Entrevistem la kitesurfista maresmenca, que disputarà els Jocs Olímpics de París buscant una medalla en Formula kite
Gisela Pulido (Premià de mar, 1994) es va convertir en un fenomen esportiu a principis dels 2000 quan va ser campiona del món de surf d’estel freestyle amb només deu anys. La seva figura mediàtica es va disparar, Pulido sortia a la premsa, feia anuncis i era coneguda com la nena que feia tombarelles sobre les onades penjant d’una cometa. Va anar a viure Tarifa (Cadis) sent una adolescent per centrar-se en el freestyle, disciplina en la qual va ser campiona del món deu vegades. La maresmenca ostenta el rècord Guinness de ser la campiona del món més jove de surf d’estel, ja que es va proclamar campiona mundial als 10 anys, proclamant-se posteriorment campiona del món deu vegades entre 2004 i 2015. Va ser aleshores quan va retirar-se del freestyle perseguint el seu somni olímpic quan va saber que era la Fórmula kite la que entrava dins el programa de vela de París 2024.
Xerrem amb ella mentre es pren unes merescudes vacances després de quedar en segona posició al Campionat d’Europa de Fórmula Kite i d’obtenir una plaça olímpica històrica, ja que aquest estiu es convertirà en la primera kitesurfista espanyola en disputar uns Jocs Olímpics.
Bon dia Gisela i felicitats pel subcampionat europeu i el passaport olímpic. Explica’ns com va anar aquest campionat d’Europa de Portsmouth en què vas ser medalla de plata i vas segellar el bitllet per París 2024.
Estic molt feliç, la veritat és que va ser una setmana molt dura perquè porto també arrossegant una mica el Mundial, que no va anar gaire bé, vaig tenir moltes protestes, em van desqualificar, vaig trencar el foil. L’últim dia no va haver-hi vent i no vaig poder navegar i em vaig quedar a un punt de classificar i vam arrossegar una mica aquesta falta de confiança. La veritat és que l’Europeu tampoc va arrencar massa bé, els dos primers dies no vam poder competir perquè feia massa vent i ens van cancel·lar la competició dos dies i després quan vam començar el campionat no trobava el ritme i va ser un campionat complicat.
Vam arribar al Top 10 les tres: l’austríaca, la polonesa i jo, que no teníem la plaça olímpica i ens l’havíem de lluitar entre nosaltres tres. Vaig pensar que era el darrer dia i havia de donar el millor de mi i fer aquest push, ho vaig aconseguir i estic molt contenta. Encara estic assimilant tot el que ha passat, però molt feliç i això també em dona motivació per seguir entrenant al màxim, per fer aquest push també aquests vuit mesos que queden per als Jocs i donar gas.
SIIIII!!!! A PARÍSSS!!!! 🤩💪🏻
Objetivo olímpico conseguido!! 🙌🏼✅
Muchísimas gracias por el cariño en este camino!! Os sentido muy cerquita ❤️✨
Ha sido un proceso de caídas y subidas, de mucho aprendizaje 🙌🏼
Sin vuestro apoyo, imposible!! 🙏🏻🥹#RoadToParis @juegosolimpicos pic.twitter.com/GrDxXEaay5
— Gisela Pulido (@giselapulido) September 24, 2023
Què significa, després de tants anys que portes fent surf d’estel, debutar en uns Jocs Olímpics, la màxima competició esportiva a nivell mundial?
Per mi sempre ha sigut un somni, anar a uns Jocs Olímpics i representar Espanya, el que passa és que el surf d’estel freestyle no era olímpic i van fer olímpica la disciplina que estic fent ara, que es diu Fórmula kite, que és amb una cometa, però realment no té res a veure. No és freestyle, no es fan maniobres ni piruetes, sinó que són regates de vela. La Fórmula kite està dintre de la vela com una classe més i vaig pensar que si el meu somni és anar a uns Jocs Olímpics, l’única manera era canviar de disciplina i acceptar aquest repte i haver-ho aconseguit per mi és molt important, perquè no té res a veure amb el que feia abans, és una cosa nova i m’estic reinventant i aprenent coses noves. És un camí molt maco també i sóc molt feliç de poder dir que ja és oficial que seré als Jocs Olímpics de París.
Quina diferència hi ha entre la modalitat lliure de surf d’estel i la Formula kite?
A la modalitat de freestyle es competeix per rondes, vas fent un contra un i tens set minuts i en aquests set minuts fas les maniobres i el que té més puntuació és el que avança de següent ronda. És un quadre de competició en què hi ha quarts, semis i final. Hi ha cinc jutges que decideixen la puntuació i el que sumi més punts és el que avança de ronda fins a la final. Es tracta de fer maniobres i es valora la tècnica, la potència, la posició de la cometa, tots aquests criteris més visuals.
El que estic fent ara, la Fórmula kite, és la classe més ràpida de la vela i són regates. Hi ha un recorregut, un circuit i el que arriba primer guanya. Són curses, bàsicament. Hi ha cenyida a popa: anar contra el vent i a favor del vent, dues voltes i una arribada. És una disciplina de velocitat, d’anar de pressa, de fer una bona sortida i tens també la teva tàctica, però sobretot d’utilitzar el vent de la millor manera per arribar més ràpid. Perquè moltes vegades hi ha un costat que té més pressió, hi ha un roll, és molt tàctic i molt de pensar, no és tan físic i està xulo.
Com t’has hagut de reinventar per fer aquest canvi de disciplina?
El canvi més gran que he hagut de fer és a nivell físic perquè en aquesta disciplina quan més peses, més ràpid vas i de totes les noies que guanyen i estan al top 10, no n’hi ha cap que pesi 60 quilos com jo, totes pensen 75, 80, o 85 quilos. Totes em treuen 15 o 20 quilos i jo crec que aquest és el canvi més gran que he hagut que fer. Jo sempre he sigut molt primeta, he pesat 52 o 53 quilos i ara ja estic a 61 o 62. El canvi més important que he hagut que fer és adaptar el meu físic, que encara no estic al pes ideal, però estic en procés i al final és tot molt diferent. El material és diferent, la forma de competir és diferent, els entrenaments són diferents i amb la Federació anem amb un entrenador i fem els blocs d’entrenaments de dues setmanes, la preparació física, també treballo amb un psicòleg, realment he canviat moltes coses de la meva forma d’entrenar i de preparar-me i és molt més professional perquè hi ha més recursos quan practiques una classe olímpica.
Què et genera pensar que seràs la primera kitesurfista espanyola en competir en uns Jocs Olímpics?
Se’m posa la pell de gallina quan hi penso, és una passada. Encara no m’ho crec, de fet, quan estava competint vaig arribar a la llanxa del meu entrenador i em va felicitar jo encara no m’ho creia i li deia que fins que no m’ho diguessin els oficials de la regata no m’ho creuria.
View this post on Instagram
Ara et dediques només al surf d’estel?
Sí, la veritat és que m’ocupa totes les hores del dia perquè físicament és molt exigent i pensa que és una disciplina de velocitat en què has de treballar moltes coses a part del físic o la tècnica. Requereix de molt material: les cometes, les taules, els foils… exigeix molt temps. Al matí vaig al gimnàs, després tinc briefing, abans fem un entrenament de dues hores a l’aigua, però que poden ser quatre hores entre que anem i tornem. Després descanso una mica, dino, torno a fer briefing, potser faig bici de carretera per recuperar, reunions amb el psicòleg… és molt exigent.
Ara mateix estic centrada al 100% en la campanya olímpica, la universitat se’m va complicar una mica en compaginar-ho amb l’esport perquè no tenia suficients hores al dia per dedicar-li i a les 10 de la nit quan arribava a casa estava tan cansada que l’únic que pensava era en anar-me’n al llit i dormir les meves 8-9 hores que es necessiten.
Gisela Pulido: “Estic centrada al 100% en la campanya olímpica”
Quan deixi de competir, que no sé quan serà perquè no sé si faré un altre cicle olímpic o no, el meu objectiu és acabar la carrera de publicitat i dedicar-me una miqueta de temps a mi, que al final no n’he tingut gaire perquè li he dedicat tot el meu temps a l’esport. M’agrada molt la música, tinc una guitarra i un piano i m’agradaria aprendre a tocar bé aquests instruments i fer esport, però per gaudir, no tant per competir.
Amb deu anys ja vas ser campiona del món de freestyle. En tens 29 ara, d’on treus la motivació per continuar?
La motivació és un tema complicat perquè en el meu cas porto molt temps competint i guanyant sempre des de petita. Vaig retirar-me del freestyle per anar a uns Jocs Olímpics i em vaig retirar guanyant. Sabia que fer aquest canvi de disciplina per anar als Jocs era un repte molt important i sabia que els resultats trigarien a arribar. Això és potser el que més em frena en aquest sentit, òbviament tinc motivació perquè m’agrada molt el que faig, perquè disfruto cada dia que vaig a l’aigua, perquè em fa feliç, però els resultats no són els mateixos de quan dominava el freestyle.
Són moltes coses les que influeixen perquè és una disciplina totalment diferent, el tema del pes és potser el hàndicap més gran. Com més peses, més ràpid vas, els nois pesen 100, 115 quilos i les noies 80, 85, 90 i jo en peso 60 i es nota molt, el tema del pes influeix molt. Sé que si pesés més podria estar lluitant més de tu a tu amb les rivals, perquè tècnicament, tàcticament i físicament estic forta. Això és potser el que m’ha fet passar un any una miqueta estrany perquè els resultats no acompanyaven, el tema del pes tampoc veig que tingui massa progressió perquè quan agafo dos o tres quilos els perdo en un campionat. M’està costat una mica trobar aquest ritme i la motivació molt lligada a tot això, perquè si no tens resultats costa més motivar-se, perquè és un pal rere un altre pal… però ara amb la classificació pels Jocs ja és una altra història perquè ja és oficial que hi seré i ara puc preparar els Jocs en si i no una classificació.
Gisela Pulido: “Els resultats que tinc en Fórmula kite no són els mateixos que quan dominava el freestyle“
Com comences a fer surf d’estel quan eres petita?
El meu pare feia tots aquests esports extrems i sempre passava molt temps amb ell, anava a fer surf, bodyboard, longboard, skate, a escalar o a la neu a fer snowboard i el kite va ser un esport en què ell va començar més o menys l’any 2000, el meu pare va ser un dels pioners que va portar la primera cometa de Hawaii a Espanya. Jo vaig començar el 2002 perquè era molt insistent, sempre li deia al meu pare que volia aprendre i ell em deia que no perquè era massa perillós, però com que jo insistia tant al final em va comprar una cometa i vaig començar a volar amb aquesta cometa a la sorra. El 2002 vaig començar i un parell d’anys després ja estava competint i guanyant el primer Mundial.
Havies practicat algun esport més abans de fer kitesurf?
Sí, competia en natació quan era petita i el cap de setmana tocava competir o anar a fer algun altre esport. Vaig aprendre a fer kite a Sant Pere Pascador un 24 de Juny, per Sant Joan. Vam anar allà a passar el dia i va ser el primer dia que vaig fer kite. Sempre intentàvem el cap de setmana o durant les vacances marxar a alguna banda a fer algun esport i entre setmana feia natació.
També t’agraden altres esports?
M’agraden moltes coses sóc incansable, m’agrada molt el pàdel, per exemple. Vull aprendre a jugar bé a tenis, que no n’he fet mai i m’encanta, m’agrada molt la bici de carretera, córrer, nedar… aquests més tradicionals per dir-ho d’alguna manera. Després m’encanta saltar en paracaigudes, vull fer el curs de wingsuit (el vestit amb ales), vull volar en parapent, vull fer molt surf i esports d’aigua. M’encanten els esports, siguin més tradicionals o més extrems.
Què passava pel cap de la Gisela de deu anys quan anava competint per tot el món?
Jo crec que en aquell moment no me’n vaig adonar, ho feia com un repte amb el meu pare i per gaudir. El meu pare em deia que amb deu anys no tenia sentit anar a competir si no acompanyen els resultats i em va dir que si volia que em portés a les competicions havia d’estar al pòdium. Llavors va ser com un repte amb el meu pare, en què havia d’aconseguir estar al pòdium perquè em portés a les competicions i l’any que vam fer aquest pacte vaig ser campiona del món.
A partir d’allà va passar a ser, potser no professional, però sí que va canviar una mica el nostre estil de vida i va ser el moment que el meu pare va decidir deixar-ho tot per anar a viure a Tarifa per poder navegar més perquè l’escola era al matí i a la tarda no hi anava i d’aquesta manera podia entrenar. Després van venir els primers espònsors que em van ajudar perquè econòmicament no érem una família amb massa recursos.
Gisela Pulido: “Quan amb deu anys competia arreu del món ho veia com un repte i ho feia per gaudir“
Quins records tens d’aquells anys d’infància i primera adolescència viatjant i competint arreu?
Tinc uns records super macos, sobretot de veure tants contrasts sent tan petita. D’anar a llocs amb pocs recursos on els nens no tenien quasi ni per menjar i l’únic que podien era portar una samarreta i un pantaló i amb un tros de fusta anaven a l’aigua a fer surf. Veure aquests contrasts de cultures i també contrasts econòmics perquè després anava a un altre lloc on tots els nens tenien de tot i era com un estil de vida totalment diferent. El fet aquest de tenir deu anys i poder veure aquestes diferències jo crec que m’ha marcat molt i soc una privilegiada per tot el que he viscut i sóc la persona que soc avui dia per tot el que viscut.
Pel que fa als estudis i les amistats, com va ser això de moure’t tant i tenir una vida tan diferent de la de gent de la teva edat?
Això és potser el que més m’ha costat, no tant compaginar el col·legi perquè al final sempre he tingut ajuda dels professors. Vaig estudiar a Tarifa fins quart d’ESO i vaig fer el batxillerat a distància i sempre se m’ha donat bastant bé compaginar estudis i esport, però potser el que més m’ha costat és el tema dels amics. Al final sempre estàs d’aquí cap allà viatjant tota l’estona i al final els teus amics tenen el seu cercle a Tarifa o a Barcelona o on sigui i tu no hi ets mai, no ets mai part d’aquest cercle, però tampoc et quedes a un altre cercle, és una mica complicat. Llavors tens els quatre o cinc amics que són més amics, però després costa una mica integrar-se perquè quan estàs integrat ja has de marxar i això és el que em porta passant molt temps. Tinc els amics tots repartits pel món, però no tinc un cercle d’amics de confi confi, perquè al final un dia estàs aquí i un dia estàs allà i és complicat. Però bé, sí que tinc molts amics a prop i se’ls ha de cuidar.
En algun moment, quan eres més petita, vas pensar que allò era una bogeria i que t’agradaria tenir un estil de vida més tradicional?
Que va, que va… mai ho he pensat. Jo l’únic que pensava era anar a l’aigua a fer kite, era l’única cosa que volia.
Gisela Pulido: “De petita l’únic que pensava era anar a l’aigua a fer kite, era l’única cosa que volia“
Un cop classificada per als Jocs Olímpics, quin és l’objectiu de Gisela Pulido a París 2024?
No vaig només a participar, vaig a fer-ho el millor possible i a lluitar per una medalla perquè també és veritat que encara que sigui un esport o una disciplina en què el pes és tan important, els Jocs Olímpics són una altra història. Primer perquè a Marsella, que és on es disputaran, és un camp de regates molt complicat pel que fa a condicions: el vent, l’aigua… al final a nosaltres ens afecta molt el vent perquè a Marsella hi ha molta muntanya, molt penya-segat i el vent entra molt a ràfegues i l’aigua és molt turbulenta i hi ha molts corrents per culpa de la forma de la costa. És un camp complicat on no hi haurà molta velocitat a les regates, però sí molta tàctica i això és un punt a favor meu perquè si fos un lloc on és molt fàcil i és de velocitat pura, doncs ‘apaga y vámonos‘ perquè la que pesi 25 quilos més que jo anirà més de pressa, però és un camp de regates més complicat en aquest sentit.
Després hi ha el tema de la pressió i saber-la gestionar perquè no és el mateix un campionat del món, que ja tens molta pressió, que els primers Jocs Olímpics, en què la pressió es multiplicarà per tres. Serà important arribar en un bon moment mental i de confiança i d’estar decidida a lluitar per tot i saber gestionar aquesta pressió. L’objectiu és estar al pòdium, però també sé les meves limitacions pel que fa al pes, o sigui, també és important no tenir expectatives sobrepassades. Sé quina és la realitat i aquests vuit mesos que queden intentaré guanyar aquests quilos extra, preparar-me bé i anar a totes.
Imatges cedides per Gisela Pulido
