El colpbol com a mètode de cohesió social

5 minuts de lectura
En Bernat Juliol i l’Andreu Sitjes són dos professors d’Educació Física que han introduït aquesta disciplina esportiva, nascuda al País Valencià, en el seu programa acadèmic.

L’any 1997 un professor d’Educació Física del País Valencià, Juanjo Bendicho, va crear un esport derivat de la pilota valenciana amb l’objectiu d’assolir els paràmetres de la coeducació, la integració, el foment de la cooperació i la igualtat de gènere. Aquesta pràctica, batejada amb el nom de Colpbol (amb barreja d’esports com l’handbol o el voleibol) la va introduir entre els seus alumnes qui immediatament van veure florir de manera considerable i gradual el seu interès cap aquesta nova disciplina. Tot i la bona rebuda de tot aquell que tastava alguna pinzellada del colpbol, no són gaires les pràctiques realitzades fora del País Valencià a dia d’avui, sobretot en l’àmbit extraescolar.

No obstant això, en dos centres escolars de Catalunya, situats concretament a les terres gironines, es posa en pràctica fora de les hores de classe d’Educació Física de manera periòdica gràcies al que era professor de l’escola FEDAC Salt, Bernat Juliol. «Vaig entrar al centre FEDAC de Sant Narcís per fer una substitució i a l’analitzar la programació didàctica de 3r d’ESO vaig veure que tocava treballar esports tradicionals», afirma Juliol que va introduir el Colpbol per modificar la programació i oferir continguts innovadors a l’alumnat. «Al principi no ho veia clar perquè era un professor substitut. Però ho vaig comentar amb l’altre professor de la matèria, l’Andreu Sitjes, i va estar d’acord a l’hora d’introduir-lo als nens i nenes».

A més de l’aprovació d’Andreu Sitjes, Juliol va obtenir-ne la de la major part de l’alumnat. «El que vaig fer va ser plantar-me a la classe de tercer d’ESO i els vaig preguntar què els semblava si provàvem un esport nou. La resposta va ser unànime», diu Juliol. En va programar vuit sessions durant el trimestre i un cop finalitzades, els nois i noies tenien ganes de més. «Un dels alumnes em va preguntar si podíem seguir practicant Colpbol, recordo que era un divendres. Jo li vaig dir que a hores de classe no, ja que havíem de seguir amb la programació preestablerta, però que si hi havia un nombre important d’alumnat interessat buscaríem alguna alternativa». Dit i fet, el noi es va presentar el següent dilluns amb una llista on apareixien trenta companys i companyes. «Saps què significa això? Que un terç de l’alumnat de tercer d’ESO tenia ganes de practicar-ne més a nivell extraescolar», comenta en Bernat que, gràcies al suport de l’Andreu i de l’equip directiu, van planificar un entrenament setmanal els divendres a la tarda.

Un esport mixt que trenca barreres

Juliol explica com és el Colpbol:

Aquest esport és una barreja de vòlei i d’handbol. De la primera modalitat podríem dir que agafa la part tècnica, que és la de passar la pilota a través de colpejos. Sempre has de fer un colpeig per poder dirigir l’esfèrica cap a un/a company/a i no la pots retenir. Això fa que el joc sigui molt dinàmic i que l’individualisme desaparegui –per poder avançar s’ha de cooperar forçosament amb els companys i companyes-. De la segona modalitat obté la part del terreny de joc ja que es juga en una pista d’handbol o de futbol sala i l’objectiu és marcar gol”

Juliol es va informar d’aquest esport gràcies a un reportatge que va llegir on s’exposava que el creador del colpbol, l’abans esmentat Juanjo Bendicho, va inventar aquesta pràctica a causa de les limitacions que originaven els esports d’equip tradicionals: “És difícil treballar-los amb un alt grau de participació per part de tot l’alumnat perquè sempre n’hi ha alumnes que destaquen més en bàsquet o futbol, per exemple, perquè ho porten practicant des de fa molt temps“. A més del dinamisme, el que era professor de FEDAC exposa que aquest esport li va agradar molt perquè «l’equip, que està format per sis jugadors de camp i un porter, ha de ser obligatòriament mixt».

Un acte d’integració que no és l’únic: “Quan treballava a Salt, un educador que treballava amb menors estrangers no acompanyats, en Fran Pérez, es va posar en contacte amb nosaltres i van venir a jugar a Colpbol amb el nostre equip durant uns mesos. L’experiència va ser totalment exitosa i vam trencar moltes barreres“, exposa Juliol.

El colpbol fa camí a Catalunya

Un dels principals objectius de la instauració del colpbol per part de Bernat Juliol i Andreu Sitjes ha sigut sempre la de la inclusió social i el fet de crear xarxa. Per això, han intentat fer arribar aquesta pràctica a tota la FEDAC, que aglomera 24 escoles arreu de Catalunya. “Vam poder compartir aquesta disciplina amb els companys/es d’EF de les altres escoles i donar-los eines per introduir el colpbol en la seva programació d’Educació Física”, comenta Sitjes, que remarca que “el colpbol és l’esport educatiu per excel·lència, és l’esport més variat i ric que conec. Ofereix molts beneficis a nivell educatiu, personal, social i físic”.

Contents d’aquesta posada en escena i de la seva acceptació, van idear la creació d’una associació esportiva amb l’objectiu de fomentar aquest esport a Girona a nivell extraescolar, però la creació s’ha vist paralitzada momentàniament pel confinament. “Juntament amb en Bernat, en Fran Pérez i en Henry Gilham, vam posar en comú la idea de portar el colpbol a més gent. La COVID-19 ens ha obligat a aturar els tràmits i el projecte, tot i que estem convençuts que la situació millorarà i el podrem tirar endavant”, explica Sitjes.

Una modalitat amb molts beneficis educatius

Al País Valencià el colpbol té una gran representació. Hi ha lligues escolars i campionats gràcies a l’aposta que realitza la Generalitat Valenciana per promocionar-lo a través de l’AE Colpbol. De fet, aquesta associació va convidar l’any 2015 als campionats d’Espanya a l’equip de Sant Narcís. “Vam realitzar un intercanvi amb alumnat de 4t d’ESO a Banyeres de Mariola (Alcoià), amb el pretext de participar a les finals de Colpbol del País Valencià com a equip convidat. Va ser una experiència única per a l’alumnat, per a les seves famílies i pel professorat. L’esport uneix a les persones”, recorda Juliol.

Malgrat les circumstàncies actuals que s’estan trobant Juliol i Sitjes es posen d’acord en que “aquesta disciplina és un contingut educatiu molt potent per a l’àrea d’educació física per tots els beneficis educatius que comporta. Quan tornem a la nova normalitat, i amb més ganes que mai, reprendrem el projecte i buscarem sinèrgies amb institucions públiques i centres escolars de la ciutat per donar l’oportunitat de practicar el Colpbol a molts nens i nenes i, com diem nosaltres, fer créixer la marea”.