El Barça Lassa va aconseguir ahir dimecres una important victòria en la tercera jornada de la Lliga de Campions d’handbol al vèncer per la mínima a la pista del Flensburg. És la tercera victòria en tres partits i això és or pur ja que l’equip de Xavi Pascual està enquadrat en un grup al qual el retòric qualificatiu “de la mort” li queda fins i tot petit. Sembla que aquest any l’equip pinta encara millor que els darrers anys. Veurem.
En moltes de les prèvies del partit, així com en les cròniques que se n’han fet s’ha utilitzat el qualificatiu de “L’infern del nord” per referir-se al Flens-Arena o Campushalle, el pavelló on juga de local aquest equip, un dels grans de la Bundesliga, la millor lliga del món. El fet és, però, que aquest sobrenom de “L’infern del nord” no és exclusiu, ni molt menys, d’aquest pavelló sinó que s’utilitza en altres proves i competicions.
1. El Flens-Arena
Per entendre la referència al “nord” cal veure on se situa Flensbug de la geografia alemanya. De la mateixa manera que Kiel, la gran capital handbolística germànica, és probable que si en un mapa mut d’Europa ens situessin on és aquesta ciutat tots responguéssim que és en territori danès. I és que l’estat de Schleswig-Holstein està connectat amb la península danesa i Flensburg és la darrera ciutat alemanya important abans de la frontera. Per tant és al nord de tot el país, l’ambient que es respira en els partits sempre és apassionat i intimidatori –amb les grades plenes, marca de la casa– i per si fos poc té una llarga tradició de jugadors escandinaus que li acaben de reforçar el sentiment propi. Per això es coneix el seu pavelló com “L’infern del nord”.
2. La París-Roubaix
És el més mític dels cinc ‘Monuments’, les clàssiques d’un dia que sobresurten al calendari. En aquest cas l’apel·lació al seu caràcter infernal cal entendre-la per la seva duresa derivada d’un recorregut exigent amb molts trams de llambordes només aptes per especialistes i, sovint, amb condicions climatològiques adverses. La pluja i el fang són ingredients que fan encara més gran la llegenda d’aquesta prova, que esdevé una autèntica obsessió pels ciclistes. Alguns dels trams que fan mític “L’infern del nord” com el bosc d’Arenberg tenen protecció patrimonial per part de les autoritats franceses.
3. Autodromo Internazionale di Mugello
4. El Soplao
Hi ha qui s’hi refereix també com “L’infern del nord” tot i que en aquesta ocasió s’utilitza més el concepte de “l’infern de Cantàbria”. Amb només una dècada el Soplao s’ha convertit en una de les proves més buscades per molts fondistes de l’Estat espanyol i d’Europa. Recorre rutes històriques amb grans desnivells i molta exigència tècnica i és una prova que es disputa en diferents modalitats, raó per la qual l’infern és compartit entre molts penitents.
El Soplao té diferents vessants: cicloturista, BTT –la pionera–, marató, ruta a peu, combinada de marató i BTT, “Soplaoman” –una mena d’Ironman–, 10 km en aigües obertes i ruta adaptada i e-bike. La pluja, com animal de companyia habitual de Cantàbria, acostuma a regar els participants: uns 10.000. D’aquí el nom.
5. Carrera del Pavo
Pot semblar una mena de sacrilegi, però hi ha altres proves ciclistes que s’atreveixen a utilitzar el qualificatiu de “L’infern del nord” de la Roubaix. És el cas de la “Carrera del Pavo” del municipi madrileny de Colmenar Viejo, escindit de Tres Cantos fa pocs anys. Allà el 24 de desembre –que en plena Meseta es poden imaginar el fred que fa– hi ha una prova ciclista dura pel fred i també per un recorregut costerut. Els locals diuen que és el seu particular Giro de Llombardia.
