Moltes veus auguren que el primer pas per tornar a viure competicions esportives enguany serà renunciar al públic. Com qui pren un mató sense mel, vaja. El cert és que semblen tenir raó quan veiem que un dels primers actes esportius anunciats en temps de coronavirus seran els “Jocs Impossibles” per al proper 11 de juny a Noruega. Aquest dia s’havien de celebrar els Bislett Games d’Oslo, una de les cites tradicionals de l’atletisme europeu. Si bé els mítings de la Diamond League d’Eugene i de París del juny s’han suspès, els organitzadors del país nòrdic s’han empescat una competició diferent per seguir viva al calendari.
Els Bislett Games s’han transformat en els “Impossible Games”, que es disputaran al mateix estadi Bislett però en què el cartell d’inscrits i el format s’ha capgirat completament. D’entrada, l’auguri inicial complert: el públic no podrà accedir a l’estadi. Només es facilitarà l’accés a les càmeres de televisió que retransmetran un esdeveniment que formalment tindrà caràcter d’exhibició i que en cap cas computarà per a la Diamond League. Malgrat tot, té ingredients per rebre més atenció mediàtica que mai, especialment davant l’absència d’altres proves esportives de cert nivell aquesta primavera.
A Oslo hi competiran poquíssims atletes. Amb un programa encara per tancar definitivament, de moment ja s’ha confirmat la presència in situ de Karsten Warholm, el fenomen noruec que correrà potser en solitari per intentar assolir el rècord mundial dels 300 metres tanques que manté Chris Rawlison des de 2002 amb un temps de 34.48. Una disciplina estranya, on pràcticament mai ningú corre, per intentar convertir l’esdeveniment en l’escenari d’una plusmarca mundialista. Un altre esdeveniment estrany serà la competició del salt de perxa, amb la presència a l’estadi de Mondo Duplantis, el fenomen de l’any, que lluitarà de tu a tu contra Renaud Lavillenie. El francès, però, no viatjarà a Oslo: competirà en directe per vídeopantalla des de casa seva a França, a Clermont-Ferrand (sí, pot saltar a perxa sense sortir de casa i recentment ha saltat 5.70 metres al seu jardí).
A Oslo també hi hauria el llançador de disc Daniel Stahl, campió del món de l’especialitat, i potser els Ingebrigtsen, en un rol encara per determinar. Tot plegat s’acompanyaria amb la participació d’alguns atletes locals en comptagotes que també lluitarien per assolir algun rècord en clau nacional.
World Athletics avala la iniciativa
De moment aquest format ja compta amb el suport de la Federació Noruega d’Atletisme, amb el vist-i-plau del govern noruec i del govern municipal d’Oslo i amb una aportació econòmica gens menyspreable de World Athletics xifrada en 50.000 dòlars. Coe, el president de la Federació Internacional, titlla l’esdeveniment de “notícia realment positiva per a l’esport” en el marc de la pandèmia global.
Sens dubte, els Jocs Impossibles poden marcar el camí de l’esport d’elit per als propers mesos: competicions sense públic, amb reclams cridaners per assegurar repercussió mediàtica i suports econòmics i un desdibuix absolut d’allò que fins ara havíem viscut i entès com a competicions esportives.
