Aquest divendres comença la 36a edició de l’eurobàsquet, la cita que aplega les setze millors seleccions femenines del continent.
5 jugadores de casa nostra (i l’entrenador Lucas Mondelo) parteixen com a favorites al podi amb la selecció espanyola. Totes cinc tindran un paper determinant en un conjunt que és l’actual subcampió olímpic i que ha pujat al podi en 7 dels darrers 8 campionats d’Europa. Formen, des de fa anys, la millor rotació exterior d’Europa. Si Espanya acaba al podi, seran les grans responsables de l’èxit:
Laia Palau: És la base referent dels darrers anys i, a priori, disputarà el seu darrer torneig amb la selecció en què ha pujat al podi en totes les grans cites internacionals. Portarà el timó de l’equip abans de viatjar cap a Austràlia per continuar vinculada al bàsquet. En algunes entrevistes ha reconegut que li costarà abandonar el bàsquet professional i més enllà de la seva experiència als antípodes, continuarà vinculada al bàsquet català i estatal d’alguna manera o altra. Ho deixava entreveure al programa televisiu Late Motiv
Alba Torrens: L’escorta menorquina no ha pogut aixecar el títol de l’eurolliga (en suma 3 al seu palmarès amb 3 equips diferents), però continua sent una de les jugadores amb més habilitat ofensiva d’Europa. En el darrer eurobàsquet va endur-se el premi a la màxima anotadora del torneig (19,7 punts per partit) i tornarà a ser la principal referència d’atac per a Mondelo. En la preparació ha arribat a anotar 32 punts en un partit contra la Xina.
Marta Xargay: Com Palau, la seva experiència a la lliga txeca li podria donar un suport extra per part del públic local. Xargay és una gran anotadora exterior que ha combinat el màxim nivell europeu amb la WNBA, en un camí paral·lel (en equips rivals) al d’Anna Cruz. Arriba en un bon moment de forma a l’europeu, tal i com ha demostrat durant la preparació de les darreres setmanes. Si està fina a l’atac, les opcions de la selecció dirigida per Mondelo es multipliquen.
Anna Cruz: Un cop més Lucas Mondelo entregarà a la badalonina el lideratge a la pista en els moments determinants del torneig. Més enllà dels quatre tornejos que el tècnic de l’Hospitalet de Llobregat ja ha dirigit amb la selecció estatal, la confiança mútua amb Cruz es renova any rere any en les competicions de clubs. Aquest any s’han proclamat campions de l’eurolliga. Cruz aporta molts intangibles al joc i bona defensa més enllà dels bons percentatges en el tir exterior. Una tot terreny que no deixa de créixer.
Sílvia Domínguez: Compartirà els minuts de base amb Laia Palau, amb qui s’entén a la perfecció quan coincideixen al parquet. La directora d’orquestra del Salamanca ha ofert algunes de les seves millors actuacions aquest 2017, amb una exhibició brutal a la Copa de la Reina. A la selecció no hauria d’assumir el pes ofensiu, però és una garantia absoluta davant un mal dia de les companyes. Executarà un munt de connexions amb les jugadores altes de la selecció.
França, Espanya i Sèrbia, favorites a l’or
Tot i que l’eurobàsquet pugui considerar-se un torneig menor al costat de Jocs Olímpics i mundials, el cert és que el nivell és molt alt i és difícil trobar partits on relaxar-se, fins i tot en la primera fase. Lucas Mondelo ha assegurat que la meitat de les 16 seleccions presents a Txèquia poden endur-se la medalla d’or. Des de La Fosbury reduïm les opcions a tres equips, que semblen comptar amb plantilles més completes que la resta de rivals.
França compta amb l’equip més físic del campionat i cita rere cita demostra una fiabilitat absoluta. Busca el seu cinquè podi consecutiu i un nou títol al seu palmarès amb veteranes com Celine Dumerc i Endene Miyem exercint de pont generacional amb joves talents com Ayayi. Són el rival que (EUA a banda) més ha complicat la vida a la selecció espanyola. En el darrer europeu, de fet, l’única derrota de l’equip de Palau i companyia va ser contra les franceses i el 2013, a la final, només les van poder vèncer d’un punt.
A les dues seleccions amb més continuïtat dels darrers anys al vell continent li sumem la defensora del títol. Sèrbia va sorprendre el 2015 amb l’or i va demostrar als Jocs Olímpics que estan disposades a quedar-se a dalt de tot amb una excel·lent medalla de bronze. Comparteixen grup amb França a la primera ronda i mai han guanyat a la selecció espanyola.
Altres candidates
Un esglaó per sota apareixen dos combinats avesats a la irregularitat però amb dos plantilles de luxe. Si enfilen dues setmanes bones, no tenen res a envejar als tres equips esmentats i sumen opcions al títol. Ens referim a Turquia (sense la llegendària Ylmaz, ja retirada), que en les darreres 6 grans competicions internacionals no ha baixat del sisè lloc final, i a Rússia, que malgrat quedar-se sense Jocs Olímpics ni Mundials en els darrers anys ha conformat un potent equip.
En el capítol de les sorpreses potencials cal esmentar la República Txeca, l’amfitriona que voldrà rememorar l’èxit del mundial disputat a Praga el 2010 (van ser finalistes!); Montenegro, que és capaç de complicar la vida a qualsevol rival, Bielorússia, capaç d’arribar a les semifinals de fa dos anys, o fins i tot Ucraïna, després de superar per partida doble a Sèrbia durant la fase de preparació.
El torneig
Amb inici aquest divendres 16 de juny, l’eurobàsquet és una competició intensa que es resol amb només 10 dies. La preparació física és determinant en una cita en què les millors seleccions disputaran entre 6 i 7 partits totals.
La primera fase compta amb quatre grups de quatre equips repartits en dos seus (Praga i Hradec Kralove). Els primers de cada grup es classifiquen directament per als quarts de final. No és el cas dels segons, que hauran de lluitar contra el tercer d’un altre grup per assegurar la plaça entre els vuit millors equips d’Europa. Per aquest motiu, una derrota en la primera fase pot passar factura i obligarà a equips potents (o França o Sèrbia ho patiran) a començar les eliminatòries als vuitens de final. A partir de quarts, cap misteri. La selecció que sigui capaç de guanyar tres partits seguits s’endurà l’or.
Més enllà del prestigi del títol, l’europeu també exerceix de classificatori directe per al mundial de 2018. A Praga es repartiran 5 places i aquest és un dels motius que portaran a les seleccions eliminades a quarts a lluitar pel 5è lloc del torneig amb ànsia. Si Espanya es classifica entre les cinc primeres, com que ja té plaça assegurada per al 2018 (en serà el país amfitrió), el 6è lloc també oferiria el bitllet mundialista.
Palmarès històric
No hi ha cap sorpresa destacable: hauran de passar un munt d’anys abans que cap equip sigui capaç d’igualar els increïbles registres de la Unió Soviètica. que entre el 1950 i el 1991 va guanyar tots els torneigs disputats excepte un.
1. URSS – 21 títols
2. Rússia – 3 títols
3. Espanya / França – 2 títols
5. Sèrbia / República Txeca / Polònia / Lituània / Ucraïna / Bulgària / Itàlia – 1 títol
