Passa sovint que potser durant el dinar de Nadal, alguns dels sopars especials, en els canelons de Sant Esteve o en qualsevol moment de la nit de Cap d’Any ens toca davant per davant la nova parella de la cosina llunyana, el tiet llunyà que només ve per Nadal, els cosins de la banda de la mare amb qui realment no tens res a veure o els amics de tons pares o tons fills, que ho són d’ells però no tenen perquè ser-ho de tu.
El compromís, el codi i la durada d’aquests àpats els poden convertir en una mena de conversa d’ascensor perllongada en el temps i cal vigilar segons quin tema de conversa perquè les festes no acabin com el rosari de l’Aurora. És per això, i perquè a totes ens ha passat que si saps marcar-te algun tanto en la tertúlia de taula guanyes punts, que des de la Fosbury hem preparat 10 temes de conversa perquè et facis la setciències a taula i quedis com a persona entesa, culta i llegida. 10 converses per no acabar parlant de l’anticicló ni del preu de les neules. 10 recursos per superar amb nota l’exigència d’aquests dies a taula.
10 temes per parlar a taula
Per Nadal es para pràcticament tot l’esport però a la NBA no. Ho pots explicar a taula. Coses dels americans. Pel Dia d’Acció de Gràcies, que com a celebració allà és més important que no pas les festes nadalenques el bàsquet para i es juguen tres partits de futbol americà. Per Nadal, en canvi, és el moment del bàsquet. I a més aquests americans com que saben el que es fan i que les audiències seran espectaculars aprofiten per programar partits més que interessants.
Aquest any està sent una NBA espectacular. Potser més que la mitjana. Amb els nous equips reforçats com els Nets i els Clippers, amb els Lakers d’en Lebron, amb en Giannis liderant altre cop els Bucks… en canvi tenim en Marc Gasol lesionat i no gaire fi. Aquest Nadal veurem jugar patums com en LeBron i l’Anthony Davis dels Lakers que juguen contra els Clippers en el derbi de Los Angeles. Els dos equips ja van obrir la lliga amb victòria de l’equip d’en Kawhi Leonard i en Paul George. També juguen els Houstons d’en James Harden, el de la barba contra els Warriors, que aquest any no són ni l’ombra del que eren perquè tenen els bons lesionats.
El nom ja ho diu. Els Quatre Trampolins són quatre per més que aquesta tradicional prova de salt de trampolí tingui una de les quatre proves que és molt més coneguda que les altres. Vigila amb memoritzar-te i pronunciar bé el nom de les quatre proves a taula o pots ser pres per boig. Però són els següents: a Alemanya hi ha el Schattenbergschanze de Oberstdorf i el famós Große Olympiaschanze de Garmisch-Partenkirchen. Un se salta el dia 28 i l’altre, el més conegut, el dia de Cap d’Any. Després la competició passa a Àustria on hi ha, atenció, el Bergiselschanze d’Innsbruck i per últim, el dia de Reis, el Paul-Ausserleitner-Schanze de Bischofshofen.
Et pots marcar un tanto a casa no només delimitant en data i espai la prova completa. Afegeix que els Quatre Trampolins se salten des de 1952, que l’estrella del moment és el japonès Ryoyu Kobayashi que ja va líder de la Copa del Món i que l’any passat els va guanyar tots i que fa més de deu anys que no es bat un rècord de llargada en aquestes proves.
Fes-te fort amb aquest argument i si cal defensa’l a ultrança fins les últimes conseqüències, la copa i si cal la repetició de torró. Si surt a taula el tema de l’esport femení i com està de minoritzat i algú diu que amb això no es pot combatre, salta: digues que els esports mixtes són el futur, aquells on es competeixen amb equips mesclats d’homes i dones amb total naturalitat i no se segrega competitivament per gènere. Que no hem d’inventar cap sopa d’all sinó entendre que és una bona progressió.
Quan et diguin que no existeixen, intervé. L’hípica, el korfball, el quidditch –aquí explica-ho tants cops com faci falta, que allò de l’escombra és un senyor esport– o el frisbee són mixtes i posa com exemple de competició la lliga de bàdminton on els equips els formen homes i dones i fan triple partit a cada enfrontament: partit masculí, partit femení i partit mixt.
Aquest any el Ral·li Dakar, el més important i seguit del món, canvia Sud-Amèrica per Àsia i es disputarà a Aràbia Saudita. És un bon tema. Ningú sap ben bé com anirà perquè tècnicament serà un raid ben diferent però és un bon tema per sucar-hi melindros. Els diners del petroli d’Aràbia Saudita són una bona solució pel Dakar? Què ens semblen aquestes proves? Realment milloren en res la vida dels que viuen als països on passen?
Tira d’història, perquè fer una perspectiva de les diferents evolucions del Dakar i on ha anat passant et pot donar punts. Queixa’t amb raó de com el país dels emirs blanqueja el seu nom amb aquesta prova i altres competicions esportives internacionals mentre no respecta els drets humans o té una negació de drets femenins clamorosa. I recorda que el mateix Dakar ja es va deixar comprar per la Sud-Àfrica de l’Apartheid. Digues que no et ve de nou.
Entrem a l’any 2020 i és de traspàs. Vol dir dues coses: que el febrer té un dia de más i que a l’estiu hi ha Jocs Olímpics. Com que és probable que hi hagi algú a taula que sàpiga més de ciències que tu i que vulgui explicar el perquè dels anys de traspàs, tu centra’t en els Jocs. Explica’ls que la cerimònia d’obertura dels de Tòquio serà el dia 24 de juliol i que per horaris no seran tan incòmodes de seguir com els de Rio. Pràcticament podem dir que es podrà dormir a la nit i que la majoria de proves seran en horari de matí i finals quasi tocant al migdia. Però que convé mirar vacances i altres coses a lligar. Que seran temps de festes majors i vacances i cal avançar negociacions.
No només això. Recorda a taula –perquè és probable que no se’n recordin– que ja als últims Jocs Olímpics el rugbi sevens i el golf van entrar al programa i que es mantenen en aquesta ocasió. Pots dir que en Gasol es vol jubilar allà si no és que hi arriba ja en plan pensionista i sobretot et guanyaràs la concurrència si expliques les noves modalitats olímpiques que debutaran a Tòquio: escalada, beisbol, surf, skateboard i karate. Estudia’t una mica les normes i si cal pots explicar com anirà la cosa.
Bon tema. Perquè pot generar debat. D’entrada no cal posar-se nervioses perquè tenim uns quants dinars fins que siguin, si és que han de ser. Resulta que es vol que els Pirineus i Barcelona –aquí és important, abans l’ordre era invers– acullin els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Detura’t aquí: algun tiet pot ignorar l’existència dels Jocs Olímpics d’Hivern. Mira de sortir-ne ufanosa, perquè és ell que queda retratat.
Pots explicar que el nou compromís se suposa –i esmerça’t a conjugar el verb suposar– que ha de ser de respecte i eficiència mediambiental, sostenibles. Que es vol aprofitar tot el que ja hi ha al Pirineu i que diuen –altre cop, diuen– que no caldrà fer obres ni infraestructures. Diuen que pinta bé la cosa. I pots introduir la controvèrsia ecologista, perquè no manquen veus que en reneguen una mica i no ho veuen clar.
A tota bona taula de Nadal, per poc àmplia i concorreguda que sigui, estadísticament hi toca alguna persona amant del ciclisme. Si és el cas, aquí va la carta guanyadora. Qui guanyarà el proper Tour? L’equip Ineos com sempre o aquest temible Jumbo-Visma que ha reunit junts a Roglic, Dumoulin i una sèrie d’ajudants de primer nivell amb Van Aert per exemple. Si algú et retreu que parlis del Tour al desembre li dius dues coses: que aquest any per haver-hi Jocs comença una mica abans i que ha estat el propi Jumbo el que en un fet estrany ha anunciat ja, ara que encara som al 2019, l’equip amb el que intentarà guanyar el mallot groc.
L’afició ciclista és especialeta. Si surt el tema a la conversa sempre pots tirar de queixes perquè el ciclisme ja no és el que era, queixar-te del ‘pinganillo’ i els potenciòmatres i mirar de renegar una mica de l’Ineos –que abans era l’Sky- i que ha guanyat 7 dels últims 8 Tours i a sobre ha fitxat l’últim campió del Giro. I pots acabar parlant de muntanyes mítiques. Conversa guanyadora.
Si la conversa a taula deriva cap a l’esport i ets una bona persona Fosbury és responsabilitat teva que el futbol tingui un paper fugisser. Imposa la realitat poliesportiva del país i si cal treu el Cúrling a la conversa! No deixis que el futbol monopolitzi res perquè a més ja saps que algun Nadal va estar a punt d’acabar malament. Si algú te l’intenta treure amb l’argument del ‘Boxing Day’ no pateixis. Digues que no és exclusiu del futbol.
El Boxing Day és com es coneix a Anglaterra la jornada esportiva que es fa coincidir amb les festes, concretament amb el dia 26 de desembre. Com que no celebren Sant Esteve ni mengen canelons, van a veure esport. “Van a veure futbol” et diran però el cert és que altres disciplines ben arrelades com el rugbi, el criquet, o les curses també fan competicions especials en un dia que és especialment familiar la concurrència als camps i recintes.
Si tens la mala sort –des d’un punt de vista estadístic, volem dir– que a la família hi tens algú que cada Nadal et diu que li encanta el Mundial de Dards segurament et parlarà de la Fallon Sherrock, la primera dona de guanyar una partida en aquesta competició. Hi participaven 94 homes i 2 dones i mai abans les sis dones que l’havien precedit en la competició en anys anteriors havien aconseguit guanyat. Sherrock està a tercera ronda després de guanyar dues partides, despertant admiració, sorpresa, impacte i molta eufòria.
Pots parlar de com d’extravagant és el públic sorollós, begut i disfressat del Mundial de Dards, els hi pots explicar les normes i per què no s’apunta al centre de la diana de forma sistemàtica però segurament el que pot generar més debat és que la pròpia Fallon Sherrock hagi guanyat més diners en vèncer en aquestes dues partides que en tota la resta de trajectòria com a jugadora en competicions femenines. Un altre exemple flagrant de desigualtat de gènere en l’esport.
Qui ho diu que a taula no haguem de prendre partit. Si parlem de qualsevol dels esdeveniments esportius que encara, en algun dels seus moments, alimenten la cultura de la cosificació de la dona és el moment de deixar clar que ja n’hi ha prou. Encara hi ha hostesses fent petons a la galta de ciclistes, ballarines ballant de forma suposadament sensual als descansos de partits o codis d’uniforme que sembla que busquin una hiper-sexualització de la dona i, per tant, una diferenciació en clau de gènere en ambients esportius, perpetuant la masculinització d’aquests.
Digues a taula que ja n’hi ha prou. D’aquest tema, del racisme, de la persecució de minories, de la marginació per qualsevol tipus d’idea o característica. A la consuetud dels dinars de Nadal pots deixar clares les teves idees. I deixar clar que és tot allò que veiem dins i al voltant de l’esport que no ens agraden. Aprofita.
I bon Nadal!
