Una de les imatges d’ahir va ser veure com els 5000 metres masculins del Campionat d’Europa es decidien minuts després que acabés la cursa. El motiu? Quatre atletes van arribar alhora, entre ells dos de casa, Ilias Fifa i Adel Mechaal, que es van endur l’or i la plata, respectivament. La pregunta, però, és: com s’ho fan els jutges per decidir? Quins criteris se segueixen? Si mirem la imatge veurem que tot és molt just. Doncs, bé, com sabem tot depèn de la Photo Finish.
Els orígens
Les apostes van ser les que van forçar durant els anys 40 i 50 del segle passat a desenvolupar un sistema que permetés saber qui guanyava una cursa i evitar, així, posteriors disputes que poguessin portar malentesos. L’inventor del sistema va ser el fabricant de rellotges Omega, que el va portar per primera vegada a la pràctica als Jocs de Londres de 1948. No ens ha d’estranyar que fos aquest fabricant el desenvolupador del sistema. Omega ja s’encarregava de cronometrar els temps i ajustar-los a la realitat, i va crear el que popularment es va conèixer com a Magic Eye.
Una de les seves primeres missions de pes va ser decidir qui havia guanyat els 100 metres a Londres 48. Harrison Dillard i Barney Ewell van arribar amb 10.3 segons, però la tecnologia va decidir que el lloc més alt del podi fos pel primer.
L’evolució
Un dels grans defensors del mètode era l’enginyer d’Omega Jean-Pierre Bovay, que es va centrar en millorar el mètode després dels Jocs Olímpics de Roma 1960, on es va observar que es van cronometrar manualment tres temps diferents per un mateix nedador. Va caldre esperar fins a 1968, a Mèxic, per posar en pràctica tot el potencial, quan els Jocs van passar a ser cronometrats exclusivament per l’electrònica. Fins i tot llavors la mesura era provisional; es van enviar, per si de cas, 45 cronometradors manuals. En aquests jocs, les càmeres de foto finish van filmar deu nous rècords mundials i es van tornar populars per ser ràpides, precises i capaces de desenvolupar una imatge només 30 segons després del resultat.
A mesura que els atletes s’han tornat més ràpids i els registres s’han trencat és difícil imaginar que l’ésser humà pot ser tan exacte. La precisió de la photo finish no s’atura, i als Jocs de 2008, la final de Bolt va ser enregistrada per una càmera capaç de gravar 3.000 imatges per segon en comparació amb l’anterior de 1000.
El sistema de l’atletisme
Actualment, per fer una photo finish en atletisme es fan servir unes càmeres Omega que el que fan és crear imatges panoràmiques que permeten seguir a cada atleta, de forma que s’evita el problema que podria existir si un dels participants queda mogut. La seva posició permet poder distingir qui arriba a la meta i definir les posicions tot i que hi hagi braços i cames que es posin entre els atletes.
Qui guanya?
Al contrari del que es pot pensar no queda primer d’una competició qui passa qualsevol part del cos. Com recull la RFEA i la IAAF, “El temps es mesurarà fins al moment en què qualsevol part del cos de l’atleta (és a dir, el tronc, excloent el cap, el coll, braços, cames, mans o peus) arribi al pla perpendicular de la vora més proper de la línia d’arribada“. Si mirem la imatge veurem a què es refereix.
