Ja fa vint anys que es van disputar els Jocs Olímpics de Sydney 2000, els darrers de Samaranch com a president del COI. Un Jocs amb una cerimònia inaugural espectacular (qui no recorda a Cathy Freeman encenent el foc a l’aigua?), amb sensibilitat ecologista, amb moments polítics rellevants com la desfilada conjunta de les dues Corees, amb casos de dopatge notoris coneguts després dels Jocs i amb moments estel·lars de tota mena. A La Fosbury ens fixem en moments esportius que van ser claus començant per la icona d’aquells jocs: el nedador que va quedar més lluny de guanyar una medalla d’or.
1. El fenomen Moussambani
Sens dubte, va ser el moment més bèstia de Sydney 2000. El nom d’Eric Moussambani va competir en popularitat amb el de Marion Jones o Ian Thorpe i ho va fer després de la seva inacabable cursa en solitari als 100 metres lliures. Convé recordar que els dos rivals de la seva sèrie van ser desqualificats per llançar-se abans d’hora a la piscina i que el primer nedador olímpic de la història de Guinea Equatorial va acabar completant el recorregut amb les grades enfervorides i rebent més aplaudiments que ningú. Moussambani és una icona d’aquells Jocs, va protagonitzar titulars i molts anys més tard va acabar sent el seleccionador de natació del seu país. Convé conèixer com va viure aquell fenomen i aquí ens ho explica en primera persona. Val molt la pena:
2. El relleu més vibrant
El nedador va ser la gran estrella australiana dels Jocs. Amb només 17 anys va penjar-se tres ors i dues plates en el seu debut olímpic i va oferir moments memorables. Si n’hem de triar un, però, és l’èxit col·lectiu assolit en el relleu 4×100 lliures. La final va ser un regal màgic per als aficionats amb un duel antològic entre Austràlia i els EUA resolt amb les darreres braçades de Thorpe i amb rècord del món inclòs.
3. La derrota d’Alexander Karelin
Rulon Gardner va fer història amb la medalla d’or més inesperada dels Jocs. El rus Alexander Karelin acumulava 13 anys sense conèixer la derrota fins que el nord-americà el va sorprendre a la final. Karelin es va haver de conformar amb una plata maleïda, però la seva continua sent una de les grans ratxes triomfals de la història de l’esport.
4. L’or de Cathy Freeman
Tot i la seva trajectòria de podis en mundials i Jocs anteriors, molta gent va descobrir l’aborigen Cathy Freeman durant la inauguració i la va animar des de casa cap a l’or als 400 metres lliures. Aquell vestit supersònic i la seva història popularitzada dies abans van ajudar a convertir-la en un mite d’aquells Jocs. En clau atlètica cal dir que en el seu moment vam al·lucinar amb la galopada bestial de Marion Jones als 100 metres lliures fins que set anys després va ser desposseïda del seu triomf per dopatge.
https://www.youtube.com/watch?v=rqio9yoaM6M
5. La remuntada de Laura Wilkinson
Els salts d’aigua van coronar a Fu Mingxia un cop més amb el seu quart or olímpic però la Xina es va endur una forta patacada al salt de 10 metres en plataforma. Allà les dues representants del gegant asiàtic van dominar la fase preliminar i les semifinals però es van ensorrar a la final. La nord-americana Wiklinson, que partia amb la pitjor nota de les finalistes, va anar remuntant posicions en una final impecable fins a penjar-se la medalla d’or. La remuntada dels Jocs.
6. Una altra remuntada nord-americana increïble
Un altre or cantat a Sydney 2000 era el de l’equip dels Estats Units de softbol, una disciplina que encara formava part del programa olímpic. Les jugadores nord-americanes arribaven als Jocs amb una ratxa brutal de 110 victòries consecutives però als Jocs van encadenar tres derrotes seguides davant Japó, Xina i Austràlia que a la pràctica les deixaven sense cap marge de maniobra. La selecció nord-americana va saber recuperar el seu nivell habitual i amb cinc victòries consecutives van acabar penjant-se la medalla d’or.
7. El segon or de Haile Gebreselassie
La llegenda etíop del fons atlètic va guanyar el seu segon or olímpic consecutiu als 10.000 metres. Una cursa de fons que va oferir-nos un duel memorable entre ell i el kenià Paul Tergat, qui tot i liderar la prova a la recta final va acabar veient com Gebreselassie el superava just abans de creuar la línia de meta. Una victòria per només nou centèsimes després de més de 27 minuts de cursa. Brutal!
8. La primera campiona en taekwondo
Sorprenentment una australiana va aconseguir convertir-se en la primera campiona olímpica de la història en taekwondo. El debut d’aquest esport va comptar amb el domini previst de Corea del Sud però en la categoria de -49kg femení i va haver sorpresa i de fet la favorita de Taipei va perdre davant Lauren Burns als quarts de final. Burns va seguir avançant rondes i va acabar guanyant l’or davant una cubana que també va sorprendre a tothom. Un duel imprevist a l’olimp.
9. Una esmaixada estratosfèrica
El bàsquet no ens va regalar, ni de bon tros, els millors Jocs Olímpics possibles. Tot i el doble or dels Estats Units, a Sydney 2000 no vam gaudir de cap autèntic dream team i de fet la selecció masculina nord-americana va patir de valent per accedir a la final del torneig. Sigui com sigui, una de les esmaixades més recordades de l’olimpisme ens la va oferir un dels millors especialistes de tots els temps: les molles a les cames de Vince Carter en acció per saltar per sobre l’altíssim Frederic Weis. Espectacular.
10. Els salts de Gervasio Deferr
Aquell estiu vam estar molt pendents de la gimnàstica artística. Més enllà del triplet de Romania a l’All Around femení que després no va ser tal per dopatge, teníem devoció per veure què era capaç de fer el català Gervasio Deferr al terra després del seu podi de 1999. Malgrat fallar en aquest aparell, Deferr ens va sorprendre amb dos salts brillants que el van catapultar cap a la medalla d’or. Repetiria títol el 2004 i sumaria un nou podi el 2008. Mite entre els mites.
