A mitjans d’abril Ellen van Dijk va disputar la seva darrera cursa en carretera del primer tram de temporada. Peça clau del potentíssim Trek-Segafredo que ha brillat enguany amb èxits tan sonats com la victòria de Longo Borghini a la París-Roubaix o d’Elisa Balsamo a la Gent-Wevelgem i a l’Alfredo Binda, Van Dijk ha viscut un darrer mes frenètic fora de la competició. El seu objectiu tenia dia i hora marcats des de feia temps: el 23 de maig a les cinc de la tarda. El lloc, el velòdrom de la localitat suïssa de Grenchen. La missió: batre el rècord de l’hora.
Ja fa un munt d’anys que ser el ciclista que aconsegueix fer més quilòmetres en una hora és un repte superb. El 1893 el primer en establir un rècord de forma oficial va ser Henri Desgrange, qui esdevindria l’organitzador de la primera edició del Tour de França. L’11 de maig de 1893, però, la seva passió per la pista el va conduir a establir un primer rècord de la hora en 35,33 quilòmetres. Cal dir que 20 anys abans ja hi havia hagut algun intent oficiós. Desgrange, cul inquiet, també va ser el plusmarquista dels 50 quilòmetres o dels 100 quilòmetres i va arribar a ser campió en tricicle abans de passar a la història vinculat al Tour de França com a director. No és estrany, doncs, que el rècord de l’hora es pugui considerar pràcticament una disciplina en si mateixa, atès que fa més de cent anys desenes de ciclistes han perseguit aquest somni, sempre en solitari, en un velòdrom, contra el cronòmetre.
Aguascalientes i Grenchen, l’escenari dels nous rècords
El ciclisme masculí ha vist com llegendes de diferents èpoques convertien el rècord en un objectiu real. No és d’estranyar, doncs, que ciclistes com Petit-Breton, Coppi, Anquetil, Merckx, Induráin, Rominger o Wiggins hagin ostentat el rècord en algun moment, independentment del batibull de registres i reglaments dispars viscuts entre 1972 i 2014. Actualment la millor marca la té el belga Victor Campenaerts, amb un registre de 55,089 km establert el 2019 a Aguascalientes, a Mèxic. Al velòdrom del bicentenari també ho va intentar fa uns mesos el britànic Alex Dowsett, sense èxit, i és l’indret en què dones com la nord-americana Molly Shaffer Van Houweling o l’italiana Vittoria Bussi van batre el rècord en la darrera dècada.
Aguascalientes té un ferm rival com a velòdrom preferit dels ciclistes que intenten el rècord mundial, rivalitat que ens porta fins a Grenchen. El “Velodrom Suïssa” d’aquesta localitat, construït fa tot just una dècada, ja ha acollit un campionat d’Europa de ciclisme en pista coberta i sis intents del rècord de l’hora, tres dels quals han conclòs amb èxit. El 2014 l’alemany Jens Voigt va estrenar el nou reglament de la Unió Ciclista Internacional amb una marca de 51,11 quilòmetres que el va convertir en plusmarquista oficial. Al cap de pocs mesos, i després d’un canvi de mans de la distinció, Rohan Dennis va aconseguir una nova plusmarca a Grenchen amb un registre de 52,491 km.
Van Dijk, molt superior
El tercer rècord ha arribat aquest dilluns i ho ha fet de forma imponent. Van Dijk tenia entre cella i cella la nova plusmarca i ràpidament s’ha constatat que el seu ritme era molt més alt que el de la britànica Joscelin Lowden, que l’any passat havia fet un registre de 48,405 quilòmetres que superava els millors registres de l’actualitat i també de l’època “dispersa” de la UCI. Mentre que Chris Boardman encara ostenta una millor marca que Campenaerts en la classificació del “Millor esforç humà” (56,375 km assolits l’any 1996), Lowden va superar la marca de la mítica Jeannie Longo (48,159 km, 1996). Tornant a l’actualitat, Ellen Van Dijk ha confirmat que és una de les millors rodadores del món i ha aconseguit mantenir un ritme altíssim i perdre molt poca velocitat en el darrer quart d’hora d’esforç continuat al velòdrom.
La nova plusmarca és de 49,254 quilòmetres, una xifra que més enllà de l’èxit esportiu arriba amb èxit d’atenció mediàtica, amb el suport d’un dels millors equips del món (trek-segrafredo), amb públic al pavelló i amb compromís solidari inclòs, atès que s’ha aprofitat l’esdeveniment per recaptar fons per a l’Associació contra el càncer infantil Greenhope.
L’intent de rècord ha aplegat més de 10.000 persones a Youtube en el seguiment en directe i porta la marca en categoria femenina cada cop més a prop dels 50 quilòmetres en una hora que de ben segur que s’intentarà atacar de nou en els propers anys.
Ganna, el següent
La modalitat del rècord de l’hora, que històricament ha patit alts i baixos, ha reviscolat els darrers anys i amb Van Dijk com a plusmarquista el llistó i el prestigi femení han crescut considerablement. Un altre gran moment arribarà aquest estiu, a finals d’agost, quan previsiblement l’italià Filippo Ganna, gran dominador de la modalitat de contrarellotge. Ganna ho provarà amb el suport en bloc de l’Ineos Grenadiers i lluitarà per tornar el rècord a Grenchen, en aquesta dualitat moderna entre la localitat suïssa i Aguascalientes per esdevenir l’epicentre del rècord de l’hora tal com ho va ser Bordeaux als anys 90. Qui ho diria que una disciplina “morta” al començar el segle XXI seria protagonista de grans reptes mediàtics en ple 2022.
