Conversem a fons amb el corredor de muntanya solleric.
Aquesta setmana Calgary 88 fa una primera parada als Països Catalans i ens convida a descobrir la Serra de Tramuntana de Mallorca amb una de les persones que millor la coneix, el corredor de muntanya Tòfol Castanyer. Aquest 2022 ha celebrat el seu 50è aniversari en plena forma, guanyant una prova de 100 quilòmetres a la primavera i publicant el seu primer llibre, “Viure corrent, córrer vivint”, escrit a quatre mans amb la periodista d’IB3 Mercè Valero, que també intervé al podcast.
Cada dia entrena a la Serra de Tramuntana, escenari on ha guanyat curses internacionals i on també ha protagonitzat alguns reptes espectaculars marcats per l’educació i la solidaritat. En Tòfol Castanyer és una d’aquelles persones que val la pena escoltar i deixa un munt de reflexions interessants sobre l’evolució de les curses de muntanya, els camins de la Serra de Tramuntana i la passió inacabable per l’esport.
Escolteu el podcast a Ivoox, Spotify o aquí mateix:
Tòfol Castanyer en tres reflexions
Els inicis
“L’any 1998 o 1999 em vaig assabentar que hi havia curses de muntanya i una selecció catalana amb en Kiku Soler o l’Agustí Roc i vaig dir-me: hi he d’anar algun dia. I crec que el mateix any ja hi vaig anar, vaig guanyar alguna prova i va venir un senyor que es deia Lluís Aloy i em va preguntar qui era. Li vaig respondre que era mallorquí, que m’agradava córrer aquí i em va fitxar per la selecció catalana. Vaig estar-hi quatre anys i sempre que vinc a Catalunya a fer qualsevol cosa em sento súper estimat”
La solidaritat
“Passes per en Pau, per sobre de totes les curses que he tingut la sort de fer, és el que més m’ha omplert i marcat. La meva relació amb Duchenne ja ve de família, perquè tenia dos cosins amb aquesta malaltia i ja la coneixia abans que arribés el cas d’en Pau. Sigui com sigui, el més xulo de tot va ser veure com la gent se solidaritzava i es movia simplement per un sonat que feia dues Serres de Tramuntana per una cadira de rodes. Si ho penses bé, aconseguir moure la gent per aportar diners en una causa com aquesta des del meu esport, és lo màxim, superior a qualsevol victòria. Al final vam aconseguir gairebé 50.000 euros, que molts pocs reptes ho han aconseguit ni amb un ressò mediàtic màxim”.
La Serra de Tramuntana
“Un dels problemes és que Mallorca s’està venent com a paradís senderista quan la realitat de la Serra de Tramuntana no és la dels Pirineus o dels Alps, on tot és públic. Aquí el 89% del terreny és privat! A mi m’encanta que la gent vaig a fer muntanya, però ha de ser conscient que està trepitjant llocs privats. De vegades, tot es podria reduir a demanar permís per passar per un camí. Potser aquesta educació i conèixer el lloc que vas a trepitjar és el que s’ha perdut. Als nens els hem d’explicar aquesta realitat i dir-los que si un dia han de fer una ruta i necessiten sortir del camí públic, que demanin permís”
