Una cita mítica de l’olimpisme. Un aniversari rodó. Les innovacions. Les lluites i el compromís. Els rècords. Sobren els ingredients per fixar-se en els Jocs Olímpics de 1968, el campionat en què Dick Fosbury va saltar d’esquena davant els ulls atònits dels espectadors de Ciutat de Mèxic i dels aficionats enganxats a la TV des de molts punts del planeta. Consolidats com l’espectacle esportiu més rellevant del món, els Jocs de 1968 van ser especials, també, pel fet de celebrar-se per primera vegada a un país de l’Amèrica Llatina i per la massacre de Tlatelolco.
Les pàgines centrals de La Fosbury recullen el moviment del black power des d’una perspectiva singular, s’aturen per analitzar el mític salt de Bob Beamon fins als 8.90 metres i analitzen l’evolució del salt d’alçada a partir de la irrupció de l’estil Fosbury. També es fixen en la presència de la pilota com un esport d’exhibició a Mèxic amb una forta petjada en clau catalana i transcendint l’esport també hi ha espai per al disseny amb el salt endavant innegable de Mèxic 68 (que impregna tota la revista) i amb una proposta força més discutible als Jocs oblidats d’aquell any, els hivernals de Grenoble, amb una mascota ben curiosa.
Més enllà de Mèxic, la Revista Fosbury #31 analitza amb un reportatge del periodista David Giménez l‘important enclavament de triatló que hi ha a la ciutat de Girona, erigida en un epicentre mundial d’aquest esport, i publica una entrevista de Clara Basiana a Pau Ribes, el nedador d’artística (sincronitzada) que ha obert camí a l’estat espanyol en la modalitat mixta i que també col·labora amb el col·lectiu Panteres Grogues.