Us imagineu al Barça fent entrenaments durant aquesta setmana a Madrid amb els jugadors de l’Atlètic de Madrid com a preparació per a la final de Copa? I si us diem que la Copa es juga en format final four o final six i que l’Atlético n’és un dels rivals? Costa d’imaginar, oi?
Aquesta és una de les màgies que tenen esports com el waterpolo: parlem amb l’Albert Español i ens rep ja des d’Hongria, on es disputarà la Final a Sis de la Champions League de waterpolo i on el seu Olympiacos porta uns dies preparant-se juntament amb el Szolnoki, un dels seus rivals en aquesta nova edició de la Final a Sis de la màxima competició continental: la quarta en aquest format. Xerrem, doncs, amb un “jugador six”, un Albert Español que amb aquesta haurà participat en totes les fases finals disputades sota aquest format: les tres primeres amb l’Atlètic Barceloneta i aquesta, amb els d’Atenes.
Ja és normal, Albert, això de preparar la competició amb un equip que pot ser el vostre rival a la final?
Creiem que és bo arribar amb un bon nivell de competició, i entrenar amb un equip d’aquest nivell ho garanteix.
Arribeu després guanyar la Lliga, però també després de perdre la final de Copa davant el Vouliagmeni. Com us pot afectar?
Bé, si que ens ha afectat, érem favorits per a totes les competicions i perdre aquesta ha estat una sorpresa la veritat. Si que ens hem quedat una mica tocats, però esperem trobar-hi el cantó positiu i és que una sacsejada a temps pot servir com a toc d’atenció.
Creus que en aquest mateix sentit, l’excés de favoritisme pot afectar al Pro Recco (els italians arriben a la Final a Sis havent perdut un partit de lliga dels 28 disputats i amb ple de victòries (10) a la classificatòria de la Champions)?
No, nosaltres no pensem en el Pro Recco. Primer tenim un partit duríssim i molt molt difícil a quarts contra el Jug, que és l’actual campió, i ara tenim totes les forces centrades en això. Si guanyem ja pensarem en els altres, però ara res més.
El Jug és l’actual campió, de fet en una gran final davant el teu actual equip: hi ha ganes de revenja? N’has pogut parlar amb el Xavi Garcia o el Felipe Perrone?
No hi he parlat no. I si les ganes de revenja son molt grans, penseu que l’any passat l’Olympiacos va arribar a la final sense haver perdut cap partit, i just aquest en va ser l’únic. Veurem, el Jug no ha jugat molt bé fins ara, però un equip amb tanta qualitat pot despertar en qualsevol moment.
Aquesta temporada no estàs jugant tots els partits, i és que a Grècia la normativa limita a dos el màxim d’estrangers per equip inscrits i al vostre equip en sou quatre, com ho portes?
Ja ho sabia quan vaig arribar, a nosaltres ens fitxen bàsicament per jugar i guanyar la Champions. Llavors si és cert que depèn de cada jugador, a partir d’una certa edat doncs prefereix jugar menys o no jugar un tipus de partits, i jo si que voldria jugar-ho tot, però bé juguen dos i no li hem de donar més voltes.
Vau començar molt forts (sis victòries i un empat), us vaig classificar per a la Final a sis ràpidament, però finalment no heu pogut aconseguir la primera posició.
La derrota contra el Szolnok va ser clau. Portàvem sense perdre dos anys a casa, era el partit decisiu i confiàvem que amb la força de l’afició ho trauríem. El partit va ser molt igualat i vam perdre però bé, tampoc va ser un desastre.
Com creus que pot arribar a beneficiar ser primer de grup i en conseqüència passar directament a semifinals en aquesta Final a Sis?
No ho tinc molt clar. Nosaltres amb el Barceloneta fa tres anys vam guanyar i vam jugar els tres partits. Jo sempre he vist que els equips que venen de guanyar el partit de quarts comencem el partit de semis molt més endollats, ja tenen el rodatge de competició. Després està clar que el cansament et pot desgastar, però no veig que sigui un gran desavantatge.
I el factor casa creus que pot beneficiar als dos equips hongaresos?
No crec que ningú superi l’afició de l’Olympiacos, la més potent serà la nostra amb diferència. L’any passat va ser espectacular, és molt bonic tenir una afició tant potent al darrera. Tot i això, és cert que els hongaresos juguen a casa, i a part del tema afició, hi ha un punt més institucional o polític que pot ser important, haurem d’estar atents al tema arbitral.
*Nota al peu: hores després de l’entrevista, l’Albert ens envia un whattsapp : “Ja s’han venut 9.000 entrades” ens diu. Serà el record per a una Champions League, i significarà que por molt aficionat grec que es desplaci fins a Budapest, seran clara minoria.
Com valores aquest primer any a l’Olympiacos?
M’agrada molt aquest equip, és com jugar al Barça de futbol. Té una estructura molt important i encara que siguem la secció de waterpolo, és bastant professional tot. A part hi ha l’aspecte dels aficionats: si dius que jugues a l’Olympiacos es tornen bojos!! Llavors el dia a dia, els companys, la ciutat, la cultura, la història d’aquest país, estic molt content.
Grècia és un dels països del nostre voltant que més ha patit la crisi econòmica aquests darrers anys, com es viu això?
Es nota molt, hi ha molta gent al carrer, però gent grega, no de fora com a d’altres llocs. Després hi ha coses molt heavys, vas a hipermercats enormes i et trobes amb les estanteries completament buides.
Tornant a l’esport. Aquesta passió de la que parles pel vostre equip, és passió pel waterpolo o per l’Olympiacos com a ens?
És un amor incondicional cap al seu equip, i llavors a ells els és igual si juguen a voleibol, a futbol, a waterpolo… ells són de l’Olympiacos. Però això fa que les seccions siguin molt seguides i és un club molt potent poliesportivament: nosaltres jugarem la quarta fase final del club. De moment els altres tres, waterpolo i vòlei femenins i bàsquet masculí han perdut, esperem que a la quarta vagi la vençuda.
Hi seguiràs la temporada vinent?
No en sé res, ho hem de parlar encara.
T’agradaria tornar a casa?
Jo estic bé ara, però en un futur mai se sap és clar.
El teu equip de tota la vida, l’Atlètic Barcelona, s’ha quedat a les portes de ser un rival vostre a Budapest. T’hagués agradat enfrontar-t’hi?
M’hagués agradat molt, jo sóc d’allà de tota la vida. Era molt complicat, el grup era dificilíssim i tot i així han estat a punt d’aconseguir-ho, no es pot dir que hagi estat un fracàs en cap cas.
En menys de dos mesos, a la mateixa Budapest es disputaran els Mundials on arribeu amb el David Martín, company teu molts anys al club mariner, com a nou tècnic. Què en penses?
El primer que penses és que et fas gran (riu l’Albert, a qui amb 31 anys sembla quedar-li corda llarga). Al David el conec molt com a persona, és molt capaç, ja era un jugador exemple per a tots i això és molt important en un entrenador, ser un líder, tenir credibilitat. Som un equip molt jove, ara l’objectiu és trobar el nostre estil, crear un equip i no pensar en els resultats. Estem a principis de cicle olímpic, l’any que ve tenim l’Europeu a Barcelona, el camí és llarg.
