Córrer 24 hores de forma contínua i acumular el major número de quilòmetres possible. La idea central del què pretenia fer Kilian Jornet aquest divendres és ben senzilla d’entendre i obre una nova porta per a un esportista que ens ha sorprès amb reptes gegantins en l’esquí de muntanya, en les curses de muntanya i en l’alpinisme. Arriba el torn de l’atletisme d’ultrafons seguint l’estela de Iannis Kouros i aquest cop el paisatge serà ben monòton: el repte s’ha fet en una pista d’atletisme.
Per historial i per talent esportiu, tothom era conscient que Kilian Jornet podia batre el rècord actual de distància recorreguda corrent en 24 hores encara que sigui un d’aquells rècords catalogats com a impossibles. Amant de les muntanyes, Kilian Jornet s’havia proposat un repte ara purament esportiu per “millorar el coneixement sobre mi mateix i explorar les meves capacitats en un altre tipus d’esforç“. Malauradament, després de més de 10 hores corrent el cos l’ha alertat en forma de mareig i els professionals mèdics han recomanat que abandonés la prova a la pista noruega.
Les 24 hores d’ultrafons són una prova atlètica prou habitual. A Barcelona cada any (excepte aquest de pandèmia) es disputen les 24 hores a Can Dragó en una jornada atlètica popular especialment vibrant en què un bon grapat de corredors es posen a prova i n’hi ha molts altres que opten per esforços més curts de 12 o 6 hores. En general, ningú és capaç de superar els 150 quilòmetres i en la disciplina per parelles la distància recorreguda en comptades ocasions passa de la barrera dels 250 quilòmetres. Tots ells es queden força lluny del rècord vigent de Iannis Kouros, un corredor grec conegut com a “successor de Filípides” i que va completar més quilòmetres que ningú en un ja llunyà 1997.
El rècord impossible
Aquell any Iannis Kouros va aconseguir sumar 303,506 quilòmetres en 24 hores fent voltes a una pista i va complir el seu repte de superar els 300 quilòmetres recorreguts en un sol dia. Pràcticament com anar de Figueres a Amposta a peu en un sol dia. Una animalada, vaja. Kouros va fer el repte a la pista olímpica d’Adelaida, a Austràlia, i el cert és que va córrer molt, a una mitjana de 12,65 km/h. El seu pas per la marató va ser de 2:59:59 i va completar els primers 100 quilòmetres en 7 hores i 15 minuts. Kouros va patir molt un cop superats els 200 quilòmetres en 15:10:27, va alentir el ritme i va concentrar tota la seva energia en seguir avançant el més ràpid possible. Encoratjat en el tram final per la possibilitat real de superar els 300 quilòmetres, Kouros va assolir finalment una proesa que no deixava de ser lògica vist el seu palmarès.
Cal remarcar que Kouros no és exclusivament conegut per aquest rècord de les 24 hores. Al contrari: llavors ja tenia 41 anys i era un mite de l’ultrafons que entre els anys 80 i 90 va establir un total de 155 rècords diferents fent valer una resistència impressionant com a corredor. Cinc d’aquestes marques encara són vigents malgrat el pas del temps i l’evolució esportiva viscuda durant el segle XXI, indicador evident que el que va aconseguir tenia un mèrit descomunal. Nascut a Tripoli el 1956, va viure bona part de la seva infantesa amb els seus avis abans de marxar a Austràlia, on va combinar els estudis i la feina amb una creixent passió per l’esport.
L’Spartathlon, el punt de partida
L’esportista grec va saltar a la fama el 1983 amb la victòria a la cursa de 246 quilòmetres que acabava de néixer per unir Atenes i Esparta. Kouros va aconseguir quatre victòries a l’Spartathlon entre 1983 i 1990 amb registres impressionants. De fet, encara té les quatre millors marques històriques de la prova. El 1985 també va batre el rècord d’una ultramarató molt peculiar que uneix Sydney i Melbourne i finalment va acabar interpretant el personatge de Filípides en una pel·lícula sobre la història de la marató.
Ningú fins ara ha estat capaç de fer-li ombra a Iannis Kouros, que manté les onze millor marques històriques en la modalitat de 24 hores de pista i asfalt. L’any passat l’atleta d’Alfafar (Horta Sud) Iván Penalba va aconseguir la millor marca històrica del nostre país amb un registre brutal de 274,3 quilòmetres, superior al rècord mundial femení de Camille Herron (270,116 km) però encara molt lluny dels registres de Kouros. El grec va augurar que el seu rècord es mantindria vigent durant segles. Autor de més de mil poemes,explica el seu secret amb poques paraules: “Ningú completa una cursa amb el seu cos, sinó amb la seva ment“.
