Conversem a fons amb l’atleta barceloní que enguany tanca una etapa esportiva en un excel·lent moment de forma
Aquesta setmana Calgary 88 viatja per primer cop cap al Carib per descobrir una de les seves illes més singulars: Puerto Rico. A ritme de bomba i amb una mirada permament a la veïna República Dominicana, recuperem l’experiència d’un atleta català en aquest país de fa sis anys.
Una vivència única a càrrec de Pau Fradera, un especialista en els 400 metres llisos que exerceix d’entrenador i que és un dels noms més reconeixibles de l’atletisme català de la darrera dècada. Fradera va rebre una proposta fa uns quants anys que no va deixar escapar i va compartir experiència amb Luguelín Santos i altres atletes caribenys durant uns mesos intensos que han deixat petjada a la vida del barceloní.
Escolteu el podcast a Ivoox, Spotify o aquí mateix:
Pau Fradera en tres reflexions
La proposta
“Tenia la decisió presa de veure noves metodologies, provar-les amb les meves cames, d’aprendre. Tenia el títol d’entrenador des de 2010 i ja feia anys que havia començat a entrenar atletes. El 2016 vaig coincidir amb Luguelín Santos i el seu entrenador, Ludwig Rubio, i vam parlar en un míting a Suïssa i em van proposar d’anar a entrenar amb ells, si volia un canvi d’aires, una vida més relaxada. Jo em pensava que estaven a República Dominicana, però tots els atletes de Rubio estaven a San Germán, a Puerto Rico. Em vaig operar els malucs, que ho tenia pendent, i el mes de setembre de 2016 vaig agafar un avió cap allà. No m’ho vaig pensar gens”
La percepció
“Jo vaig viure a Puerto Rico amb dominicans, també l’entrenador. Vaig estar tres mesos a Puerto Rico, vaig fer les vacances de nadal a Dominicana, i després vaig tornar tres mesos més a Puerto Rico. És habitual que hi hagi esportistes dominicans a l’illa del costat buscant una vida millor. Si tenen nivell intenten fitxar per una universitat d’allà i rebre una beca. És com una NCAA d’EUA. Jo vaig viure en una bombolla, tenia més estatus de turisme que no com a habitant. Hi ha molta desigualtat entre rics i pobres, és brutal”.
Una gran passió
“A mi m’encanta l’atletisme, el meu temps lliure el dedico a estudiar, tot i quan estic amb la meva filla de quatre anys, jugo i desconnecto de tot. Ara que ho deixaré podré gaudir més d’ella i dedicar-li molt més temps. Quan dic “ho deixaré” em refereixo a l’alt nivell, no dedicaré el temps ni els diners ni tot el que envolta l’entrenament, com la nutrició al detall, però seguiré entrenant. En lloc de cinc dies, en faré tres. Necessitaré més temps per recuperar. No buscaré competicions bones que requereixin viatges i els campionats de Catalunya i d’Espanya no els faré, sinó que tota la dedicació serà com a entrenador. No descarto fer algun campionat màster o participar en lligues si segueixo amb el FC Barcelona. Soc un apassionat de l’atletisme i de la velocitat”
