L’Ester és una dona que ha patit la violència masclista, i assegura que per a ella ha estat un “alliberament”. “Superes les carències, les vergonyes. Córrer ha estat un punt d’inflexió a la meva vida”, assenyala. El cas de l’Ester no és l’únic de dones que han patit maltractament físic o psicològic i que troben en l’esport una via d’escapament.
Per a ella, com per a la resta de dones que han patit violència masclista, el “més important” és fixar un objectiu. En aquest cas és córrer i arribar a complir un nombre de quilòmetres. Aquest any, l’entitat ha fet dos equips de l’Oncotrail, la cursa organitzada per l’Oncolliga que recórrer 100 quilòmetres pel Baix Empordà .
Dones amb alguna malaltia
La Judit Hidalgo explica que va decidir tirar endavant amb l’associació a partir d’un problema personal, que afectava la seva salut. És per això que RunWomanRun també rep dones que tenen algun problema físic i que emocionalment els afecta. És el cas de la Vanessa, una de les primeres d’entrar a l’associació. Ella és asmàtica, fet que li provocava cansament i fatiga constant. Aleshores va decidir anar a veure la Judit perquè “l’ensenyés a córrer”, i allò li ha “canviat la vida”.
De fet, un dels entrenadors és en Joan Mateu que també va tenir un problema de salut. Malgrat ser esportista i cuidar-se tota la vida, en Joan va tenir un infart fa tres anys. Explica que la situació el va fer reflexionar per deixar de fer esforços, però de seguida va veure que “havia de tirar endavant”.
