1. Estrelles infal·libles
Acaparaven tota l’atenció abans de començar el campionat i no han decebut. La nord-americana Simone Biles i el japonès Kohei Uchimura han estat els grans dominadors de Glasgow amb 7 medalles d’or entre els dos. Uchimura ja acumula 6 campionats del món en el concurs complet individual i Biles arribarà a Rio amb opcions de convertir-se en la gran estrella dels Jocs Olímpics.
2. Quatre campiones… en una sola prova!
Sense la presència de Simone Biles (és el seu aparell «feble»), la final d’asimètriques ha estat la més renyida del campionat. Bé, del mundial de Glasgow i de la història de la gimnàstica artística. 4 gimnastes han assolit la mateixa puntuació final, amb 15.366 punts: les russes Viktoriia Komova i Daria Spiridonova, la xinesa Yilin Fan i la nord-americana Madison Kocian. 4 ors, 0 plates, 0 bronzes: probablement, el podi esportiu més surrealista de la història.
3. Un cubà a l’elit!
Amb 19 anys Manrique Larduet ha estat la gran sensació del mundial després de penjar-se la medalla de plata al concurs individual complet, només per darrera de l’inabastable Uchimura, i pujar al podi també a la final de barra amb un meritori bronze. Medalles que li permeten assegurar presència a Rio, objectiu que ja s’ha marcat entre cella i cella: Larduet vol sumar la primera medalla de la història per a Cuba.
https://www.youtube.com/watch?v=x6moxm3CkWU
4. La decepció de Raisman
La 4a millor gimnasta de la jornada de classificació es va quedar fora de totes les finals individuals i es va haver de consolar amb l’or de la final per equips. No hi pot haver 3 gimnastes d’un mateix país en cap final i Biles i Douglas la van apartar d’un podi probable. Raisman va quedar 7a en terra (la seva especialitat), també darrera dos nord-americanes, perjudicada per una penalització de 0,3 dècimes. I en barra la seva protesta no va prosperar. Desesperació per a la doble campiona olímpica a Londres’12.
5. La revenja de Iordache
El desastre de l’equip femení de Romania a la fase de classificació va ser monumental. Històric. Romania, fora de la final. Romania, 13a per darrera de països sense tradició gimnasta. La seva estrella, Larissa Iordache, tampoc havia estat a l’altura. Però a la final complet individual la romanesa va competir des de la ràbia i va enfilar-se fins al 3r lloc del podi, després de ser 16a a la qualificació. La caiguda en barra ja és història!
6. El Japó, campió del món
Kohei Uchimura s’havia proclamat campió del món en 5 ocasions però tenia una espina clavada: superar els xinesos a la classificació per equips. En els darrers anys Japó havia estat subcampió a poques dècimes de la Xina, però a Glasgow han aconseguit, per fi, trencar el domini del país veí i endur-se l’or. Uchimura ha assegurat que aquest or és el triomf que realment desitjava. Per cert, els xinesos, superats també per Gran Bretanya. Un drama, vaja.
7. Cavall amb arcs, territori britànic
Més enllà de l’extraterrestre Uchimura la competició masculina està molt oberta en els darrers anys. Diversos països tenen potencials ara mateix equiparables (Japó, Xina, Gran Bretanya, EUA, Rússia) i precisament per això sorprèn l’enorme domini dels britànics al Cavall amb arcs, una prova que acostuma a enterrar moltes opcions de podi per a la resta de rivals per la seva dificultat tècnica. L’or de Max Whitlock i la plata de Louis Smith, els 2 per damunt dels 16 punts, així ho ratifiquen.
https://www.youtube.com/watch?v=K4Q1GvyS-74
8. No tothom lluita per les medalles
La fase de classificació d’un mundial de gimnàstica dóna espai als equips més forts i als països més humils d’aquesta disciplina. De vegades el contrast és contundent. Per exemple, quan els espectadors veien en el mateix moment l’equip femení nord-americà i l’índia Dipa Karmakar. O quan competien gimnastes de Mongòlia, les Illes Caiman i Namíbia. D’aquest darrer país us oferim una de les actuacions més modestes del mundial:
