Sandra Corcuera és una de les atletes amb un palmarès més imponent de casa nostra. Tan cert és que ho assoleix en una disciplina gens coneguda com que el primer cop que algú la veu córrer es qüestiona si s’ha equivocat de mètode i de direcció. L’avalen, però, set campionats del món i una incansable motivació per difondre la modalitat esportiva que de mica en mica ha trobat el seu espai en l’atapeït mapa de tot l’altre esport. L’esportista ja fa temps que segueix un pla d’entrenament per fer de la constància la seva millor arma en els grans campionats internacionals i s’ha acostumat a viatjar per participar en proves de tota mena camí de les cites més importants com els mundials.
Enguany la cita més esperada es disputava a Bolonya. El campionat del món de retroruning és un esdeveniment que inclou diverses proves al seu programa, amb modalitats de mig fons i de resistència on Sandra Corcuera assoleix el seu millor rendiment. D’aquesta manera, la catalana arribava a la cita amb la intenció de participar en dues proves: el 10.000 i la mitja marató. Malgrat patir una caiguda en la disputa de la primera prova del mundial que li va causar dolors que va arrossegar durant tot el campionat i que la van deixar sense opcions de participar a la mitja marató programada pel darrer dia, l’atleta del Baix Llobregat va triomfar amb dos ors als 5.000 i 10.000 metres llisos.
El primer triomf el va assolir als 10.000 metres, on va revalidar la medalla d’or aconseguida el 2016 a Alemanya. La prova va ser accidentada, però Sandra Corcuera va tornar a marcar el ritme fins a assolir el seu sisè campionat del món:
Aquesta cursa va marcar la participació de Sandra Corcuera als mundials. Més enllà de la medalla d’or, la catalana també s’enduia un bon cop cap a l’hotel:
En aquesta prova “ràpida” per a les seves característiques, Corcuera va aconseguir la medalla de plata després d’una sortida fluixa i d’una remuntada incompleta, amb problemes per estirar correctament la cama. L’endemà tot va canviar: la nit va ser reparadora, les temperatures van baixar i als 5.000 metres va córrer sense problemes, amb una sortida ràpida, amb bona col·locació i amb una carrera de menys a més per deixar enrere les corredores de Puerto Rico i Alemanya fins a endur-se el triomf amb més facilitat de l’esperada.
El balanç de 2 ors i 1 plata és brillant malgrat no haver pogut complir l’objectiu de córrer la mitja marató. L’estat de forma era bo i qui sap si, sense la caiguda soferta en la primera prova, l’èxit encara hagués estat més gran. Corcuera feia un any i mig que es preparava per oferir el seu millor rendiment als mundials d’enguany. Una preparació intensa que l’ha portat per diferents cites internacionals:
Amb el suport de patrocinadors diversos (Vincolores, Wiemspro, InfiSport), l’atleta catalana celebra ara l’èxit assolit conscient que el seu esport predilecte ha viscut un creixement en la qualitat dels participants en els darrers anys:
Els millors registres de Sandra Corcuera
