Segurament és allò de voler veure el got mig ple o mig buit però el cert és que es trobaran a faltar noms que han estat i han de seguir sent protagonistes de les diferents disciplines. Quan comenci la competició, centrem-nos en les atletes que hi són. Abans, però, glossem aquelles que enyorarem.
Algunes de les absències
La millor migfondista del món no podrà competir a Doha. Bicampiona olímpica i vigent campiona del món en 800 (i medallista de bronze en 1.500), Semenya ha tornat a viure un 2019 molt tibant per la batalla de la IAAF per a rebaixar el seu nivell de testosterona natural en el cos. Incompresa per l’organisme mundial, Semenya es queda sense poder competir després de tornar a demostrar que és la millor. Perd l’espectacle i perd l’esport incapaç de respectar la seva condició d’atleta intersexual.
Una altra estrella del mig fons que no viatjarà fins a Qatar és l’etíop Dibaba. Plusmarquista mundial dels 1.500 i gran candidata al podi, ha acabat la Diamond League amb molts problemes físics i els metges li han diagnosticat una fascitis plantar. Pararà durant uns mesos amb l’objectiu de lluitar per l’or olímpic a Tòquio.
La polonesa és la millor llançadora de martell de la història i bicampiona olímpica d’aquesta modalitat. Plusmarquista mundial amb un rècord estratosfèric, Wlodarczyk ha sofert aquest any un dels contratemps físics més greus de la seva trajectòria. Operada a l’estiu d’un genoll, els terminis de recuperació s’han allargat i segueix de baixa amb la il·lusió d’arribar bé a l’estiu de l’any que ve.
El britànic va ser campió del món dels 10.000 fa un parell d’anys i va tancar amb aquest títol una etapa de gran domini del fons en pista amb infinitat de carreres resoltes amb la seva punta de velocitat en els últims 400 metres. Fa un any va guanyar per primera vegada la Marató de Chicago i aquesta tardor torna a tenir la carrera als Estats Units com a principal objectiu. Esquiva el Mundial pensant en la marató olímpica de Tòquio.
No podem oblidar l’exhibició històrica del sud-africà a Rio de Janeiro. Després de brillar com ningú es va lesionar en un partit benèfic de rugbi en 2017 i no ha tornat a competir des de llavors en un gran escenari internacional. Fa unes setmanes va anunciar que renunciava a defensar el seu tron mundialista a Qatar i que continuava confiant a completar una recuperació llarguíssima per a tornar a ser el d’abans.
El plusmarquista de la marató segueix en la seva obstinació de convertir-se en el primer home capaç de completar el recorregut per sota de les 2 hores i ha decidit saltar-se el campionat del món per a treballar en el seu objectiu. A Doha, per la calor i el recorregut, hauria quedat lluny de la marca que persegueix i l’ha considerat un obstacle en el seu camí.
El kenià es va proclamar campió del món dels 1.500 fa un parell d’anys a Londres però no serà protagonista a Doha. Ja no partia com a favorit indiscutible a l’or però després de córrer en 3.31 a Mònaco podia ser una carta guanyadora per al mig fons del seu país, sempre competitiu. És baixa finalment per molèsties en un turmell i dóna més opcions a la hipotètica epopeia dels dos Ingrebrigtsen.
https://www.youtube.com/watch?v=r80j36aKwoA
Un altre campió del món al qual les lesiones han jugat una mala passada. El colombià és un dels grans reis de la marxa en la distància curta (20 km) però no podrà defensar el títol de Londres després de patir una fractura de clavícula quan anava amb bicicleta. Maleïdes dues rodes!
No és el seu any i l’absència mundialista només és l’última conseqüència d’uns mesos allunyat de les pistes. Després de perdre’s la temporada en pista coberta per a preparar les competicions a l’aire lliure, el madrileny va patir un nou contratemps físic i finalment són unes molèsties en el taló d’Aquil·les les que li han obligat a renunciar al 4×400 amb l’equip espanyol.
