Mentre disfrutava veient els partits de la selecció femenina a l’Eurobàsquet, com si es tractés d’una sèrie que hi estàs enganxat esperant el proper capítol.
Pensava que allò que més m’emocionava era com jugaven com un equip, com es comportaven, com es relacionaven…estaven fluint!!! I jo ho feia també des del sofà de casa. Quan s’acabava el partit, esperava el pròxim amb moltes ganes i fins i tot quan van perdre un partit semblava, normal, dins del guió establert, ni es van immutar. Aquella manera d’actuar tant perfecta com equip i amb la meva obsessió del gran valor afegit de fer equip amb els valors del coaching, vaig pensar que l’entrenador utilitzava molts elements del coaching.
Amb aquesta curiositat, he entrat dins de la seva web per veure quina és la seva filosofia com entrenador… i efectivament és un líder-coach que treballa, molts dels elements de l’acompanyament, dins de la seva programació l’engranatge com equip.
És un entrenador amb molts èxits allà on va tot i que m’ha sobtat molt quan parla de les reflexions que fa als avions sobre tot allò que ha après, sobre els objectius i els valors i sobretot, tocar de peus a terra per no morir d’èxit i seguir essent la humilitat un dels seus valors preponderants.
Hi ha alguns aspectes destacables en els seus ingredients per assolir l’èxit; on destacaria la creació de canals de comunicació per mantenir un feedback constant per crear complicitats i conèixer les necessitats i els desitjos de tothom intentant alinear-los amb els de l’equip. Li diu comunicació i empatia.
Un altre aspecte destacable que integra des del primer dia és el “ jo al servei de nosaltres”, ningú està per sobre de l’equip, no es pot guanyar sol contra un gran equip.
Em sembla clau, la manera clara per definir els rols que té cadascuna d’elles dins l’equip dient que elles són les protagonistes reals del joc i que els tècnics són els assessors de confiança.
Em sembla un canvi paradigmàtic molt interessant degut a que molts entrenadors es donen molta importància en el joc i la presa de decisions, tot limitant les possibles decisions dels jugadors dins la pista i no deixant que aflori tot el talent que tenen amb l’autoconfiança que això genera.
Un aspecte que aclareix la seva visió d’excel·lència des del coaching és el disfrutar dins de la pista, la recerca de la felicitat jugant com a mitjà per assolir èxits o si més no, intentar-ho.
La grandesa està en el camí i no només en els resultats
Un altre concepte destacable és aquesta accessibilitat davant de les jugadores que el fa guanyar respecte escoltant-les activament tot sabent com pensen per implicar-se en el projecte i que puguin responsabilitzar-se quan toqui durant els partits, i també fora de la pista.
Em sembla, per tant, un entrenador que convenç a les seves jugadores i al seu equip en general, i que també impacta molt positivament alhora de comprometre’s en el projecte.
M’agrada com gestiona i normalitza l’errada durant els partits i en els temps morts, animant a seguir-ho intentant i a parlar de les accions i no pas de les jugadores, clau per un bon clima.
És destacable també, com parla del “click” que facilita la inèrcia guanyadora que mitjançant el compromís a l’equip, la il·lusió, el treball i tot el talent de totes les integrants de l’equip sembla que les portin directes a la victòria final. La meva sensació veient el joc durant el campionat era d’una àuria guanyadora que no havia vist mai a cap equip abans.
Per últim, destacaria la relació de confiança i llibertat entre l’staff tècnic per què sorgeixin idees creatives i el clima sigui òptim per a un alt rendiment.
Des d’aquestes modestes línies, penso realment que és una manera molt vàlida per, també, assolir l’èxit i que reforça més 2 aspectes: disfrutar del camí i compromís sense deixar de banda els resultats. Per tant, es pot guanyar disfrutant i a més tens ganes de tornar-hi.
Moltes Felicitats Lucas!!!
