Chandigarh és la ciutat del nord de l’Índia que va projectar Le Corbusier i que continua comptant amb una petjada més que visible de l’arquitecte europeu. És en aquesta localitat d’un milió d’habitants on resideix Man Kaur, la dona que va néixer l’1 de març de 1916 i que més de cent anys després fa història en l’atletisme mundial. Man Kaur suma una vintena d’ors mundials i ostenta sis rècords del món diferents. El fet que no tingui rivals a la seva categoria no indica que el seu palmarès sigui fàcil d’assolir, sinó tot el contrari: qui s’imagina els seus 100 anys viatjant arreu del món (l’any passat a Nova Zelanda, enguany a Màlaga) per fer valer les seves aptituds atlètiques?
El cas de Man Kaur és força conegut pels seus elements singulars, però no deixa de ser la cara més visible de l’esport popular, saludable i que expressa vitalitat i optimisme a parts iguals. No sempre ha estat així. De fet, durant 93 anys de la seva vida Kaur va viure allunyada de la pràctica esportiva més enllà de les activitats dutes a terme per la seva família més directa. L’any 2009 un dels seus fills li va suggerir que l’acompanyés als campionats de veterans on participava des de feia temps i Kaur va acceptar la proposta. Al cap d’un any, el 2010, aquesta dona hindú pujava per primer cop al podi d’un campionat del món.
En aquests darrers 9 anys com a atleta Man Kaur ha participat en diverses disciplines, entre les que hi ha les proves de velocitat (100 i 200 metres llisos) i els llançaments (pes o javelina). El 2016 es va convertir en un fenomen mediàtic en participar al mundial amb 100 anys i l’any passat va batre el rècord del món de la seva categoria als 100 metres amb un registre de 74 segons, prop de mig minut més ràpida que la seva millor marca personal.
Aquest mes de setembre era una de les grans estrelles del campionat de Màlaga. A finals d’agost des del seu país alertaven que Man Kaur tenia problemes amb el visat i sol·licitaven ajuda al consolat espanyol. Finalment, més tard del previst, Kaur va poder posar els peus a Andalusia i va ser protagonista de la jornada inaugural. Inscrita en diverses proves, els dies següents no es va presentar a l’estadi. L’expectació per veure-la córrer els 100 metres llisos va quedar en no res. Tampoc es va presentar al llançament de pes.
L’or de Man Kaur en javelina, el més celebrat
Finalment, diumenge va entrar en competició amb la prova dels 200 metres llisos, que va completar amb 3 minuts i 14 segons. L’endemà va ser la protagonista del llançament de javelina. Al cinquè i darrer intent, va batre la seva millor marca amb un llançament de 4 metres i 56 centímetres.
Un somriure d’orella a orella. Felicitacions compartides amb la resta de participants. I també, és clar, un missatge més enllà del ja clàssic “l’esport no té edat”:
