Quan l’any 1912 el pentatló modern va aparèixer en escena als Jocs d’Estocolm no hi havia gaire gent que sabés com funcionava la disciplina ideada i impulsada pel baró Pierre de Coubertin. L’emblema de l’olimpisme, un cop es va començar a consolidar la celebració dels Jocs de forma regular, va centrar tots els esforços en inventar una modalitat que premiés a l’esportista més complet del planeta. La seva obstinació és la base històrica del pentatló modern, l’esport que combina la lluita (esgrima), la precisió (tir olímpic), la destresa (hípica) i la combinació de resistència i velocitat (natació i cursa a peu). Des d’aquell 1912 el pentatló modern ha figurat al programa olímpic, però mai ha assolit l’estatus que imaginava Coubertin: els “súper atletes”, a la pràctica, són reconeguts com a tals en altres esports.
Sigui com sigui, el pentatló modern és un clàssic dels Jocs Olímpics i una modalitat que precisament aprofita aquesta cita cada quatre anys per lluir les seves millors gales i guanyar una quota mediàtica que més enllà dels Jocs és ben escassa a la majoria de països del món. El sorgiment de modalitats com el Làser run, complementàries i enriquidores a la idea inicial, han afavorit canvis en positiu per a un esport que ara es prepara per prendre una decisió històrica i sense precedents. Un dels cinc esports té els dies comptats i serà substituït per una altra disciplina. La decisió sembla presa i la polèmica és gegantina.
Adéu als cavalls
Tòquio 2020 va deixar una sensació amarga per als dirigents de l’UIPM, la federació internacional d’aquest esport. Tot i la brillantor esportiva de l’esdeveniment, el cert és que el que més va córrer pels mitjans van ser les imatges de la prova d’hípica amb diverses caigudes, alguns cavalls deixant a l’estacada els seus genets i amazones i algun cas com el de l’entrenadora d’Annika Schleu, que no va dubtar en pegar el cavall que no va voler saltar. La sensació d’estar penjant d’un fil, però, ve de fa uns anys, quan el COI va començar a monitoritzar aquest esport per veure si encaixava en el full de ruta de l’olimpisme per al futur, per interès, popularitat i credibilitat.
Davant aquest escenari d’incertesa, la junta directiva de l’UIMP ha tirat pel dret i en una reunió celebrada a principis de novembre ha pres la decisió d’eliminar l’hípica i rellevar-la per una altra disciplina. De fet, el passat 4 de novembre, i ja en ple rebombori general entre uns pentatletes astorats, la federació internacional va fer pública una carta adreçada als esportistes explicant que inicien un procés de consultes per determinar quin esport serà el substitut de l’hípica, que encara és previst que aparegui a París 2024 però que per a l’UIMP ja no tindrà lloc als Jocs de 2028.
Reacció massiva dels pentatletes
L’anunci de la supressió de l’hípica ha sigut un gerro d’aigua freda per als esportistes, que de manera rotunda han protestat per la decisió presa amb un comunicat signat per més de 650 esportistes d’arreu del món on anuncien la seva pèrdua de confiança amb l’equip directiu de la federació internacional, demanen la dimissió del president i exigeixen una rectificació. Entre els signants hi ha campions i medallistes olímpics i també els grans referents de la disciplina de la darrera dècada. En un esport amb molts canvis de format, fins ara, sempre s’havia respectat la presència dels esports tradicionals. De fet, la majoria ho viuen com una traïció als origens i raó de ser de l’esport.
Aleix Heredia, olímpic a Tòquio 2020, és un dels que està en contra de la decisió presa i exposa que “eliminar l’hípica del pentatló modern no només es destruir el nostre esport i el seu llegat, sinó que provocarà la seva desaparició“. A banda dels esportistes, algunes federacions nacionals també han alçat la veu contra la decisió “deslleial” de liquidar els cavalls de l’esport, així que la situació està lluny de poder ser considerada com a definitiva.
El cinquè esport, una incertesa
Tot i que diversos mitjans han especulat des del primer moment en què l’esport que substituirà l’hípica serà el ciclisme, l’UIPM ha recalcat que no hi ha cap decisió presa i que el procés consultiu que vol incloure el parer dels esportistes continua en marxa. La federació internacional ha detallat els criteris que cal que tingui aquesta modalitat (des de la igualtat de gènere fins la seva presència global) i aquesta mateixa setmana ja ha començat a fer reunions amb el COI per argumentar la decisió presa amb el principal objectiu de continuar formant part del programa dels Jocs l’any 2028.
