Gaviria ha començat molt fort l’any sent profeta a la seva terra. Es va endur una victòria a l’Argentina, i ha dominat tots els esprints de la Colòmbia Oro y Paz. Sense dubte, aquestes victòries les ha aconseguit gràcies al gran equip que te, el Quick Step, amb rodadors com Keisse i Schachmann per tirar i 2 compatriotes que li han preparat uns trennos immillorables. Un és el veterà argentí Richeze i l’altre, l’emmarcat d’avui, el joveníssim Colombià Álvaro José Hodeg.
L’Álvaro va néixer fa 21 anys, el 16 de setembre del 1996 a Montería, capital del departament caribeny de Córdoba. Abans de res, parlem del seu cognom, ja que les anècdotes en la seva curta vida ja comencen sols en néixer. El cognom original del seu pare, d’orígens escocès, és Hodge (pronunciat [Jodch]). Per tant així li hauríem de dir. A la partida de naixement, però, es van equivocar i van intercanviar la g i la e, de manera que actualment li diuen de diverses maneres, però ell, comenta, tant li fa. Ascendència escocesa per part de pare i libanesa per part de mare, amb el cognom Chagüi.
Aquest corredor amb ascendència tant internacional, era un nen inquiet, bon estudiant i que practicava l’esport com a eina per canalitzar el seu excés d’energia. A Córdoba el ciclisme no és gaire popular i no hi ha instal·lacions, de manera que els seus esports van ser el tenis taula, el tenis, el voleibol o el futbol. De fet, va ser segut a una lesió que va començar a anar amb bicicleta ja que no podia entrenar en altres esports. Sortia a entrenar amb el seu pare pels entorns de la ciutat i per uns terrenys que tenien.
Va estar corrent a Còrdoba fins els 15 anys, on guanyava tot el que corria, en un departament on la calor sufocant i la humitat impedient un desenvolupament adequat d’un ciclista. A més, va dedicar els seus primers anys a entrenar la muntanya, ja que a Colòmbia si no ets escalador no ets ningú, amb l’excepció de Gaviria. Però la seva especialitat eren els esprints, ell ho tenia clar i sabia que la seva única opció de progressar era marxar a Medellín, on hi tenia un tiet, per poder entrenar amb més qualitat i recursos. De manera que, amb 15 anys, va deixar casa seva, animat per la família, per traslladar-se a Medellín a realitzar el seu batxillerat i poder complir el somni de ser ciclista professional.
Un cop a Medellín va començar a entrenar-se a un velòdrom i va ser allà on el seleccionador nacional el va veure i el va convocar per el campionat Panamericà juvenil del 2014. En la que va ser la seva primera competició rellevant dins el mon del ciclisme, es va endur la medalla de bronze a la prova de velocitat. També va participar de la prova de ciclisme en ruta on va fer 8è. Aquest fet no va passar desapercebut pels scouters, un noi corpulent que havia tingut del carib de sobte guanyava una medalla a uns campionats continentals sense haver participat mai de cap prova. Carlos Mario Jaramillo, ex ciclista colombià, seleccionador nacional i director de l’equip Continental Coldeportes, bressol de Gaviria o Henao, entre d’altres, ràpid el va fitxar per el 2015. Però no tan sols ell, també Matxin, scouter del Quick Step es va fixar amb ell i li faria un seguiment personalitzat.
El 2015 va seguir progressant en una estructura llançadora de grans talents i ja va participar amb la selecció colombiana dels mundials de Richmond. Allà es va endur potser la seva 1a decepció, ja que va punxar i no els va poder disputar. Va seguir un any més a Colòmbia entrenant-se tant a la muntanya com al esprint, aconsellat per el seleccionador de pista, Jaime González. Matxín feia temps que el seguia i finalment, a finals del 2016, l’Álvaro va tenir l’oportunitat de participar de diversos camps d’entrenament amb el Quick Step. Allà va poder compartir estada i experiències amb corredors que ell admirava com Kittel, Boonen o Gaviria, amb qui va estar un any al Coldeportes. De fet, explica feliç que a aquella concentració en Tom li va regalar la jaqueta i guants un dia de pluja a dalt d’un port, amb la promesa que li servirien per els anys que correria a l’equip. Amb 19 anyets es va aferrar a aquest regal i encara ara no se’n separa d’ells.
Ara però segur que en te de propis perquè l’Álvaro, amb tan sols 21 anys, és ja corredor professional del Quick Step com altres emmarcats tipus Rémi Cavagna. Després de un 2017 on es va endur el Maillot per punts del Giro sub23 i va aconseguir una etapa i 2 segons llocs al Tour de l’Avenir, ja va participar com a stagière en l’equip belga.
Aquest any l’ha començat molt fort acompanyant Gaviria allà on va. I pel que sembla és un fórmula que funciona i que seguirà al llarg de l’any. Tindran un calendari mot similar, tot i que també tindrà opcions de ser esprinter principal en alguna prova. Estem encantats que una nova perla en la velocitat i les clàssiques d’un dia aparegui i acompanyi el seu amic Gaviria. Amb el seu 1’86m i 76Kg el Quick Step s’assegura poder seguir dominant les clàssiques amb cavalls com l’Álvaro José Hodeg.
