Pionera a l’hora d’afrontar reptes que els mitjans de l’època titllaven d’impossibles, va creuar l’estret de Gibraltar l’any 1957 i va completar un munt de reptes fins que vuit anys més tard va haver de desistir en l’intent d’unir nedant la península Ibèrica i les Pitiüses després de 55 hores d’esforç al mar. Tresserras va obrir nous horitzons que 60 anys després continuen perseguint nedadores com Mari Pau Corominas o Tita Llorens.
Nedar a mar obert
Corominas ha intentat aquesta setmana emular el seu èxit a l’estret de Gibraltar en un projecte esportiu que ja fa mesos que preparava. David Campà, director tècnic de Marnaton, ha estat una peça clau en els entrenaments: «La seva tècnica de natació era molt bona, però nedar al mar és especial i afloren moltes emocions que de vegades no pots controlar. Tenia una mica d’angoixa, però ho vam anar superant fent petites travessies. La motivació per celebrar l’èxit de fa 50 anys, en ser la primera dona del nostre país a arribar a una final olímpica de natació, ha estat l’al·licient perfecte per deixar enrere les pors». Corominas ha compartit projecte amb el seu germà Joan i dos amics més. Tots quatre superen els 60 anys, fet que, segons Campà, és un fet insòlit: «Sumen 257 anys entre els quatre i la seva actitud és molt vital. Un rècord de veterania a l’estret de Gibraltar!».
Proactiva Open Arms
El repte l’han acompanyat amb una campanya solidària que ha recollit més de 6.000 euros per a Proactiva Open Arms. Corominas destaca el seu paper: «Fan una feina solidària lloable, han aconseguit molta visibilitat i s’han convertit en una de les grans organitzacions de Catalunya. La seva tasca val molt la pena». Quique Sentís, un altre dels nedadors que integra aquest quartet, és qui ha coordinat la campanya amb l’ONG: «Nosaltres tenim la sort de poder travessar l’estret nedant. Qui ve de l’altra banda no pot triar i ho prova malgrat tenir molts números d’acabar ofegat. L’estret és un dels indrets per on passen més persones que busquen un futur millor».
El seu objectiu solidari no és un cas únic a les aigües obertes. La majoria de nedadors que cada any intenten creuar l’estret de Gibraltar vinculen el seu projecte esportiu amb una causa social. Fa dues setmanes l’alpinista Sergi Mingote i el medallista paralímpic Miguel Luque van presentar un documental sobre la seva experiència a l’estret l’any passat acompanyats de membres d’Apindep, una associació dedicada a la inserció laboral de persones amb discapacitat psíquica a qui van destinar tots els diners recollits amb el repte.
Presos polítics
Més enllà de l’estret, nedadors d’aigües obertes de Catalunya han demanat en més d’una ocasió en els darrers mesos la llibertat dels presos polítics. Especialment la de Raül Romeva, practicant d’aquesta disciplina i que va rebre una nedada de suport amb centenars de participants a Badalona el mes de novembre passat quan feia tot just una setmana que havia ingressat a la presó.
‘A Menorca som refugiats’
Un altre cas singular és el de la menorquina Tita Llorens, que aquest any ha rebut el premi per la millor actuació mundial en aigües obertes del 2017 pel seu intent fallit d’unir nedant Eivissa i la Marina Alta, tal com ja havia provat Tresserras el 1965. Llorens va completar 73 dels 90 quilòmetres del trajecte fins que els forts corrents marins la van obligar a aturar-se després de 37 hores d’esforç ininterromput. Durant tot el recorregut el vaixell de suport va navegar amb una pancarta de suport a la campanya A Menorca som refugiats, que lluita per conscienciar del drama que pateixen les persones que es veuen obligades a travessar el Mediterrani.
