Els autèntics reis d’Europa (I)

3 minuts de lectura

Són, amb tota justícia, els autèntics reis d’Europa. Parlem d’aquells clubs poliesportius que al llarg de la història han acumulat més títols de Copa d’Europa en més d’un esport, fent honor a la diversitat esportiva des d’una mateixa institució. Fem un Top-10 a l’inversa d’aquells clubs que han estat capaços de guanyar més Copes d’Europa en diferents disciplines*. Sense que serveixi de precedent hem comptat els títols aconseguits en futbol i hem obtingut un rànquing on aquell cada dia més llunyà més que un club no és suficient perquè el Barça sigui el líder.

Comencem del 10è al 5è lloc:

10. Partizan (10 títols)

Fundat en acabar la 2a Guerra Mundial, aquest club de Belgrad és un gran paraigua que compta actualment amb una vintena de seccions esportives. La més exitosa a nivell europeu és la de l’equip masculí de waterpolo, que suma 7 Copes d’Europa en aquest esport, la majoria guanyades durant les dècades dels 60 i 70 però amb un darrer títol el 2011. L’equip de bàsquet compta amb un títol de campió europeu aconseguit el 1992, en ple conflicte als Balcans, davant el Joventut amb un Zeljko Obradovic que ocupava encara la banqueta sèrbia. El palmarès de màxims títols continentals es completa amb un triomf en lluita grecoromana el passat 2010 i un altre de la secció d’escacs, ja desapareguda, obtingut el 1956.

1975_Partizan

9. TSV Bayer Leverkusen (12 títols)

El conegut com a ‘club de l’aspirina’ està dividit en dues entitats formalment separades: la del futbol i la poliesportiva. Aquesta última, que agrupa una dotzena de disciplines, compta amb 9 títols continentals aconseguits per l’equip femení d’atletisme, aconseguits seguidament entre 1981 i 1989. També suma 3 títols en fistbol masculí, esport que recorda el voleibol, amb cert ressò a Centreeuropa i en el que, per cert, la federació catalana és membre reconegut per la federació internacional.

133538_1_org_image_2549b461ac88a2d91939eecf432e0ca5

8. Levallois Sporting Club (13 títols)

Aquest club situat en una localitat de la perifèria de París té ni més ni menys que 32 seccions esportives en modalitats tan variades com el futbol sala, la petanca o el triatló. En els esports de combat és on ha obtingut els màxims títols europeus. L’equip d’esgrima és un dels millors del món i compta amb 7 Copes d’Europa masculines i 2 de femenines. La secció de judo, on hi lluiten reconeguts judokes com Teddy Riner, suma 3 campionats femenins i una més en la categoria masculina.

IMG_1140

7. Sporting Clube de Portugal (17 títols)

A l’estranger potser serà més conegut pel futbol però són altres els esports que han donat més glòria europea al club lisboeta. Res estrany si tenim en compte que l’Sporting té més de trenta seccions. Entre les que han aconseguit els màxims campionats europeus destaca la secció masculina d’hoquei patins, equip que va tenir les seves millors èpoques fa temps i que va guanyar una Copa d’Europa el 1977. Però on realment sobresurt l’Sporting és en l’atletisme: 14 campionats europeus de clubs de cross masculí, un campionat de clubs d’atletisme masculí i un altre de la categoria femenina producte dels èxits de reconeguts atletes a nivell mundial com ara el velocista Francis Obikwelu o el corredor de fons Rui Silva.

naom_57e42b9217da0

6. Real Madrid (20 títols)

No es pot dir que els blancs actualment siguin ben bé un club poliesportiu tot i que en el passat havien tingut equips de voleibol, handbol, patinatge artístic i moltes altres disciplines. En qualsevol cas, a les 11 glorioses Copes d’Europa de l’equip de futbol cal sumar-hi els 9 títols de la mateixa competició obtinguts per la secció de bàsquet. Com en el futbol, la majoria són en blanc i negre o bé en color una mica primitiu, guanyades durant les dècades dels 60 i 70. Posteriorment, l’equip de bàsquet ‘merengue’ ha repetit victòria a l’Eurolliga el 1995, amb Zeljko Obradovic a la banqueta, i vint anys després, el 2015, de la mà del tècnic Pablo Laso.

real-madrid-champ-euroleague-2014-15-final-four-madrid-2015-eb14

(*) Dades obtingudes de l’informe fet per l’estadístic David Fernández a ‘The Tactical Room’