La demarcació compta amb una fornada creixent de nous valors que estan consolidant Lleida com un dels punts vitals d’aquest esport al país. Però aquest col·lectiu nombrós de nedadores i nedadors amb molta projecció es veuen obligats a entrenar en una piscina coberta de 25 metres o desplaçar-se al CAR de Sant Cugat per poder entrenar en una piscina competitiva de 50 metres. Un greuge esportiu que les administracions, amb la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física al capdavant, volen posar fil a l’agulla i resoldre’l.
El projecte de cobriment de la piscina exterior de 50 metres (mides de piscina olímpica) del Club Natació Lleida és el botó que ha d’accionar el poder dotar a tota la zona d’una instal·lació potent i, alhora, poder crear-hi el centre de tecnificació per poder donar els serveis necessaris als nedadors i nedadores. Cobrir la piscina no és, en cap cas, començar la casa per la teulada, sinó tot el contrari. El CN Lleida ha fet els deures i ja ha fet la reforma integral de la piscina en els darrers mesos, de manera que ‘només’ queda el sostre. Un sostre, la conversió de la piscina actual a l’aire lliure en una instal·lació coberta, pel que ja hi ha converses a cinc bandes. Des de Lleida creuen que en 2 anys podrien veure resolt un deute quasi històric. El club ja hi ha apostat i ara falten les altres 4 parts: la Paeria, la Generalitat, la Federació Catalana i la Diputació. Aquest any hi ha hagut converses i l’actitud compartida és de desembussar el tema i tirar endavant l’esperada coberta.
Una mica d’història
A finals dels 60 s’inaugurà la primera piscina coberta a Lleida, la piscina municipal coberta dels Camps Elisis. Fins llavors, la natació lleidatana tant sols havia estat una natació “d’estiu”. Va ser un moment prolífic en el naixement de nous clubs a les Terres de Ponent com el CN Cervera, CN Tàrrega, CN Balaguer, CN Lacetà, CN Palau d’Anglesola, CN Gimenells, CN Almenar, etc. amb finalitats esportives. Fins aquell moment, només hi havia el CN Lleida i CN Mollerussa amb caràcter competitiu.
A principis dels anys vuitanta l’única piscina coberta era la de Camps Elisis, on entrenava el CN Lleida. Tota la resta de clubs ho eren només “d’estiu”, ja que no tenien cap possibilitat de fer entrenaments durant tot l’any. Tot i així, van aparèixer un seguit de nedadors de diferents clubs de la demarcació que van començar a destacar a nivell provincial i també a nivell català. Fruit d’aquesta circumstància es va crear la temporada 85-86 el centre de tecnificació de Lleida, que entrenava a la nova piscina del col·legi episcopal, on els nedadors/es podien a més seguir els seus estudis. Això va donar un impuls definitiu als nedadors/es lleidatans i els resultats van ser notoris tant a nivell català com a nivell estatal. Molts d’ells van formar part de l’equip espanyol en competicions de diferents categories i àmbits.
Com a resultat, entre la segona meitat dels 80 i els primers anys dels 90, van ser 12-13 els nedadors i nedadores que van passar del centre de Lleida a estar becats al CAR de Sant Cugat.
Si bé van ser uns quants els nedadors/es lleidatans que en algun moment van formar part de l’equip estatal en categories infantils i júniors, els més destacats van ser Sergi Roure i Itziar Esparza. Tots dos van ser olímpics a Barcelona 1992, essent els dos fondistes espanyols en aquells jocs. Sergi Roure va ser, a més, dotze cops campió d’Espanya absolut i va prendre part també en campionats d’Europa. De la seva banda, Itziar Esparza també va repetir presència al Jocs Olímpics d’Atlanta l’any 1996 i va ser nou cops campiona d’Espanya absoluta, a més de prendre part en campionats d’Europa i del món.
L’any 1998, però, desapareix el centre de tecnificació de Lleida i també alguns dels clubs lleidatans que havien anat aportant esportistes a aquest centre. A més del Lleida, el CN Mollerussa és l’únic que compta amb piscina coberta. I cap de les dues, com ja hem dit, té la instal·lació de 50 metres de llargada, les conegudes piscines de mida olímpica. En paral·lel, aquestes van “apareixent” i fent-se en altres comarques. La natació lleidatana, doncs, va quedant en greuge comparatiu fins avui. O més concretament, fins el que sostre del nou projecte sigui una realitat.
Una instal·lació llargament reclamada pels clubs locals
La necessitat d’una instal·lació coberta en condicions és compartida per tothom però poques veus tenen l’autoritat i el coneixement al respecte com la de Carles Mas, coordinador de la piscina del CN Lleida i delegat territorial de la Federació Catalana de Natació: “La necessitat d’una piscina coberta és important, serà una millora notable des del punt de vista esportiu no només pel CN Lleida sinó per la resta de clubs, esportistes i entrenadors de la zona. Ens permetrà competir amb les mateixes condicions que la resta, bàsicament”. Mas especifica que “les competicions més importants sempre es fan en piscines de 50 metres i nosaltres ara hi competim només podent entrenar en una de 25. Ara mateix som la Ventafocs en condicions d’entrenament, i tot i això, déu n’hi do els resultats que anem obtenint!”.
I és que mentre s’espera el nou “sostre” per tenir una piscina de mides olímpiques a cobert, la natació lleidatana ha protagonitzat un important progrés des del punt de vista esportiu. “S’està treballant molt bé a nivell de territori, en els darrers 10 anys s’ha fet molta feina i s’han obtingut resultats excel·lents: tenim nedadors en seleccions catalanes, també als equips absoluts i campions catalans en diferents categories. Si podem disposar de la piscina coberta de 50, el salt qualitatiu encara serà més important i aquests bons resultats esportius es multiplicaran, a més que podrem ampliar la base”, explica Mas. L’equació entre inversió en la instal·lació i rendibilitat esportiva sembla, doncs, garantida en el cas d’aquest projecte.