Entrevistem els coordinadors de “Placant Barreres”, un programa de rugbi inclusiu dirigit a joves de 12 a 20 anys en risc d’exclusió social de la ciutat de Sabadell.
A Sabadell, ara fa tres anys, un grup de rugbiers va pensar que unir el seu esport i la integració podia ser una solució per a millorar la vida dels joves de la ciutat. Placant Barreres és un projecte de rugbi inclusiu que treballa amb nois i noies en risc d’exclusió social a la cocapital del Vallès Occidental. La idea se li va acudir a Patxi Benito quan feia el treball de final de grau d’educació social i a la Fosbury hem volgut xerrar amb ell, com a educador social i coordinador del projecte, i amb la Bet Grané, integradora social i també coordinadora de Placant Barreres.
La Bet fa vuit temporades que juga a rugbi: “Vaig començar al primer equip femení que es muntava al Sabadell Rugby Club. El Patxi em va enredar per venir a provar i el primer any vam jugar sense federar. Sóc asmàtica i era allò que la nena no faci esport, que s’ofegarà i li empitjorarà l’asma. Tenia 24 anys quan vaig començar a jugar i vaig notar que els atacs d’asma disminuïen i ara ja no prenc el ventolín diàriament”.
El Patxi va començar al mateix moment en què es creava el Sabadell RC: “Em van enredar de festa”, confessa rient. “Havia jugat tota la vida a futbol i futbol sala, però quan el futbol començava a ser més competitiu i anar als camps era com anar a la guerra, en vaig sortir perquè me’n vaig cansar. Vaig jugar lligues amateurs de futbol sala per seguir fent esport fins que se’m va creuar el Sabadell RC. Ja jugava al club i al meu TFG volia aportar alguna cosa que barregés la feina que volia fer amb la meva passió que és el rugbi. Volia fer alguna cosa pràctica, que no acabés en forma de papers dins un calaix. Alguna cosa que en aplicar-se aportés un benefici social. Sempre s’ha parlat del rugbi com un esport que aporta valors, però a vegades costa trobar-los i volia posar el meu granet de sorra”.
Aleshores se li va acudir fer un projecte per joves que tenen dificultats per accedir al rugbi: “Potser per a algú és massa car o no sap el que és, però la idea era transmetre els valors del rugbi a joves que tenen més difícil accedir a l’esport. Quan les famílies posen en una balança les seves necessitats, l’esport dels seus fills o filles no és considerat com una primera necessitat malgrat que sabem que tant físicament com psicològica la pràctica de l’esport és cabdal perquè ens relacionem amb altres persones”.
Benito continua exposant que en arrencar l’any 2019 es van centrar en el rugbi perquè és l’esport que estimen. Van haver d’aturar-se durant la pandèmia, però la llavor havia germinat: “Joves que no havien fet mai esport que havien vingut a les primeres sessions de Placant Barreres es van apuntar a l’equip de futbol del seu barri i això per a nosaltres va ser una victòria. Preferiríem que juguessin a rugbi, però que comencessin a fer esport amb nosaltres ja és una victòria. És important haver estat un trampolí en les seves vides, sobretot en una edat en què s’encaminen a l’edat adulta i és important socialitzar i teixir vincles”.
La Bet Grané, que a més d’encarregar-se de tasques de coordinació és entrenadora del sènior femení del RC Sabadell, detalla el funcionament del projecte: “Serveis Socials i Joventut de l’Ajuntament de Sabadell col·laboren amb nosaltres. Ens reunim per pactar els barris on podem fer l’activitat i els serveis socials informen les educadores i educadors del barri, l’institut o de l’Ajuntament i a partir d’aquí fan derivacions de casos que pensen que els pot anar bé aquest projecte per socialitzar. Per promocionar-nos i fer difusió dels entrenaments pengem cartells, anem a instituts a fer xerrades i fem servir les xarxes socials. La majoria de joves que venen ho fan per la difusió que hem fet als instituts de Sabadell. Són joves amb dificultats per socialitzar, amb manca de recursos econòmics a casa o envoltats de problemes de drogodependència, les situacions són molt variades”.
Puntualitza que “pot ser que una jove que no estigui en risc d’exclusió social acabi venint a fer l’activitat. També l’acompanyem durant les vuit sessions i posteriorment li donem l’oportunitat de formar part del RC Sabadell”. El Patxi recull la paraula: “Els nois i noies venen derivats de l’institut. El públic objectiu és gent jove en risc d’exclusió social, però el fet de ser una activitat oberta també fa que sigui integradora perquè si venen nois i noies que no estan en risc d’exclusió social i es barregen entre ells és positiu”.
Els entrenaments són els dimecres de 16h a 17:45h al Complex Esportiu de Sant Oleguer
Durant les vuit sessions faciliten la pràctica esportiva i donen eines tant econòmiques com socials perquè la persona tingui una integració plena. La Bet aclareix que “no sempre venen per motius econòmics, sinó que hi ha temes de socialització o de recerca d’una alternativa d’oci i nosaltres fem la integració. Després de les vuit sessions poden passar a l’escola del RC Sabadell i els fem l’acompanyament. El club els paga les mensualitats a aquestes persones, sempre intentem que el cost sigui zero no només per les famílies que tinguin problemes econòmics, perquè ho entenem com un premi perquè aquella persona ha canviat d’hàbits, s’ha interessat per l’esport i ara forma part d’un equip. Un cop formen part de Placant Barreres el grup té moltes ganes de jugar partits tan bon punt comencen a entendre de què va l’esport. Els costa una mica d’entendre que no som un equip, sinó que després d’aquestes vuit sessions podran formar part d’un conjunt de rugbi. Demostren les seves ganes venint a cada entrenament i participant activament, sent puntuals i mostrant respecte cap als companys i l’staff. Mostren molt interès en el rugbi, ja que molts no el coneixien o el confonien amb el futbol americà. Molts dels que assisteixen a les sessions et pregunten quan podran formar part de l’equip de rugbi del Sabadell RC“.
“Hem observat canvis en la manera de relacionar-se entre persones”, explica el Patxi. “L’altre dia la Beth m’explicava que en les sessions actuals hi havia un grup de noies que a l’escola tenien dinàmiques una mica tòxiques envers una altra de les joves que assisteix als entrenaments i a partir de la pràctica conjunta del rugbi i la feina educativa que fem a Placant Barreres el que veiem al camp és que ara participen, xerren i riuen plegades”.
View this post on Instagram
La Bet reforça aquesta idea quan narra la seva pròpia experiència: “El rugbi m’ha donat molt a nivell social i psicològic. Abans de la pandèmia vaig anar a jugar al Sant Cugat i durant la covid el rugbi em va ajudar molt també en la meva vida personal perquè es va convertir en un espai de socialització amb les meves amigues, un espai per treure adrenalina i empoderar-me com a dona. És el que fa que tingui ganes de formar part de Placant Barreres i transmetre tot això. No és el mateix un home jugant a rugbi, que una dona o una persona que no s’identifica amb el gènere masculí fent esport i sobretot rugbi. Tot el que et dona a nivell d’autoestima i acceptació del propi cos cap altre disciplina que he provat m’ho ha donat. Els altres esports no em van enganxar com el rugbi, per això vaig dir que sí quan el Patxi em va proposar ser l’entrenadora. Volíem trencar els estereotips del món de l’esport i del rugbi posant una dona d’entrenadora i ara vull transmetre el que he après jugant a rugbi als nois i noies que venen a Placant Barreres”.
El Patxi juga de primera línia: “Som gent grossa de per si…”, explica. “No és que se’m donés malament jugar a futbol, però el rugbi se’m dona bastant millor (riures), he trobat el meu esport. Quan animo a gent perquè vingui a provar em veuen a mi que sóc gros i em diuen que si els enganxo els rebentaré i jo els contesto que si tothom fos com jo ningú correria i en aquest esport algú ha de córrer per fer la marca, jo ja xocaré. Sempre m’havia agradat el rugbi i quan se’m va creuar vaig pensar que endavant!”
View this post on Instagram
Benito, de 37 anys, i Grané, de 32, saben de què parlen quan es refereixen als valors de l’esport de la pilota ovalada. L’entrenadora comparteix que tots els esports fomenten alguns valors que van de la mà: “Integritat, passió, solidaritat i igualtat estan definits per la World Rugby i pensem que s’han d’aplicar dins i fora del camp perquè si s’apliquen milloren la societat”. El Patxi continua incidint en la importància del respecte cap a companys i rivals: “A les categories amateurs es fa un passadís i s’aplaudeix l’equip contrari quan acaba el partit. A l’àrbitre en principi no se li pot protestar i el respecte que se li té a la figura de l’àrbitre i a l’afició rival existeix de veritat. A rugbi hi pot jugar gent alta, baixa, gruixuda, prima… tothom té el seu lloc al camp per desenvolupar-se com a jugador o jugadora de rugbi. Els valors que comentava la Bet són els que transmetem a Placant Barreres perquè creiem que també s’han d’aplicar a la vida”.
“Som 15 jugadores al camp”, explica la Bet, “i sempre diem que aquí no hi ha una jugadora estrella perquè al davant en tens quinze més i has d’idear una estratègia per tal que sumant les habilitats de totes i cadascuna aconseguim guanyar. És un esport en què es fa molt evident que si les quinze jugadores que estan al camp no van a una no es va enlloc. Sempre dic que quan una falla és com un dòmino i tothom comença a fallar i es nota en el fet que l’ambient que es crea és més col·laboratiu”. “Vam començar amb dos nois i una noia que jugaven amb nosaltres i al següent taller ja en teníem més de vint”, assegura el Patxi. “Hem patit alts i baixos perquè vam passar a zero durant la pandèmia i ha costat recuperar-ho, comptant amb la dificultat afegida que a Sabadell tots els camps estan saturats i és complicat trobar un horari en condicions per joves de diferents barris”. Ara, al C.E. de Sant Oleguer, han trobat un lloc per tornar a engegar l’activitat, tot i que no en l’horari i espai que els agradaria, ja que volen incidir en els barris amb més dificultats. “Al taller actual tenim 14 joves i n’haviem arribat a tenir més de 30″.
En total calculen que des de 2019 gairebé 150 joves han fet algun entrenament amb Placant Barreres. La Bet explica que “en ser una activitat oberta es crea un grup fix d’unes deu o quinze persones però després n’hi ha que venen a tres o quatre sessions i hi ha molta gent que va passant”. El Patxi segueix: “Han estat sis o set els que s’han quedat al Sabadell RC. Nosaltres demanem que vinguin al 80% de les sessions per poder passar-los al club, es fa el grup gran i després sempre se n’acaba despenjant algun. Si arriben al 80% de les sessions, se’ls concedeix la beca i si no arriben a aquest 80% poden tornar-ho a provar més endavant“. La beca la dona serveis socials de l’Ajuntament de Sabadell: “moltes famílies tenen reticència a anar-hi per aquest estigma que hi ha contra serveis socials tot i que no és un expedient familiar, sinó una ajuda econòmica per facilitar l’accés a l’esport”, emfatitza la Bet.
Els tallers són mixts i gratuïts, per joves d’entre 12 i 17 anys amb acompanyament fins als 20 anys
L’entrenadora fa una valoració molt positiva d’aquests tres anys: “la pandèmia ens va fer mal però a nivell de joves la valoració és molt bona. A vegades la poca implicació de la família fa que la noia o el noi no pugui entrar a l’escola del Sabadell RC, però sí que acaba fent esport en un altre club del barri i això és una victòria perquè solen ser joves que no acostumen a sortir del barri, amb absència escolar i poca implicació familiar. És positiu que elles mateixes s’interessin a formar part de Placant Barreres i després decideixin continuar fent esport al seu barri encara que no sigui rugbi”.
“Hi ha hagut casos de jugadores que van venir derivades de l’institut per falta de socialització, que van acabar formant part del sènior i que ara no poden continuar jugant perquè han decidit continuar estudiant. Això és una altra victòria perquè quan semblava que no podien socialitzar ni estudiar ho han aconseguit. Hi ha el cas d’un noi que havia deixat batxillerat i ara mateix està cursant segon curs d’enginyeria industrial i segueix jugant al sènior”. El Patxi precisa que “hi ha casos de menors no acompanyats que havien vingut a Placant Barreres, passaven a jugar al club i després ho han deixat per incompatibilitat laboral. Trobar feina i fer un grup d’amics a l’equip ajuda a tirar endavant”.
El club vallesà va néixer fa vuit anys i fins a la temporada passada no tenia equips base, això obligava a col·laborar amb altres equips. Ho explica la Bet: “Quan vam començar el Sabadell RC no tenia escola i quan jo jugava al Club Rugby Sant Cugat vaig poder parlar amb la junta directiva, presentar el projecte i van acceptar la derivació de dos jugadors menors d’edat que no podien jugar amb els sèniors, els únics equips que tenia aleshores el Sabadell RC. Semblava complicat perquè si ja perdíem jugadors que havien de sortir del barri, imagina canviar de ciutat i anar fins a Sant Cugat. Aquests dos casos van estar molt ben acollits al CR Sant Cugat. Després un va decidir deixar de jugar i l’altre va seguir al Sabadell RC. La fitxa la va subvencionar serveis socials de l’Ajuntament de Sabadell i el Sant Cugat no els feia pagar les mensualitats. Això és el que ens agrada del rugbi, quan l’esport és una eina de transformació social i dos clubs diferents col·laboren en el mateix projecte”.
Grané continua explicant els detalls de Placant Barreres: “A part de les vuit sessions d’entrenament fem un acompanyament d’introducció dins l’equip de rugbi durant els primers entrenaments i després un seguiment per comprovar que aquesta persona segueixi bé dins l’equip i aplicant els valors que ha vist al taller. L’objectiu no és només aprendre la normativa bàsica del rugbi, sinó incidir en hàbits saludables, higiènics i alimentaris. Tenen dutxes disponibles després de l’activitat i berenen fruita i sucs al tercer temps. També treballem les habilitats socials i la comunicació assertiva entre iguals. Ara juntament amb la xarxa de micromecenatge Goteo engegarem una campanya per aconseguir el finançament de les fitxes federatives a canvi de samarretes. Ho fem amb ells perquè només col·laboren amb projectes socials”.
View this post on Instagram
L’ideòleg de Placant Barreres detalla més plans de futur: “Arran del que ens ha demanat la gent que coneix el projecte ens estem plantejant créixer i valorem iniciar un projecte per persones amb discapacitat. Creixerem segons les necessitats que detectem”. La Bet ràpidament allarga la llista: “Volem fer formació per entrenadors que tenen a l’equip nens o nenes amb necessitats especials. Hem fet xerrades de gènere i col·laborem amb LaFitaPsico, un espai de psicologia per famílies, perquè ens havíem trobat que quan les joves entren a Placant Barreres es comencen a remoure moltes coses i les famílies necessiten un acompanyament quan els joves comencen a tenir hàbits que a casa no aplicaven. Les famílies a vegades necessiten suport per saber acompanyar al noi o noia. La nostra voluntat és que el que es fa a Placant Barreres no es perdi pel camí”.
“D’aquí a un temps ens veiem portant el projecte a més ciutats”, explica la Bet. “Hem començat aquí perquè vivim a Sabadell i formem part del Sabadell RC, però hi ha hagut reunions a Sant Cugat del Vallès per mirar d’aplicar el projecte allà. Ens hem constituït com una organització sense ànim de lucre, busquem formes de subvencionar Placant Barreres perquè treballem de manera gratuïta. Anem creixent de la mà de gent que creu en el projecte, ara som cinc persones i segur que aviat necessitarem més entrenadors. Com deia el Patxi, volem ampliar el camp de treball cap a persones amb necessitats especials i adults amb drogodependència, no només quedar-nos amb els joves. Tot això són idees en construcció que han sorgit els darrers mesos i que s’han de consolidar”.
El Patxi acaba declarant que “no hauria de per què aplicar-se només en municipis que tinguin un club de rugbi, la manera com treballem a través de l’esport, entès com una eina de transformació social ha de servir perquè altres poblacions sense equip de rugbi puguin utilitzar el recurs que oferim”.
Imatge de portada: cedida per Placant Barreres
