L’atletisme és un dels esports que més trigaran a confirmar el nom de tots els participants a Tòquio amb processos de classificació que s’allargaran fins a principis de juliol. És el cas de la Federació Espanyola d’Atletisme, que té previst definir l’equip olímpic d’aquest estiu després dels campionats estatals que es disputaran el darrer cap de setmana de juny. Alguns atletes ja tenen el bitllet garantit al 100%. És el cas de la maratoniana Marta Galimany o del veteraníssim especialista en 50 quilòmetres marxa Jesús Ángel García Bragado. La majoria, però, hauran d’esperar la confirmació oficial malgrat tenir la marca mínima o la classificació via rànquing mundial més que encarrilada. És el cas d’Esther Guerrero.
L’atleta del New Balance Team ha aconseguit aquesta setmana la marca mínima als 1.500 metres i ho ha fet en una cursa memorable a Itàlia que ha deixat marques sensacionals. El registre de 4:03.67 és el segon millor de la seva trajectòria i suficient per guanyar-se el bitllet. Només en el cas que hi haguessin més de tres corredores de l’estat espanyol amb marca mínima Guerrero podria perdre la plaça, i això no passarà. Bitllet, doncs, que es pot donar per fet de forma oficiosa i que certifica la bona feina d’una corredora que ho ha intentat amb ganes les darreres setmanes i que fins ara encara no havia tingut el premi de la marca mínima.
Sense aquesta marca tot indica que Esther Guerrero també hauria accedit als Jocs, atès que per rànquing mundial també ho tenia tot de cara per classificar-se. Sigui com sigui, córrer ben a prop de la seva millor marca quan ja falten menys de dos mesos per competir als Jocs és una injecció de confiança enorme per a una de les esportistes que millor competeix a la pista, sempre valenta i sempre fent una entrega d’energia brutal que enamora els aficionats.
Una cursa màgica
La prova de la Lliga dels Diamants de Florència, tota una Golden Gala, serà recordada com una de les millors de la temporada. Malgrat la seva marca excel·lent, Esther Guerrero ha entrat a meta deu segons més tard que les dues primeres classificades. I és que Sifan Hassan i Faith Kipyegon han corregut molt ràpid amb un resultat extraordinari. L’holandesa, que venia de batre el rècord del món dels 10.000 metres, ha marcat un ritme brutal que l’ha portat finalment a la victòria amb un temps de 3:53.63 que tot i no ser la seva millor marca mundial sí que és el millor registre de l’any i una bestiesa si tenim present el seu domini en una distància tan diferent com la dels 10.000 metres. Kipyegon sí que ha batut la seva millor marca i ha marcat un nou rècord de Kènia amb 3:53.91. Passa a ser la vuitena corredora més ràpida de la història als 1.500.
Les possibilitats dels atletes del nostre país
El camí cap a Tòquio inclou més noms que poden donar per fet la seva presència olímpica, com els marxadors Raquel González o Marc Tur. N’hi ha uns quants que ja tenen la marca mínima, tot i que alguns d’ells hauran de ser seleccionats per accedir els Jocs davant altres companys. Amb credencials numèriques per ser a Tòquio ens trobem amb Javier Mirón (800), Adel Mechaal (1.500), Ibrahim Ezzaydouni (3.000 obstacles), Laura Méndez (marató), Ayad Lamdassem (marató), Pablo Torrijos (triple salt), Lois Mikel Martínez (llançament de disc) i el cas de Bernat Erta, que va classificar el relleu mixt del 4×400 però que no té la plaça nominal garantida.
A més, per rànquing olímpic actualment també entrarien als Jocs María Vicente (heptatló), Jorge Ureña (decatló) i Eusebio Cáceres (salt de llargada), amb opcions encara obertes per a esportistes com Laura Redondo i Berta Castells (llançament de martell), Llorenç Sales (1.500), Jaël Betsué (200) o Pol Retamal (200).
