissió de l’eurolliga en obert i en català a través d’Esport 3.
“Perdre l’eurolliga en català és una derrota per a la nostra llengua i la nostra cultura, i això crec que no ens ho podem permetre” (Jordi Robirosa)
“El bàsquet en directe ha estat una marca de la Televisió de Catalunya. Milers de transmissions en català queden enrere” (Víctor Lavagnini)

Jordi Robirosa i Víctor Lavagnini van acomiadar la transmissió del partit entre el Real Madrid i el Fenerbache amb unes paraules per certificar l’adéu “més que probable” de les transmissions de l’eurolliga de bàsquet a Esport 3. Un final en un context de davallada contínua en la compra de drets de les grans competicions esportives per part de Televisió de Catalunya, de la ingerència governamental de Madrid (des de l’IVA fins a les amenaces contínues del 155) i del canvi de model cap als continguts de pagament en l’esport d’elit que estan donant un paper protagonista a plataformes com Movistar+ o Eurosport.

Durant tres dècades el millor bàsquet masculí d’Europa s’ha pogut veure en obert a Catalunya. A partir del curs vinent, l’accés estarà restringit a les plataformes de pagament. Aquesta també és la realitat de la lliga ACB de bàsquet, que va canviar de paradigma fa un parell de temporades amb el pas a Movistar+ amb una caiguda d’audiència bestial: del prop de mig milió d’espectadors de la darrera temporada en obert arreu de l’estat espanyol a una mitjana inferior als 100.000 espectadors actual (amb la majoria de partits de lliga de Barça o Real Madrid rondant els 30.000 espectadors i amb un topall màxim, en el clàssic, de 160.000 persones).

Xifres a anys llum del milió de persones que seguien la competició de forma habitual a TVE a finals dels 90. En el moment de conèixer que tampoc Esport 3 podria continuar oferint els partits de l’ACB a casa nostra, Jordi Robirosa va oferir una lúcida reflexió a través de les xarxes socials:

El bàsquet ha estat un dels puntals d’Esport 3 des del seu naixement. Amb una variada oferta que incloïa la narració de partits de l’ACB, de l’Eurolliga, de la lliga femenina i amb resums (i programa específic) de l’NBA, aquest esport ha donat durant anys les millors xifres d’audiència al canal temàtic de Televisió de Catalunya, amb xifres que han arribat a duplicar el share de productes similars a Teledeporte. Un equip professional estable, ben valorat arreu d’Europa, que ha esdevingut una referència i que s’ha fet un lloc en l’imaginari popular, també, des de l’humor, amb el singular estil del mateix Robirosa al capdavant:

Una manera de fer reconeixible i un munt de generacions que han seguit el bàsquet d’elit des de ben petits a través de Televisió de Catalunya donen pas a tres incerteses fonamentals: quin seguiment tindrà a partir d’ara el bàsquet europeu a casa nostra? quin rol jugarà Esport3 a partir de la temporada vinent? com afectarà la pèrdua de transmissions d’esport d’elit a Televisió de Catalunya a l’ús social del català?

Un altre Esport3 és possible

El cert és que les transmissions esportives cobejades per les grans cadenes d’arreu del món ja no entren a l’imaginari de TV3. En pocs anys ha renunciat a la Fórmula 1 i a moltes competicions de motor, de futbol, bàsquet i handbol, amb una davallada impressionant en el pagament de drets esportius: de 49 milions d’euros el 2011 a 2-4 milions d’euros en la graella de 2018-2019. Esport3 ha perdut quota de pantalla amb cada davallada, però a priori es mantindrà com un canal temàtic d’esports redoblant l’aposta per les competicions de tot l’altre esport amb una presència més gran de l’esport femení en antena. Una programació més assequible però que compleix perfectament la missió social de la televisió pública.

El bàsquet femení ha de seguir creixent a la graella d'Esport 3 / CCMA
El bàsquet femení ha de seguir creixent a la graella d’Esport 3 / CCMA

Més enllà del debat sobre si una televisió pública ha d’apostar per la cobertura de grans esdeveniments internacionals amb un cost en drets televisius milionaris en lloc de centrar-se en la promoció de l’esport de base, el punt final de transmissions com la de l’eurolliga de bàsquet és un pas més en la pèrdua d’espais a l’hora de viure en la nostra llengua grans esdeveniments esportius internacionals. Una notícia dolenta, per totes les conseqüències associades, per a l’esport, la llengua i la cultura del nostre país.