Ucrotopies d’un 2020 pangolinònic: topalls salarials i rondes de draft S’eliminen els fitxatges abonant quantitats econòmiques per les clàusules i es fixa en 100 milions d’euros el màxim que un club pot gastar

“Ucrotopies d’un 2020 pangolinònic” és una sèrie de breus peces on fem volar la imaginació. Explicarem coses que o bé creiem que podrien haver passat aquest 2020 si el curs hagués seguit la normalitat que tots imaginàvem mentre brindàvem la nit del 31 de desembre (ucronies), o bé coses que podrien passar en aquests següents mesos derivades de la situació actual (utopies). Així mateix, som conscients que la comunitat científica va treure la responsabilitat de la propagació del covid-19 als pobres pangolins, però ara ja res treu que aquest animal de nom divertit hagi sigut un dels grans protagonistes d’aquest any.

Impactant notícia la que ha sortit del darrer Consell de Ministres de la UE celebrat aquest dijous 25 de juny a la costera Rijeka, Croàcia. En aquesta trobada de les màximes autoritats polítiques dels vint-i-vuit membres de la Unió, marcada per les mesures sanitàries, econòmiques i socials que portaran a termes els diferents governs nacionals, el primer ministre portuguès António Costa ha sorprès presentant una mesura per tal de restringir els topalls salarials dels clubs esportius.

La negociació amb les cancelleries alemanya, espanyola i italiana s’havia mantingut en la màxima discreció i ha obtingut els seus fruits, doncs els vint-i-vuit representants han acordat implementar a partir de la temporada 2021-22 aquest topall salarial, establert en 50 milions d’euros. Aquesta xifra s’anirà revisant anualment per tal que l’esport professional esdevingui una activitat ocupacional més, amb la mirada posada sobretot en grans esports com el futbol, el bàsquet o el tennis. Aquest topall significarà sense dubte una transformació absoluta del món de l’esport d’elit tal com l’entenem avui dia, i és que per contextualitzar les xifres, cal tenir en ment que la secció de futbol masculí del FC Barcelona té actualment un topall salarial de 671 milions d’euros.

La proposta de Costa té com a principal objectiu reduir les desorbitades xifres que molts esportistes perceben, per així iniciar d’un mode exemplificant les mesures de reducció de les desigualtats que els diferents governs pretenen acordar i posar en marxa de cara l’any 2021. En qualsevol cas i tot i que la retallada és dràstica, si fem l’exercici de repartir els 50 milions d’euros anuals entre una generosa xifra de 50 persones (posem-hi trenta esportistes i vint membres de l’staff tècnic), el sou mínim que rebrien els jugadors seria d’un milió d’euros. Podem estar segurs que aquesta distribució no serà equitativa, i que per tant els i les esportistes serà encara altíssima.

Mesures per eliminar els fitxatges

Així mateix, en el document signat a Rijeka es detecta com els traspassos d’esportistes d’uns clubs a altres són una altra de les principals fonts de finançament irregular d’agents i clubs. És per això que s’establirà, també a partir de la temporada 2021-22, la creació de rondes de draft a l’estil estatunidenc. En aquestes els clubs competint a nivell europeu en primera instància i els qui competeixen a nivell nacional en segona, escolliran per ordre decreixent les joves promeses que hagin estat preseleccionades. Així mateix, els traspassos amb quantitats econòmiques com a bescanvi quedaran prohibits, i seguint l’exemple de l’NBA, l’única manera de poder fitxar o vendre jugadors serà mitjançant l’intercanvi d’aquests.

En estudi les mesures individuals

De cara al proper Consell de Ministres del 31 de juliol i coincidint amb d’un intens cicle de sis mesos en els quals la presidència del Consell de la Unió estarà sota el comandament d’Angela Merkel, es preveu s’aprofundeixi en algunes mesures a implementar de cara a aquesta profunda remodelació del model esportiu a Europa.

Un dels principals aspectes a tractar seran els topalls de salari per a esportistes nominals, a pensar de manera especial per a esports individuals tals com el tennis o el ciclisme, que no quedaran fora de tot aquest nou marc normatiu. L’altre principal aspecte, segons informen fonts comunitàries, serà l’establiment o millora de programes que afavoreixin la comptabilitat de les carreres acadèmiques o professionals alternatives a l’esportiva. En aquest sentit, Pablo Iglesias està essent notícia en aquest moments arrel de les declaracions celebrant per un costat aquest acord “històric i revolucionari” pres pel Consell de Ministres, i reclamant d’altra banda l’establiment d’uns nivells mínims d’estudis post-obligatoris als esportistes d’elit: “los y las deportistas de élite son referentes para toda la sociedad y la infancia en particular, no se puede seguir promoviendo el analfabetismo funcional asociado a la práctica deportiva que tantos deportistas transmiten aún hoy”.

La Fosbury ens cooperativitzem.

Fes-te sòcia!