El tennista serbi va viure un dels moments més dolorosos de la seva trajectòria a finals de 2020 amb una eliminació en un Grand Slam on partia com a únic favorit al títol. L’adéu a l’US Open no va ser per raons esportives, sinó per una qüestió de comportament. En el tram final del primer set Djokovic va llançar una pilota amb la raqueta contra una jutge de línia, que es va endur un bon cop. Aquesta acció, malgrat sigui involuntària, ja tenia precedents com el de David Nalbandián i l’expulsió del torneig va ser imminent. De desqualificacions com la seva ja n’havíem viscut i és un bon moment per recordar-ne algunes de sonades protagonitzades per altres homes esportistes.
Usain Bolt – Atletisme
Possiblement tothom té al cap l’explosió imparable del jamaicà als Jocs de Pequín i al mundial de Berlín. Al campionat del món de 2011 de Daegu la medalla d’or tenia nom i cognoms i l’únic dubte era qui acompanyaria a Bolt al podi. A la final, però, el millor velocista de tots els temps va cometre una greu errada amb una sortida nul·la que el va deixar fora de joc. Se’n va adonar immediatament i va reaccionar traient-se la samarreta. Ens va deixar en estat de xoc.
Danas Rapsys – Natació
Seguint el fil de sortides nul·les escollim un cas recent viscut l’any passat al mundial de natació. No té l’impacte mediàtic de Bolt, però el resum ràpid és que les conseqüències van ser pitjors. El lituà Danas Rapsys va nedar més ràpid que mai (superant de llarg la seva millor marca personal) per imposar-se de forma clara a la sempre lluitada final dels 200 metres lliures. Ràpidament la seva incredulitat va lluir en pantalla en veure la temuda DSQ al costat del seu nom i que la victòria se n’anava a parar a les mans de Yang Sun, el nedador més odiat per la resta d’esportistes. Rapsys va fer un petit moviment amb la espatlla mil·lèsimes de segons abans de la sortida i sembla que va ser suficient per apartar-lo de la glòria.
https://www.youtube.com/watch?v=x4JOr4DMW-o
Nils Eekhoff – Ciclisme
Potser la facècia més coneguda del ciclisme recent és la desqualificació i expulsió de Peter Sagan del Tour de França després de fer un moviment perillós durant un esprint al costat de Mark Cavendish, però la més sonada és sens dubte la del mundial sub 23 de l’any passat. L’holandès Nils Eekhoff es va imposar en un sprint reduït amb convicció i ho va celebrar amb eufòria, però al cap d’uns minuts no era present a la cerimònia del podi. Havia estat desqualificat pel jurat per seguir l’estela d’un cotxe durant la cursa sense arribar a l’extrem de la pitjor versió de Vincenzo Nibali a la Vuelta a Espanya i d’altres desqualificacions similars. La polèmica va esclatar amb força: per què no el van desqualificar durant la cursa i van evitar que entrés a meta com a vencedor?
Sven Kramer – Patinatge de velocitat
Confiar en un entrenador al 100% sovint és imprescindible per assolir l’èxit. En el cas d’Sven Kramer, però, va ser suficient per perdre una medalla d’or olímpica que era seva. Als Jocs de Vancouver de 2010 el magnífic patinador holandès era favorit a guanyar el seu segon or en pocs dies de diferència a la prova dels 5.000 metres. En plena cursa el tècnic li va indicar que anés pel carril interior quan en aquella volta tocava l’exterior. Kramer ja tenia un peu a fora però va reaccionar i va fer cas a l’entrenador i va seguir patinant fins la victòria mentre ja feia uns minuts que tot el pavelló era conscient de l’errada i la conseqüent desqualificació. L’emprenyada que va agafar, monumental i comprensible.
Karl Schranz – Esquí alpí
L’austríac Karl Schranz l’any 1968 va ser el protagonista d’una de les desqualificacions més polèmiques que es recorden. En un eslàlom de nul·la visibilitat, Schranz no va poder acabar el descens per què hi havia una persona al mig del recorregut. L’organització li va permetre tornar a competir en una segona baixada on va millorar el temps del francès Killy en mig segon. El registre li donava l’or olímpic, però el jurat va assegurar que en la primera baixada entre la boira Schranz s’havia saltat una porta abans de topar-se amb l’obstacle humà, de manera que quedava desqualificat. El fet que els Jocs es disputessin a Grenoble i Kill fos l’estrella local i guanyés l’or (se’n va endur tres d’aquells Jocs) van generar molta controvèrsia sobre la l’honestedat del jurat. Sigui com sigui, cal conèixer la història de Karl Schranz.
Arash Miresmaeili – Judo
El context és important per entendre algunes desqualificacions. Sens dubte, és el cas de la de Miresmaeili, un doble campió del món de judo que arribava als Jocs d’Atenes de 2004 com a banderer del seu país i gran favorit a la medalla d’or. Els iranians havien refusat enfrontar-se a lluitadors d’Israel en competicions prèvies en no reconèixer aquest estat i considerar-lo responsable de les atrocitats sofertes pel poble palestí.
Enquadrat a primera ronda contra un israelí, Miresmaeili va fer unes declaracions contundents dos dies abans del torneig: “Estic en plena forma, però em negaré a combatre en solidaritat amb els palestins”. La seva federació va minimitzar les paraules, però el dia del combat Miresmaeili es va presentar al pesatge amb dos quilos de més i va ser desqualificat. Va rebre tracte d’heroi en tornar a l’Iran.
Adam Ondra – Escalada
És possiblement l’escalador més famós del món enrolat a l’alta competició i sens dubte un dels noms amb més talent per l’escalada del segle XXI. Després de validar-se el debut olímpic de l’escalada per a Tòquio 2020, el txec era favorit a guanyar-se una plaça al campionat del món de l’any passat. Amb registres raonables en les dues primeres competicions però no brillants, Ondra necessitava un bon resultat en l’escalada en bloc i el va assolir. La plaça previsiblement era seva però els jutges van desqualificar-lo: havia fet servir un ancoratge per posar el peu sense adonar-se’n i un equip rival ho va veure i va presentar una reclamació que ja tenien guanyada. Ondra es va quedar amb un pam de nas.
Josef Craig – Natació adaptada
El britànic, campió paralímpic joveníssim a Londres 2012, era clar candidat a guanyar el campionat d’Europa de 2016 (i confirmar el bitllet per als Jocs de Rio, on va tornar a tastar les medalles). A la cita de Funchal, però, es va endur una desagradable sorpresa quan després de guanyar les seves sèries dels 100 lliures en categoria S8 va ser exclòs de la final per portar un tatuatge visible i contravenir d’aquesta manera la prohibició de portar elements publicitaris al cos. El més sorprenent és que allò que mostrava Craig eren les anelles olímpiques tatuades al pit, que se les va acabar tapant per poder seguir competint. Es pot veure, si us hi fixeu bé, en aquest vídeo d’una final a Rio 2016: les anelles queden tapades a la part de sota del tatuatge per evitar noves desqualificacions.
Valentí Massana – Atletisme
La més gran de totes les desqualificacions als nostres cors és la de Valentí Massana als Jocs de Barcelona de 1992. Un final molt dolorós amb aquella recordada punyalada esportiva a l’entrada de l’estadi. Recordem, en el seu cas, la victòria mundial de 1993. Que de desqualificacions el món n’és ple i de campions com ell, no n’hi ha tants.
