Diuen els defensors de l’immobilisme en el futbol, que si l’esport dels 11 contra 11 no canvia més les seves regles (moltes de les quals és obvi que es podrien millorar) és perquè “no cal tocar allò que ja funciona”. Al contrari d’aquesta opinió, hi ha molts altres esports que tot i funcionar van adaptant normes i millorant aspectes del joc per tal de potenciar certs aspectes de l’espectacle i fer que, en definitiva, l’esport en surti beneficiat.
Recentment hem conegut que la Federació Internacional d’Handbol (IHF) promourà diversos canvis importants al reglament de l’esport que des de fa molts anys es juga sobre un terreny de 40×20 (ja sabeu com hem explicat a la Fosbury #19 que abans es jugava en camps de futbol). A priori cap de les novetats previstes trastocarà l’esport de dalt a baix, com sí que va passar amb el pas de l’handbol 11 a l’handbol 7 o el canvi que va permetre el contra-gol, però no descartin que a mig termini les diferències vagin en augment a mesura que els equips li vagin traient el suc.
Aquestes normes es provaran en el Mundial Júnior 2015 i si no hi ha sorpreses entraran en vigor el juny de 2016. Anem doncs a desgranar-les.
Jugar sense porter?
Sens dubte hi ha una nova norma que destaca especialment sobre les altres. És la que permetrà que juguin només jugadors de camp sense porter. I és que d’aquesta manera els equips podran jugar amb set jugadors de camp (o sis, o cinc… quan hi hagi algun jugador exclòs) i que qualsevol dels jugadors que hi ha a la pista sigui el que torna a fer el canvi amb el porter.
Fins ara si un equip volia atacar amb set jugadors o jugadores, un d’ells s’havia de vestir de porter, i això tenia dos problemes bàsics.
- L’equip contrari sabia que difícilment el porter-jugador atacaria ja que havia d’anticipar el canvi amb el porter que havia deixat la porteria buida per evitar rebre un contragol o un llançament de porteria a porteria. Per això de vegades era un recurs bastant inútil, ja que el porter-jugador iniciava la jugada i marxava al cap de pocs segons.
- Comptades vegades es feia amb cert gust estilístic. Fins i tot a alt nivell se solia fer de manera ultra-rudimentària: foradant un pitrall (“peto” pels amics) fent que es veiés el número del jugador per sota. Molt bona imatge per l’esport no donava…
Cal dir que, igualment, si algun equip prefereix vestir a un dels jugadors de porter ho podrà fer, ja que –això sí que no canvia– només el que vagi vestit de porter podrà entrar dins de l’àrea fer de “porter” si ha de recular amb presses.
I és que com es pot veure, en els últims anys aquest recurs ha anat guanyant adeptes, fins i tot com la selecció danesa femenina que va jugar partits sencers en el darrer europeu amb portera jugadora. Lògicament el recurs no sempre surt del tot bé, tot i que també deixa imatges tan curioses com la jugadora baixant a jugar de portera i aturant un llançament.
[youtube id=”mSjKsK1o2kU”]
Hi ha equips que ho fan quan es queden amb un jugador menys, per mantenir la igualtat, però la majoria d’entrenadors fan entrar un extrem per fixar i obrir una mica la defensa. La veritat, però, és que té ben poca incidència precisament perquè no és creïble veure un jugador que se sap que no atacarà i que de seguida marxa al canvi.
Els altres tres canvis previstos
– Límit de 6 passades després del senyal de joc passiu
La IHF ha decidit posar un límit objectiu després que l’àrbitre faci el senyal de passivitat. L’equip atacant podrà fer un màxim de sis passades. Una falta o un blocatge defensiu no posarà a cero aquest particular comptador. Igualment no serà obligatori arribar a les sis passades per assenyalar passiu si l’àrbitre veu clarament que l’equip no fa intenció d’atacar.
– La targeta blava
Els àrbitres tindran una targeta blava que suposarà la desqualificació (com la targeta vermella) però que a més assenyalarà que hi haurà informe escrit de la que en pot resultar una sanció posterior.
– Regla dels últims “30 segons”
Es modifica la “regla de l’últim minut” que buscava impedir accions dures per impedir el llançament de l’equip contrari. Fins ara qualsevol falta o acció antireglamentària se sancionava amb desqualificació i un partit de suspensió (com a mínim) però això no aturava les accions dures per evitar el llançament del rival fos com fos. Ara aquestes mateixes accions se sancionaran amb targeta vermella i penal, fins i tot si la pilota no estigués en joc. Si la falta “és normal” no serà penal, només si l’àrbitre la considera desproporcionada.
N’estarem atents. Esperem que aquests canvis, quan arribin, siguin en pro de l’esport i de l’espectacle.
- Font: MundoHandball Árbitros
