Cada any, en aquestes dates, som testimonis de l’adéu de l’alta competició d’un munt d’esportistes que han decidit plegar i obrir nous camins personals i professionals. Aquest 2017 ja s’han anunciat unes quantes retirades sonades de jugadors que han fet vibrar aficions d’arreu del país. Alguns d’ells, a més, se’n van després d’haver guanyat un gran títol o d’haver estat protagonistes de finals al màxim nivell. En triem 10 a continuació:
1. Laia Vives
La mítica portera del Club Patí Voltregà ha decidit plegar després d’una nova temporada d’èxit amb el club osonenc. Vives ha estat un autèntic mur en l’època d’esplendor de les blanc-i-blaves i se’n va amb un palmarès esborronador: 8 lligues catalanes, 6 copes de la reina, 5 copes d’Europa, 5 lligues, 1 mundial i 1 europeu. Ha estat la millor portera del món. A La Xarxa li van dedicar un reportatge que val molt la pena:
2. Jordi Carrera
Una de les referències de l’hoquei herba a casa nostra ha aconseguit plegar a dalt de tot. El darrer cap de setmana ha guanyat el títol de lliga amb el seu Atlètic Terrassa i ho ha fet a Can Salas, davant l’afició. Un comiat somiat per a un jugador que es retira amb sis lligues guanyades des de 2007, 2 Copes d’Espanya i amb diverses experiències internacionals amb la selecció espanyola. La darrera d’elles, als Jocs Olímpics de Rio, amb el diploma olímpic al sarró.
3. Roman Montañez
El gran capità del Bàsquet Manresa ha forjat una carrera de més de 20 anys al bàsquet d’elit i s’ha convertit en una icona del Bages i del Nou Congost tot i passar per diversos equips com el Valladolid, l’Andorra, el Bilbao, el Girona o el Fuenlabrada. Va ser campió de lliga amb el TDK i de la ULEB Cup amb l’Akasvayu, però sempre ha brillat com un escorta valent i amb un fort lideratge a la pista. El club li ha regalat un vídeo-homenatge ple de cares conegudes:
🙌🏻 Rivals, companys, entrenadors…
👍🏻 Tots han volgut sumar-se a donar un missatge a @r_montanez8!#GràciesRomán! pic.twitter.com/TfKLcrFGYl— ICL Manresa (@BasquetManresa) 14 de maig de 2017
4. Noemí Jordana
No deixem el bàsquet perquè també hem viscut un adéu sonat a Girona. Se’n va la gran capitana, la jugadora que ha acumulat 560 partits a la lliga femenina i que ha guanyat 3 lligues, 3 copes, 2 supercopes amb diverses etapes professionals a Olesa o al Ros Casares valencià. No ha pogut plegar amb un darrer títol gironí, però el triomf en el segon partit de la final de lliga a Fontajau ens va oferir imatges úniques d’unió entre l’afició i la jugadora.
5. Albert Montañés
13 temporades consecutives al top 100 del rànquing ATP i 6 títols ATP brillen en el currículum del tennista que va portar el nom de Sant Carles de la Ràpita arreu del món. Va arribar al 22è lloc del món l’any 2010 i a ser una amenaça per als grans especialistes de la terra batuda. Aquest 2017 ha decidit plegar al Godó, a Barcelona, on va ser capaç de superar la primera ronda.
18 años de tenis. @montanes_albert dijo adiós. #Minuto0@movistarpluspic.twitter.com/JnJaMgwnHw
— Tenis en Movistar+ (@movistartenis) 27 d’abril de 2017
6. Francesc Bargalló
El més gran dels Bargalló (els seus cosins Pau i Jordi continuen en peu de guerra) ha decidit plegar 23 anys després de debutar entre els millors. Una carrera increïble forjada al Noia i que ha viscut grans moments al Liceo gallec, al Blanes, al Voltregà, al Vilanova o a l’Igualada. 1 Copa d’Europa, 1 Copa CERS, 2 copes del rei, 2 copes continentals, 1 intercontinental i un bronze mundialista brillen al seu extens palmarès. Amb 41 anys, debutarà com a entrenador a Vilafranca.
7. Francesc Gil
Un altre jugador d’hoquei patins que ha decidit penjar l’estic és el cambrilenc Francesc Gil després de la seva darrera etapa al Vendrell. Guanyador d’una copa CERS, una copa continental i una altra intercontinental amb equips com el Noia o el Reus, Gil ha estat un clàssic dels darrers anys en un munt d’equips (des del Tenerife fins al Lleida). És l’organitzador de l’Eurockey Cup i continuarà vinculat al seu esport de tota la vida.
8. Ona Meseguer
La jugadora del Centre Natació Mataró ha decidit plegar amb 29 anys després d’una temporada històrica per a les del maresme amb el debut a la final a quatre de l’eurolliga. Meseguer es retira al costat de Laura López i ho fa amb els títols guanyats amb el seu darrer club (la copa de la reina i la copa LEN de 2016), amb la lliga i la Copa Catalunya guanyada amb el Mediterrani, així com amb les medalles internacionals (campiona del món i d’Europa i subcampiona olímpica).
Dues mencions al Futbol Sala
Dani Salgado: L’etern capità del Catgas Santa Coloma no continuarà al club de la seva vida. En una decisió singular, Salgado veu com no pot continuar la trajectòria esportiva a la ciutat d’on és regidor i encara rumia què farà el curs vinent. Diu que no vol plegar, però veurem si troba el camí per seguir competint. És una icona del futbol sala català.
Antonio Vadillo: Nascut a Jerez de la Frontera, el capità del Palma Futsal plega aquesta temporada deixant la seva empremta a Mallorca i també amb un inesborrable record de Benicarló, on va jugar 10 temporades consecutives al màxim nivell. 15 temporades als Països Catalans, un cas especial d’un jugador incansable.
