Però Kevin Durant es va llaurar el seu nom a l’etapa anterior, com estrella indiscutible dels Oklahoma City Thunder durant 8 temporades, on va arribar a ser MVP de la lliga. Però Durant no va entrar a la lliga per Oklahoma, ho va fer un any abans a Seattle, als històrics Supersonics l’últim any de la seva existència.
Cronologia d’una mort anunciada
Quan al 2001 el CEO d’Starbucks, Howard Schultz, va comprar els Sonics no s’esperava que 5 anys després, l’equip generés unes grans pèrdues econòmiques. Financerament, Schultz esperava que una renovació del pavelló local -el més petit de la NBA en aquell moment- ajudaria a augmentar els ingressos.
Però no hi va haver acord amb l’Ajuntament de Seattle, obligant a Schultz a buscar alternatives. Així doncs, semblava que la solució passava per buscar un nou grup empresarial que volgués comprar la franquícia.
Clay Bennett va acabar sent el comprador. L’empresari d’Oklahoma estava interessat en aconseguir una franquícia per la seva ciutat després de l’èxit d’acollir durant dos temporades els Hornets -durant al reconstrucció de New Orleans arrel del Katrina-.
Els propietaris van aprovar la compra a l’octubre del 2006, amb la condició que durant 12 mesos busqués amb el màxim esforç possible un acord que permetés que la franquícia es quedés a Seattle.
Però Seattle té una normativa que pràcticament prohibeix la construcció de recintes esportius amb diner públic, així que la situació semblava completament irresoluble. De totes formes, Bennet va intentar negociar la construcció d’un nou pavelló amb 500 milions de dòlars dels contribuents. Sense acord.
El 2 de novembre de 2007 s’anunciava que l’equip es mudaria a Oklahoma, però Seattle no pensava posar cap facilitat perquè ho pogués fer abans e la finalització de contracte de lloguer del pavelló al 2010.
Bennett va demanar un arbitratge per intentar trencar l’acord de lloguer, que no va fructificar. La situació cada cop era més tensa finalitzant en una demanda publica entre la ciutat de Seattle i el conglomerat empresarial que era propietari dels Supersonics.
Mentrestant, plataformes d’aficionats locals buscaven aconseguir mantenir l’equip a la ciutat, fins i tot buscant la compra de la franquícia, però Bennett no estava disposat a vendre. Fins i tot , va tornar a sorgir la renovació del pavelló -aquest cop amb l’ajuda de l’empresari i director executiu de Microsoft, Steve Ballmer-, però ja era massa tard.
Finalment, el 2 de juliol de 2008 es signava l’acord que enviava els Sonics a Oklahoma, acabant així amb 41 anys d’història de la franquícia a Seattle.
Seattle manté la història
No és un títol trampa. En la negociació per la relocalització de la franquícia a Oklahoma, la ciutat de Seattle es va quedar amb tota la història de la franquícia, convertint els Thunder en un equip nou on “només” heretava la plantilla i tot l’staff.
De fet, els Thunder tampoc podien seguir vestint de verd ni mantenir cap tipus de vincle amb la ciutat de Seattle, més enllà de la plantilla i staff.
Durant va passar a jugar a Oklahoma, però la llegenda de mites com Gary Payton, Ray Allen, Lenny Wilkens, Jack Sikma o Dale Ellis ha quedat, per sempre més, lligada a la ciutat marinera.
Esperança de retorn
Malgrat tot, sembla que encara no podem tancar la porta definitivament al retorn dels Supersonics a Seattle.
De fet, a la ciutat dels Seahawks i els Mariners -NFL i MLB, respectivament- en breu s’hi sumarà una franquícia en una major. És el cas de l’hoquei sobre gel que, de cara a la temporada 2021, tindrà franquícia a la NHL via draft d’expansió de la lliga.
L’acord va ser possible gràcies a la renovació total del pavelló, adaptant-lo als nous temps. Un pavelló que bé podria ser clau a l’hora de veure un possible retorn dels Sonics a Seattle, possiblement també en un draft d’expansió.
