Era un 18 de juny de 1994, en plena preparació pels mundials de Roma que es diputarien al setembre. L’Open de Monte Carlo, a Mònaco, esperava. Aleksandr Popov, consagrat des de feia dos anys, quan amb 20 anys es va proclamar doble campió olímpic a Barcelona 92 amb el mític equip unificat.
En unes finals on va batre Matt Biondi, campió a Seul i plusmarquista mundial dels 100 i 50 metres lliures des de 1988. Considerat un dels millors nedadors de tots els temps. A Barcelona es va confirmar el relleu generacional entre Popov i Biondi, però el nordamericà, el Còndor de Califòrnia, encara es mantenia com a plusmarquista mundial.
48”42 és el temps que va establir el californià el 10 d’agost de 1988 a Austin, als Trials per participar als Jocs Olímpics de Seul. Aleksandr s’hi havia anat apropant però sense èxit. Després de Barcelona, però, cada cop semblava més difícil de persistir.
A Mònaco i sota la bandera russa, Popov – també conegut com el Tsar-, un dels nedadors més tècnics i estètics a la vista que han passat per una piscina, va acabar amb el llegat de Biondi. A l’arribar als 50 metres es començava a veure possible superar la marca. Finalment, va aturar el cronòmetre en 48”21. 21 centèsimes menys. Els monegascs acabaven de presenciar història de la natació mundial.
El rècord de Popov també resistiria força bé el pas del temps, doncs no seria fins 6 anys més tard, als Jocs Olímpics de Sidney, quan Michael Klim, en una sèrie classificatòria, aconseguiria batre la marca per tres curtes centèsimes: 48”18.
Una plusmarca que tan sols va durar-li tres dies l’australià, fins que Pieter van den Hoogenband la faria miques baixant per primer cop dels 48 segons: 47”84.
L’idil·li amb Barcelona
La capital catalana i les Piscines Bernat Picornell van ser l’escenari de l’explosió mundial d’Aleksandr Popov durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Però el nedador rus encara guardava una altra bala per la capital catalana.
Al 2003, 11 anys més tard, i durant la disputa dels Mundials de natació a la piscina temporal instal·lada al Palau Sant Jordi, Popov encara aconseguiria, contra pronòstic, un nou doblet en els 50 i 100 metres lliures. Superant al gran favorit, i plusmarquista mundial, l’holandès Pieter van den Hoogenband.
Per recordar Popov, adjuntem el vídeo de la seva participació als Jocs de Barcelona 92 i als mundials de la capital catalana de 2003 als 100 metres.
