Una sorpresa majúscula i diversos resultats inesperats han portat la bogeria a la seva plenitud: acabada la primera ronda ja no hi ha ni una sola persona que tingui opcions d’encertar el famós “bracket“. Els pronòstics, tots, se n’han anat en orris.
El March Madness de bàsquet masculí de la NCAA és una de les competicions esportives més seguides dels EUA. Són uns campionats universitaris, sí, però aquests dies els amants del bàsquet focalitzen la seva atenció cap als joves talents i deixen el tram final de la temporada regular de la NBA en un segon terme. Pavellons plens a vessar, televisions nacionals programant partits en prime time i milions d’aficionats que desconeixen profundament la competició omplint els brackets com bojos hores abans del tret de sortida del torneig. El March Madness és un fenomen d’intensitat esportiva, d’emocions i de màrqueting que enguany ha començat amb un fet històric: un número 1 del torneig ha caigut en la primera ronda.
Amb 64 equips participants al quadre final després del first four, el March Madness divideix les eliminatòries en quatre regions diferents. En cadascuna d’elles hi participen 16 conjunts que parteixen amb un seed atorgat per un comitè d’experts el dia abans del seu inici en funció dels resultats aconseguits durant la temporada. Amb més de 350 equips a la primera divisió del bàsquet universitari, per a la majoria de participants al madness ja és un premi el sol fet de ser-hi. El torneig, doncs, comença amb quatre “números 1”, que són els quatre equips que parteixen com a màxims favorits per classificar-se per a la Final Four, el model que actualment fan servir un munt de competicions esportives d’altres disciplines i d’altres continents (sense anar més lluny, la final a quatre d’hoquei patins d’aquest cap de setmana).
La derrota del número #1, el cop definitiu al bracket
És necessari entendre com funciona el torneig per fer-se càrrec de la sorpresa majúscula que un equip que parteix com a cap de sèrie número 1 sigui derrotat en primera ronda per un equip que sempre prové d’una universitat petita i d’una lliga menor. És tan sorprenent que ni una sola vegada al llarg de la història del madness un equip #16 havia superat un número #1. Això és exactament el que ha passat aquesta setmana a la NCAA. Virgínia, el número 1 que a més estava considerat com l’equip més fort de la temporada i, per tant, el màxim favorit al títol universitari d’enguany, ha caigut molt inesperadament davant la modesta UMBC, que tot just participava per segona vegada al madness.
UMBC, doncs, ha fet història en un partit en què va anotar més de 50 punts a la segona meitat contra la millor defensa del país durant tota la temporada. El que també ha aconseguit és liquidar les darreres esperances que algú encerti el bracket del madness. La responsabilitat, però, no és només seva.
Abans de començar el partit només 25 persones havien encertat el guanyador de tots els partits disputats fins aquell moment. 25 jugadors que havien apostat, tots ells, pel triomf de Virgínia. Després de 28 partits tots els pronòstics havien fallat, com a mínim, un resultat. La progressió decadent és espectacular: després del primer partit del madness el 55% dels jugadors ja van quedar fora de combat. Al cap de sis partits, ja només quedaven vius el 12% dels apostants. Al vuitè partit la xifra era inferior al 5%. Al 13è (victòria d’un seed 13), ja es va desplomar per sota el 0,1%.
Les probabilitats impossibles
Cada any es calcula que s’omplen entre 60 i 100 milions de brackets (a la web de la NCAA i també als mitjans de comunicació) intentant pronosticar els guanyadors de cada eliminatòria del march madness. Són 63 resultats en total que, com és lògic, vénen condicionats pels encerts de la primera ronda. Quants brackets s’han completat amb èxit al llarg de la història? Zero. De fet, no hi ha hagut ningú que hagi arribat amb tots els pronòstics encertats a la Final Four. Tampoc a l’Elite Eight… ni al sweet sixteen. A la pràctica, són comptades les ocasions en que algú és capaç d’encertar tots els guanyadors de la primera ronda. L’any passat es va arribar més lluny que mai: 39 partits consecutius encertats i una errada de càlcul al vuitè partit disputat de la segona ronda.
En un torneig marcat per les sorpreses constants, algun any algú serà capaç de completar un bracket sencer amb èxit? Es podria considerar el triomf més improbable de la història de l’esport?
