Francesc Roma, que actualment prepara el llibre del centenari de la FEEC, ens convida a conèixer els primers exploradors de la muntanya i ens condueix pel naixement d’entitats i clubs excursionistes i dels passos cap a l’alpinisme, primer als Pirineus i més endavant cap a indrets emblemàtics d’arreu del món.
Un dels encerts de “Ja hem fet el cim!” és sens dubte la mirada àmplia cap als esports de muntanya que ajuden a entendre el context històric de cada moment i l’impacte social i col·lectiu d’algunes de les ascensions realitzades. És fascinant l’oportunitat de conèixer en petites càpsules als pioners catalans i cal valorar el rol protagonista que Francesc Roma proporciona a les dones (des de Teresa Abadia i Maria Amigó a Mercè Macià). En un llibre amb presència de noms tan rellevants per a Catalunya com el de Pompeu Fabra, Francesc Macià o Jacint Verdaguer, les històries de gent desconeguda per a la majoria dels lectors brillen amb una força especial.
El llibre de Francesc Roma també es fixa en fets històrics marcats pel compromís social i polític d’excursionistes i alpinistes. En aquest sentit, val la pena endinsar-se en les brigades pirinenques organitzades durant la guerra civil o en els fets del Garraf de l’any 1925, especialment trepidants. Farcit de múltiples episodis curts, possiblement el lector es quedarà amb ganes d’aprofundir més en les històries que Roma sintetitza en un llibre que obvia les fites assolides per l’alpinisme català en ple segle XXI.
Sens dubte aquest és un llibre que agradarà a qualsevol amant de l’esport a l’aire lliure i que aportarà un nou anecdotari sobre Montserrat, el Pedraforca o l’Aneto a qui el llegeixi. Un llibre de lectura ràpida i àgil que ajuda a resseguir el fil d’un país que ja fa moltes dècades que mira cap a la muntanya amb passió més enllà del dolor provocat pels accidents i les morts d’escaladors i alpinistes que s’estimaven profundament la muntanya. Ara més que mai, en ple confinament, queda clar que la muntanya és indispensable per a les nostres vides i ho seguirà sent en els propers anys prenent el testimoni d’aquells que la van començar a mirar amb una altra mirada al segle XIX.
