Al contrari del que molts podem imaginar, el beisbol té orígens europeus. Doncs és ben bé allò de roda el món i torna al Born, perquè el Pesäpallo va seguir el camí contrari. Era l’any 1920 quan el finlandès Lauri “Tahko” Pihkala, després d’un viatge als Estats Units, va decidir combinar els tradicionals jocs de pals i pilotes del seu país (principalment el Kingball) amb el del bat i els ‘home runs’ nord-americans. Així, de la iniciativa d’un exatleta que havia competit als Jocs Olímpics de 1908 i 1912, naixia un nou esport que encara avui aixeca passions al país del Pare Noël.
La idea bàsica del Pesäpallo no difereix gaire de la del beisbol: un equip colpeja una pilota i mira d’enviar-la el més lluny possible dels rivals per tal que els seus jugadors puguin anar de base en base i anotar punts. La principal diferència, però, recau en el fet que el llançador es posa al costat del batedor, i li tira la pilota de forma vertical, fent més fàcil el cop. Aquesta variant no és anecdòtica, atès que permet controlar millor tant la direcció com la potència i dona al Pesäpallo més tàctica que la que té el beisbol. Seria, i que em perdonin els hooligans, com comparar futbol onze amb futbol sala: força contra tècnica i tàctica.
La normativa bàsica
Cada equip de Pesäpallo està format per nou persones sobre el camp. En defensa els jugadors es reparteixen per tal de poder reaccionar de la forma més ràpida possible al cop dels atacants, de tal manera que n’hi ha un a cadascuna de les tres bases, dos entre les mateixes i la darrera parella lluny de tot pels cops més forts. D’altra banda, l’equip atacant té nou batedors posats en un ordre establert des de l’inici i tres “jokers”, que poden colpejar quan vulguin. Normalment els més veloços baten primer, després els especialistes en fer avançar bases i, finalment, els que poden picar la pilota més fort i aconseguir home runs.
El batedor té tres “oportunitats” disponibles en el seu torn de batuda. Un cop correcte (és a dir que entri al camp) no l’obliga a avançar; pot utilitzar les tres “vides” a la base abans que es converteixi en corredor obligatòriament. Un llançament compta com una “oportunitat” si el batedor colpeja la pilota o si l’àrbitre indica que el llançament és legal. Si el pitcher fa un mal llançament, es concedeix un avenç a la primera base només si el camp té totes les bases buides. Els dos equips tenen un pelinjohtaja, que no és més que un entrenador que, mitjançant una mena de ventall de colors marca les jugades ofensives.
Terreny de joc i equipament
El terreny de joc, de la seva banda, té us 96 metres de llarg i la distància entre bases és variable, anant des dels 35 fins als 100 metres. El recorregut que ha de fer el batedor és primer seguint el “camí de sortida”, després el “camí que creua” per, finalment, agafar el “camí de casa”, amb una lògica a nivell de recorregut totalment diferent de la del beisbol. La caixa del batedor és la mateixa que la del llançador i fa uns 60 centímetres de diàmetre.
Per jugar-lo, l’equipament bàsic és un casc i un guant per poder agafar la pilota, que a diferència del beisbol, s’assembla més a un d’hoquei gel i està fet de cuir. N’hi ha de diferent tipus depenent de la quantitat i la qualitat de farciment, el gruix de la pell, la mida i la forma, i la pilota s’acostuma a agafar amb els dits polze i índex. També cal un bat de com a molt 100 cm i d’entre 580 i 620 grams de pes, abans de fusta i ara de fibra de carbó i vidre, i una pilota amb una circumferència de 21,60 a 22,20 centímetres, groga, de pell i que pesi entre 95 i 165 grams depenent de l’edat dels participants.
Finlàndia, sense rival
A Finlàndia hi ha més de sis mil clubs de Pesäpallo, però també es practica a Alemanya, Suïssa, Suècia, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i els països bàltics, per exemple. La darrera Copa del Món es va disputar a l’índia i, com totes les disputades fins ara, les va guanyar en totes les categories Finlàndia. Al cap i a la fi és el seu esport, però cal estar atents a l’augment de la popularitat al gegant asiàtic o a Bangladesh: qui sap si l’any vinent, amb la copa del món planificada a Finlàndia, es viurà una sorpresa històrica.
