És notícia fresca d’aquest divendres, avançada en exclusiva per l’Independant. David Marty, un dels jugadors més emblemàtics de la USAP, es retirarà a final de temporada. El seu no és un punt i final més ja que la seva singladura sempre lligada als colors sang i or el situen com un dels jugadors més respectables de la història de l’entitat rossellonesa. David Marty ha estat un centre incisiu, amb molt d’olfacte per l’evasió, molt complet. La seva trajectòria contempla 39 internacionalitats amb la selecció francesa i 14 temporades al primer equip de la USAP. I un assaig per sobre de tots els altres: el que va obrir el camí a la final de la lliga francesa el 2009.
Tot i que el coixí necessari per guanyar el Planxot per primer cop en mig segle va nodrir-se bàsicament dels punts guanyat amb el peu de Porical, l’assaig decisiu d’aquella final a l’Stade de France el va marcar David Marty, conegut per molts amb el sobrenom de “Zaza”. . En els temps del rugbi industrial i milionari a França, tornar a aquella final i aquell equip reconcilia amb l’essència perduda. Marty era un dels jugadors catalans, plenament identificats amb l’afició i l’oportunitat històrica, que sobre la gespa de Saint Dennis va rubricar el seu nom com a llegenda usapista. Ell, nascut a Perpinyà, va possibilitat amb aquella conquesta que la Catalunya Nord tornés a ser campiona. És un sol moment, però el que més se li recordarà a un centre que ha bregat com pocs per defensar el seu equip.
Una generació única
Marty forma part de la fornada de jugadors com Mas –que també es retira enguany– Pérez o Vilaceca. Era un dels elements umbilicals que encara connecten la realitat amb aquella època daurada de l’equip dels colors de la Senyera, tant sols fa un lustre. David Marty és pur carisma però a més ha estat un jugador clau en l’èxit d’un model de joc ofensiu com el que Jacques Brunel va fer cristal·litzar a l’Aimé Giral. El famós “Quart d’hora català” en els grans partits era l’hàbitat preferit per un jugador amb una manera de córrer, amb el cap mig acotat com un geperut, inoblidable.
Amb més de 200 partits jugats a la màxima divisió, una xifra gens menyspreable d’assajos amb el XV del Gall –11 en 29 caps– i les semifinals del Mundial de casa com a sostre internacional, els darrers temps havia perdut ascendència en el joc usapista tot i mantenir l’olfacte, quan era sobre el camp. I també el geni. Jugador robust, algú li ha critica en alguna ocasió la seva excessiva exposició en el joc d’indisciplines.
El que queda de temporada serà l’epíleg esportiu de la seva trajectòria, sempre lligada al mateix club. La USAP segueix infalible a casa i mediocre a domicili però les opcions de fer play-off encara són matemàticament viables i esportivament factibles. No hi ha en tota la Catalunya Nord ningú que desitgi més que el propi David Marty que l’any acabi amb el retorn al Top-14. Aquest serà el darrer propòsit d’en Zaza.
