En el darrer “30 minuts” previ a les festes nadalenques vam poder veure i escoltar experiències de migrants que a casa nostra es veuen obligats a vendre als carrers. La complexitat d’aquest assumpte és elevada, més encara quan una part de la nostra societat ho veu com una amenaça. Arguments comprensibles, objectiu desenfocat: classe baixa alienada i desposseïda que s’enfronta entre si, la banca guanya de nou.
Un fenomen que podem veure al nostre territori i a tots aquells on els migrants procedents dels països més pobres del món hi arriben després d’un trajecte inhumà. Grècia és un dels països d’aquest ideal europeu que més immigració rep: la seva proximitat geogràfica amb la costa líbia, on s’acumulen la major part dels migrants, el converteixen en una de les grans portes d’accés al nostre continent. A Grècia, també, el descontentament queda mal enfocat i fenòmens vomitius com el d’Alba Daurada irrompen amb força.
El malson europeu
El 1991 la Veronica i en Charles eren dues persones més que feien la travessa africana per arribar al somni europeu. Un malson més aviat: la parella venia rellotges i carteres als carrers d’Atenes juntament amb els quatre fills, tots nascuts ja en territori hel·lènic; si no se’n venien prou, el plat no arribava a taula.
Tots sis vivien a Sepolia, un barri humil de la capital grega. Els quatre germans compartien habitació i afició: el futbol. Aquí hi apareix la figura clau en aquesta història: Spiros Veliniatis. Entrenador de bàsquet a les categories inferiors del Filathlitikos, un club de segona divisió, va veure quelcom especial en el Giannis. El primer problema, però, no era el bàsquet: “Estàs davant de Mozart i no té menjar. Què li dones? Tens un dilema. No li dones un violí, li dones molt de pa”.
Spiros explica molt gràficament els problemes inicials en la carrera d’en Giannis i el seu germà Thanassis. Tenien una parella de sabatilles esportives que s’alternaven i tot i haver-los convençut per jugar a bàsquet, faltaven a molts entrenaments per tal de donar un cop de mà als pares. Spiros va decidir apostar fort, donant una beca de 500€ mensuals i noves ofertes de treball a la Veronica i en Charles.
2013, quan Saragossa marcava el camí
L’any 2013 va catapultar la trajectòria d’en Giannis. Amb 18 anys acabats de fer, i encara sense gaudir de la ciutadania grega (tot i haver nascut allà, haver-se escolaritzat i parlar la llengua perfectament), les exhibicions del segon dels Antetokounmpo van arribar als Estats Units. Ràpidament, els equips d’observadors de les diferents franquícies es van apropar a Zografou, el barri on el Filathlikos disputava els seus partits de segona divisió. L’Spiros no s’havia equivocat, aquell noi tenia quelcom especial.
El pla, però, passava per Saragossa: tot i participar amb 18 anys al Draft, es donava per fet que l’escollirien en una posició massa baixa i que la seva carrera seguiria de moment a Europa. Els aragonesos van ser hàbils i li van signar un contracte de tres anys. Mirant enrere, quina llàstima no haver pogut gaudir d’en Giannis per les nostres terres. I és que igual que l’Spiros, a Milwaukee no ho van dubtar ni un sol segon: aquell noi havia de viatjar a casa seva immediatament. Número 15 al Draft i a començar l’aventura americana.
El jove jugador grec (23 anys acabats de fer) compleix enguany la seva cinquena temporada a la franquícia de Wisconsin. Una temporada en la qual participarà, ja per segon cop, el proper mes de febrer a Los Angeles, a l’All-Star, escollit al cinc inicial.
Una estrella és aquí
Abans de començar la temporada, Kobe Bryant apostava per Giannis “the greek freak” com al seu favorit per endur-se l’MVP de la temporada. El seu rendiment ha progressat exponencialment des de la seva arribada a Milwaukee amb 18 anys i avui pocs dubten que es troben davant d’un jugador destinat a marcar època al món del bàsquet. Les xifres aquesta temporada són d’escàndol (mitjana de 28 punts, 10 rebots i 4 assistències per partit), però això no és res: els entesos insisteixen que el menys important de Giannis són les estadístiques, ja que són les sensacions que transmet allò que els fascina. Fa temps que no veien res semblant.
Mentrestant, a Grècia els gossos segueixen bordant. En una visita recent de la família al primer ministre del país, el representant d’Alba Daurada demanava la detenció dels pares per immigració il·legal. Qui sigui, perdoneu-los. No saben el que es fan.
