Isabel Sánchez-Arán (Elx, 1984) és la principal representant de l’apnea a casa nostra. La Il·licitana, resident a l’Estartit, és instructora del Club Apnea La Caretta – Medes Freedivers, i ensenya a la gent a practicar-la a les Illes Medes. A més, ostenta cinc rècords nacionals en diferents categories i ara mateix és a les Bahames competint en la prestigiosa prova de la Vertical Blue, la competició més important de l’apnea a nivell mundial des d’on atén la trucada de La Fosbury.
Amant de l’aigua des de sempre, Sánchez-Arán el 2015 vivia a Xipre i treballava d’instructora de busseig amb ampolla. Aleshores, fa set anys el seu cap va avisar-la que es disputava el campionat del món d’apnea a l’illa del Mediterrani i li va explicar que era busseig com feien ells, però sense oxigen. “No es poden quedar sota l’aigua gaire temps i baixen molts més metres que nosaltres, vaig pensar que estaven bojos”, confessa la d’Elx. “El meu cap em va explicar que amb tècniques d’apnea podies quedar-te sota l’aigua un parell o tres de minuts per reparar qualsevol problema que hi hagués amb l’ampolla d’oxigen i allò em va convèncer perquè volia millorar les tècniques de seguretat per si em fallava la bombona quan bussejava”.
El seu cap li va ensenyar el que sabia i va veure que tenia talent i al cap de tres setmanes Sánchez-Arán ja va competir al campionat nacional xipriota en què va conèixer altres apneistes dels que va seguir aprenent. Els dos primers anys la progressió va ser estratosfèrica: “en dos anys ja bussejava fins als 70 metres de profunditat, després la progressió no és tan ràpida”.
Desenvolupar una carrera professional demana molt temps, bona organització i cal obtenir patrocinadors, ja que l’esport no és gaire conegut. “Estar a la Vertical Blue és un somni complert, he treballat a consciència els darrers tres anys. Accedim a aquesta competició a les Bahames els deu millors atletes de cada disciplina. Anys enrere estava convidada a participar-hi però no tenia els calés per venir. És molt car, però aquest any he trobat uns patrocinadors i amb la seva ajuda he pogut venir i per a mi significa molt ser aquí perquè sóc la primera noia del país que pot fer una carrera professional al voltant de l’apnea i que he vingut a la Vertical Blue. Estic molt orgullosa d’obrir el camí a altres noies que a Catalunya i Espanya em segueixen i veuen que és possible si treballes“.
La Vertical Blue no és un Mundial: “és la competició amb més prestigi, com un Wimbledon al tennis. Es tracta d’una competició privada del circuit privat i funciona diferent de la Copa del Món d’apnea. Al Mundial hi ha quatre dies de competició i cada jornada tothom competeix en la mateixa disciplina. Aquí a les Bahames són sis bussejos repartits en onze dies. Hi haurà podi de cada disciplina i un podi general”.
L’esportista resident a l’Estartit continua explicant que “hi ha gent que no li interessa la competició general i es focalitza en una sola prova que és la seva especialitat”. El seu objectiu és “fer rècord nacional en totes les disciplines, ja l’he aconseguit en dues i encara em queda fer dos bussejos més, però en aquestes dues disciplines que em falten ja tinc el rècord nacional, així que puc dir que tinc el rècord espanyol en les quatre disciplines: pes constant amb aletes, pes constant amb bialetes, pes constant sense aletes i immersió lliure. També tinc el rècord d’apnea estàtica en piscina amb un temps de 7:01 minuts. En apnea hi ha la classe de piscina que fem a l’hivern i la de profunditat. Després hi ha les dinàmiques, que consisteixen a cobrir la major distància possible sota l’aigua, en horitzontal fent llargs de piscina i en aquesta categoria no tinc el rècord espanyol. Si hi ha vuit disciplines d’apnea tinc el rècord en cinc“.
Sobre les seves capacitats confessa que “tinc una bona qualitat innata per relaxar-me i la curiositat i motivació de voler saber què hi ha més enllà dels meus límits. Això és el 70 o 80% i després hi ha el treball tècnic. He tingut la sort de tenir persones al meu voltant que m’han ajudat i aconsellat, he treballat amb l’Aleix Segura, un noi de Barcelona que va fer el rècord mundial d’apnea estàtica, ell fa més de 10 minuts. Els homes normalment aguanten més perquè tenen els pulmons més grans”.
“L’Aleix em va donar uns consells molt bons que em van fer progressar un minut i mig. Estava una mica estancada en els sis minuts i treballant amb ell en un parell de mesos ja aguantava 7 minuts. L’hivern passat vaig fer 7 minuts i mig entrenant i m’entreno amb la Mara Torrealba, una gran de l’apnea a Espanya, treballem al mateix club, el Club Apnea La Caretta de l’Estartit i entreno amb ella, sota els consells de l’Aleix i amb aquest equip em va molt bé”.
View this post on Instagram
Sánchez-Arán serà a les Bahames competint fins el dia 11 d’agost i després volarà de tornada a casa perquè el dia 13 disputarà els classificatoris autonòmics per ser amb la selecció catalana de cara al campionat espanyol. Els seus objectius a més són classificar-se pel mundial que es disputa a Kaş (Turquia) a l’octubre i “millorar les meves marques, passar dels 80 metres amb aletes seria un objectiu clar. Estic una mica bloquejada amb la compensació de les orelles, he de treballar-ho. En immersió lliure, en què anem sense aletes però estirem de la corda amb les mans, he fet 78 metres en competició i 80 entrenant. Sense aletes, nadant en braça n’he fet 55 a la Vertical Blue, és la disciplina més dura perquè com que no portem aletes cansa molt i les marques són més baixes. A la gent no li impressiona tant perquè són menys metres, però és la disciplina que més hauria d’impressionar perquè és la més pura. Ets tu i l’aigua, res més”.
Imatges cedides per Isabel Sánchez-Arán
