Des del primer moment la sèrie creada per Steven Levitan i Christopher Lloyd va deixar clar que l’esport seria una font d’inspiració constant en les infinites trames de la sèrie Modern Family. En el setè capítol, “En garde”, tres esports van teixir el fil argumental d’un episodi marcat tant per la lluita pel triomf com pel record de les oportunitats perdudes i la manca o excés de suport familiar en el camí de l’èxit esportiu.
La primera escena del capítol reuneix la família Pritchett en un pavelló per veure com el jove Manny Delgado acumula triomf rere triomf davant els seus rivals en els diversos combats d’esgrima que afronta. Constantment el tirador toca els seus rivals provocant l’esclat d’eufòria de la seva família, especialment el del seu padrastre Jay Pritchett i la seva mare Gloria Delgado-Pritchett. Com es pot comprovar en el tràiler del capítol emès el 2009 a l’ABC, però, l’esgrima no era l’únic esport protagonista del capítol:
El talent de Manny Delgado per l’esgrima desencadena les dos trames que també tenen protagonisme en aquest episodi. D’una banda, el neguit de Luke Dunphy per descobrir el talent del seu fill Luke, que és sotmès a una infumable sessió d’aprenentatge de beisbol que ja en el tram final del capítol compta amb un final feliç quan el petit de la família llança correctament una pilota al seu pare. De l’altre, i molt més rellevant, el mal record de Mitchell Pritchett d’una experiència esportiva quan era petit.
Mitchell Pritchett havia format un duo de patinatge artístic amb la seva germana Claire, que va decidir abandonar-lo abans d’un campionat esportiu regional de primera fila. El que Mitchell té gravat a la seva memòria com un greuge i una oportunitat perduda cap a l’èxit d’aquella parella que competia amb els sobrenoms de “Foc” i “Simpatia” davant el menyspreu constant que rebia per part del seu pare. La Claire, la germana gran, ho recorda com un gest per evitar fer el ridícul al seu germà petit que era incapaç d’aguantar-la correctament en un salt. Després de sincerar-se, els dos reeditaran la coreografia que havien fet de petits davant la mirada atònita de la resta de membres de la família.
El gran triomf en el campionat d’esgrima
Manny Delgado, mentrestant, afronta la final del torneig d’esgrima i guanya sense miraments el títol davant una rival òrfena i diabètica, cosa que ell desconeix i que acaba fent avergonyir als seus pares fins que Jay Pritchett acaba deixant anar una de les frases del capítol i que encapçalaria qualsevol llibre d’esport contra els valors: “La culpabilitat desapareix, però els trofeus són per sempre“.
Per cert: la família assisteix al combat final d’esgrima amb unes samarretes fetes especialment per a l’ocasió amb el lema “Who da Manny?” que encara avui en dia es poden trobar a la venda (també en forma de dessuadores o de fundes pel mòbil) en diversos portals d’internet. El màrqueting al bell mig d’una sèrie televisiva d’èxit mundial sempre funciona.
