Els 6 dies de Gant és una de les proves més prestigioses de ciclisme en pista del món. Fa tot just 3 dies s’ha acabat de disputar la 75a edició, amb victòria per a la parella formada pel belga Iljo Keisse (gran dominador dels darrers anys) i el danés Michael Morkov. Fa exactament 9 anys la carrera va viure el moment més negre de la seva història. Un accident a la prova de Madison va acabar amb la vida d’Isaac Gálvez, un dels millors pistards i esprinters de la història del ciclisme català. El vilanoví feia parella amb Joan Llaneras (una parella de luxe, vigents campions del món) i volien convertir-se en els primers ciclistes de l’estat espanyol en tastar la glòria a la prova belga. Ho tenien a l’abast, però no va ser possible.
La prova es va suspendre per primera vegada en la història i el director de la competició Patrick Sercu, 11 vegades guanyador als 6 dies de Gant, va assistir al cap de pocs dies al funeral d’Isaac Gálvez a Vilanova i la Geltrú. Un any més tard, els 6 dies de Gant es reprendrien després de dedicar un sentit homenatge al ciclista català. Isaac Gálvez seria nomenat fill predilecte de Vilanova a títol pòstum i l’esforç de la família i dels amics propers acabaria donant fruit en un Memorial Isaac Gálvez que aquesta primavera ha celebrat la seva quarta edició.
El periodista vilanoví Jordi Martí va escriure un retrat preciós i complet de la vida d’Isaac Gálvez. És recomanable fer-hi un cop d’ull per endinsar-se en la figura d’un ciclista rapidíssim, que va tenir una carrera plena d’èxits a la pista (doble campió del món, dues vegades subcampió mundial, sis cops campió d’Espanya) i de bons resultats a la carretera, on va acumular alguns triomfs (Critèrium Internacional, Volta a Catalunya, Setmana Catalana) i nombroses posicions de prestigi al Tour de França i, especialment, al Giro d’Itàlia.
Hi ha una fita que brilla amb llum pròpia al palmarès d’Isaac Gálvez: ha estat un dels pocs ciclistes capaços de debutar amb un triomf en la seva primera carrera professional. Ho va aconseguir el 27 de febrer de l’any 2000 a la Clàssica d’Almeria, una prova menor que, malgrat això, compta amb vencedors de la talla de Mark Cavendish, Michael Matthews o Sam Bennett en els darrers anys.
Aquell 27 de febrer del 2000 la Clàssica d’Almeria comptava amb alguns dels ciclistes més importants del món al seu cartell. Hi corrien ciclistes que brillarien al llarg de la temporada. Entre d’altres, Erik Dekker, que guanyaria la Klasikoa pocs mesos després; Roberto Laiseka, que venceria a la Vuelta en una etapa amb final a Ordino; Chechu Rubiera i Jan Svorada, que s’imposaria en etapes parcials del Giro d’Itàlia; Richard Virenque i Leon Van Bon, que guanyarien etapa al Tour de França mesos més tard; Oscar Carmezind, futur guanyador de la Volta a Suïssa; el Chava Jiménez, que s’enduria la Volta a Catalunya; o Abraham Olano, vencedor de la Tirreno-Adriàtica. Paraules majors, vaja. Però cap d’ells va ser capaç de batre la força d’un Gálvez imparable. El seu esprint temerari, impacient, sempre solitari, l’acompanyaria la resta de la seva carrera.
Per cert, aquella clàssica d’Almeria també era el debut en professionals per a Joan Antoni Flecha, Dennis Menchov, Filippo Pozzato i Ángel Vicioso, i tot just la segona cursa per a Igor Astarloa o Juanma Gárate. Futurs líders, gregaris, escaladors i classicòmans, fent companyia a un esprinter nascut en un país que mira cap a les grans voltes. Sens dubte, un ciclista Fosbury.
Foto de http://susurrosenelmortirolo.blogspot.com.es/
