Els Mossos d’Esquadra van detenir a finals d’estiu Manuel Murillo Sánchez, un home de 63 anys que pretenia atemptar contra el president del govern espanyol Pedro Sánchez. Al seu domicili de Terrassa els Mossos van localitzar 16 armes de foc, de manera que l’amenaça era real i Murillo està empresonat al Centre Penitenciari de Brians-2.
Manuel Murillo tenia llicència d’armes per la seva tasca de vigilant de seguretat, però també com a practicant de tir olímpic a les instal·lacions del Club de Tir Terrrassa. El president d’aquesta entitat, Manuel Moreno, ha assegurat que era un tirador mediocre i ha assegurat que era impossible que fos un franctirador. Més enllà de la seva faceta discreta com a tirador, Murillo va ser un excel·lent ultrafondista durant la dècada dels 90.
Fill del darrer alcalde franquista de Rubí, Murillo va convertir-se camí dels 40 anys en un dels millors corredors de llarga distància del nostre país a les files del GAE Rubí, primer, i de la renovada Unió Atlètica Rubí, després. Manuel Murillo, de fet, va arribar a ser el campió d’Espanya dels 100 km quatre anys de forma consecutiva, entre el 1993 i el 1996, i va concórrer en múltiples proves internacionals en aquesta mateixa distància. L’any 1997 va ser un dels tres integrants de l’equip espanyol (conjuntament amb Jacinto Fernández i Jesús Corredor) en participar a l’europeu de Florència, on va penjar-se la medalla de plata per equips.
Sense podis mundialistes
Murillo va prendre el relleu del mite de l’ultrafons Domingo Catalán, però va ser incapaç de reeditar els èxits del corredor nascut a l’Aragó que va arribar a ser campió del món dels 100 quilòmetres en dues ocasions diferents. En les seves dues participacions en un mundial Murillo només va poder ser 35è (1993 a França) i 64è (1995 als Països Baixos). Tampoc va poder assolir un gran èxit a les cites de la copa del món, amb un 21è lloc a Moscou l’any 1996 com a resultat més destacat.
Va rebre el premi al millor esportista de Rubí en dues ocasions (1994 i 1996) i va arribar a completar 43 curses de 100 km al llarg de la seva carrera esportiva. Un ex company seu de feina ha assegurat a Rac 1 que era capaç d’anar-se’n de Terrassa a Vilafranca corrent i tornar com a mètode d’entrenament.
